"Gran Hermano" es va lluir

L'abril del 2000 s'estrenà, a la cadena Tele Cinco, la primera edioió de "Gran Hermano" (Germà Gran), un programa a la vegada de convivencia de persones d'ambdos sexes que mai s'han vist abans i de "reality show". Un dels concursants femenins d'aquella primera edició,;fou una assafata de vaixells d'uns 25 anys, nascuda a Palma de Mallorca i que habitava al barri de Son Gotleu.
Aquesta al-lota / noia cognomenada Mònica Ruiz Barea hagué d'interrompir " voluntariament" la seva estada al programa i tornar a Mallorca, al descobrir-se que havia amagat, als responsables del mateix, l' haver "treballat " a Alacant dintre un Club d'alterne.
El Cavaller de Moncaira, a rel d'aquells fets, escrivi una carta sobre aquest tema; la qual seria publicada al diati "Ultima Hora" el 15 de juny d'aquell any. Com escrit de !Relats en Català" quedau convidats o convidades a pegar-hi una ujllada.
El Cavaller de Moncaira hi fa critica a la hipocresia social i al juici temarari que quasi sempre la gent sól permetre-se.

Bé ,ningú m'havia demanat la meva opinió sobre el tema;però no deien - no diuen - que hi ha democracia i que un dels seus pilars fonamentals és la llibertat d'expressió? Doncs referit al programa televisiu de Tele 5 "Gran Hermano" i concretament al cas d'aquesta al.lota Mónica Ruiz, de la barriada de Son Gotleu, el meu parer era que creia - crec- totalment hipócrita el fet de censurar - i més encara satanitzar - tal programa, quan bona part dels espectadors hi recercaven ( hi recerquen) la morbositat del que ja es presuposa.Aquell , o aquella, que no li agrada "Gran Hermano" no ha de fer res més que mirar un altre programma o tancar la tele.Aixi m'expressava negre damunt blanc, un quinze de juny de l'any 2000, a la secció de "Cartas al Director" del diari que" Ultima Hora" de Palma de Mallorca.I seguia dient allà mateix que pensava - i seguesc pensant - que al cas de na Mònica Ruiz, tant el club alacanti on diuen que treballà aixi com la revista " Interviu" i no diguem la direcció del programa " Gran Hermano" es van lluir de valent.A na Mónica Ruiz no la coneixia i tampoc encara la conec. Ho aclaria per allò d'algun "espabil-lat"- il-luminat i malpensat a la vegada me desduís que era potser un dels seus " clients". I deixava molt clar que el que aquesta al-lota hagués fet o no de" prostituta" no importava a ningú i manco encara ens donava ( ni ens dóna) el dret d'apuntar-la, amb el dit, com si tengués ronya !

Pensaments d'un que diuen estar bollat

Friqui. Beneit. Coió. Vat aci alguns dels qualificatius que a vegades el Cavaller de Moncaira ha hagut de sentir pels carrers de Palma de Mallorca per mor de la seva presència en algun programa de les feliçment finides " Cronicas Marcianas" de Tele-Cinco. Qui pensa aixi del qui per llinatges i adopció és mallorqui o sigui català de les illes - a més d'haver estat un audient constant i reïncident de la Tele-Fems - no deixa de ser ell un curt de gambals.El Cavaller de Moncaira va escriure aquests pensaments - vint o potser més en total -molt abans de que el convidassen a anar fer el pallasso a un plato i a dir que la seva mallorquinitat arribava al Rei En Jaume per no dir-vos que fins i tot podia remontar a Adam i Heva mateixos. Si un cop`llegit - aquests pensaments - creus ells són d'un que està bollat del cap, sapigues que el Cavaller de Moncaira pensa que necessites anar al Cami de Jesus a veure el metge. De moment quedes convidat o convidada a pegar ullada aqui sota. I que t'ho passis bé

Essent home blanc, del continent europeu i de cultura judea-cristiana i greca-llatina del mar mediterrà: Em sento primer fornalutxenc que no pas fornalutxer. En segon lloc, de la vall dels tarongers sollerics sóc. Mallorqui, balear i de terra de parla catalana a continuació. Ciutadà de les Espanyes i del Món per a completar.

No m'agraden les dictadures però moltes vegades el poble necessita tastar un bon cop de verga. El Franco era un dictador com ho és encara, avui a l'Illa de Cuba, el Fidel Castro. Però ni el primer era Hitler com tampoc el segon és Stalin. En temps del franquisme es consolidà la classe mitjana a l' Estat Espanyol i amb el castrisme quasi bé ha desaparegut el no saber llegir i escriure els cubans i les cubanes.

No és complicada la vida. Nosaltres la complicam els uns als altres.
Abaix és igual que dalt. Ara si cau una pedra no és igual que te trobes a dalt que si te trobes a sota.
Quan més amunt es vol pujar, més grossa és la caiguda,

L'ase dóna voltes a la sinia i l'home dóna voltes al cap.


Jo crec en una Pàtria Universal que s'esten més lluny
que l’horitzó que alcancen els meus ulls.
Ah Puig de Galatzó!
Jo no he triat la terra on reposen els meus
ni la llengua que m'ensenyà a parlar ma mare,
Aixi de clar i català. Jo sóc mallorqui i xerro fi.

Estic cercant la neu i és que'm muir de calor.
Sort o desgracia he hagut de reprimir emocions i
sentiments.
Agradarà o no agradarà el dibuix aixi com la cara
de qui l'ha fet.
Ara jo me tenc pel que sóc i no admeto i
manco entenc els menyspreus
i les carbaces.

Marie Antoinette
Cerques, potser, la felicitat en els doblers i
en realitat enyores allò que hagués pogut ser
en ta vida.
Ignores els teus propis sentiments.
M'has donat testimoni sobrat del teu apreci
cap a mi.
Darrera un justificat interés crematistic a curt
o llarg plaç;
encara diguis el contrari,amagues
uns sentiments molt més nobles dels
que a primera vista pots expressar.

Aina M.
Comença tot. Mot i escriptura.I aixi com comença acaba.

Nieves

M'agrades i ho saps, però ja me cercaràs si vols.
La veritat només ofen als idiotes. A nosaltres, no.

Trobau la vida formosa. Doncs moltes gràcies.

Fins i tot perdent-ho tot i no conservant ja res; me mantendré dret
i orgullós de les meves arrels.

Amor Amistat Auxili.

Dones en general

És clar que tenc amigues i bones amigues; que no és el mateix
que amigues que estan bones.
Ara quantes amigues que pretenen ser-ho - i potser ho són a la seva manera -
acceptarien una proposta amorosa de part meva. No en conec cap.
No les cerc on pertoca? Excuses.

Tristor ? Disgust ?
Qui som jo ?
Sóc jo, Què faig ? Doncs, el que puc fer.
On vaig ? On me deixen anar,

Rosa

Quina oloreta més bona tenen les roses quan les ensumo. Penso molt
amb la mare qui es deia Rosa.

Al-lota
Si te dic que m'agrades et faràs enfora. I si te dic que no m'agrades,
te sentiràs ofesa. No és el que jo vull,però estimo més veure't enfora
que no pas ofesa.

Ja sé que jo som poca cosa per vosaltres. La meva nissaga,
els meus llinatges, una fantasia que no vos fa ni fred ni calor,
Seré un conegut talvolta. Un personatge interessant potser,
Fins i tot me mirareu com un amic. Però gaire bé, res més.
Heu sentenciat que mai em mirareu com el vostre amant.

Barrejar / mesclar el sexe amb l'amor és igual que barrejar / mesclar
els ous amb els cargols. El primer obeeix a un impuls. El segon és fruit
d'un sentiment més madurat.

Dones
No vos agrada aquesta cara meva i deieu o pensau que jo no som
el vostre model d'amant.
Ara heu pensat si m'agrada a mi vostre retrat ?

Llagrimes i plors. Què serveix ara el penedir-se quan no hi ha res que pelar?.

JOAN ANTONI ESTADES DE MONCAIRA I BISBAL