tag:blogger.com,1999:blog-360366722024-03-14T06:47:49.713-07:00Ho dic i ho pensoJoan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-86041956905904215552014-09-03T08:26:00.000-07:002014-09-03T08:26:01.777-07:00QUE CALDRIA FESSEN A CATALUNYA SI EL 9 DE NOVEMBRE ...........<blockquote><b>Rajoy, president del govern d'Espanya, ha dit i segueix dient que. el 9 de novembre d'aquest any (2014) no es celebrarà cap consulta o referendum als municipis de les provincies de Barcelona,Girona,Lleida i Tarragona.</blockquote>
<blockquote>Mas, president de la Generalitat de Catalunya (o sigui la institució autonòmica que integra les provincies de Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona) segueix dient que el,l un cop el Parlament de Catalunya aprovi l'anomenada " Llei de Consultes",convocarà, pel diumenge 9 de novembre (2014), als veïns dels municipis de Barcelona, Girona,Lleida i Tarragona perquè decideixin si volen que, Catalunya, sigui primer un estat i si volen que aquest estat, nomenat Catalunya, sigui independent d'Espanya.</blockquote>
<blockquote>Un i altre tenen els seus arguments i són coherents amb ells. Ni un ni altre volen baixar del burro</blockquote>.
<blockquote>Molt bé! Jo no sóc qui per aficar-me on no estic convidat i encara menys per donar lliçons qui segurament sap més que jo.</blockquote>
<blockquote>Personalment he pensat sempre que el que anomenam Catalunya, juntament amb les Illes Balears i Pitiusses i la regió del País Valencià, era una nació dintre de l'Estat espanyol. I que el que seria ideal és que Espanya es convertis en un estat confederal en peu d'igualtat entre les nacions que l'integrassin. En aquest estat confederal d'Espanya hi hauria de tenir cabuda Portugal.</blockquote>
<blockquote>Manquen més de seixanta dies per arribar al 9 N. Primer s'ha d'aprovar la Llei de Consultes. Segur que s'aprovarà ja que la majoria dels diputats i diputades del parlament de Catalunya hi estan a favor</blockquote>.
<blockquote>Però després què ? El 6'octubre de 1934, el Senyor Lluis Companys Jover - qui aleshores era el President de la Generalitat catalana - proclamà no la independència ni la separació, d'Espanya,de la comunitat autonoma de Catalunya sino simplement l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola. La resposta del govern republicà de Madrid fou enviar l'exèrcit a Barcelona, proclamar la llei marcial i tancar a la presó Companys i els seus consellers</blockquote>.
<blockquote>Pel 9 N no sé que passarà i no vull suggeri ideies a la part contraria. La questió de la familia Pujol-Ferrusola o sigui la de l'ex-president Jordi Pujol Soley, la seva senyora i fills no té res a veure amb aquest assumpte, però tractant-se de gent relacionada amb el Partit "Convergència Democràtica de Catalunya"; aquesta questió no ajuda gens ni mica a la celebració de cap consulta, sigui el 9 N o un altre dia de l'any.</blockquote>
<blockquote>Arribam a la data del 9 de novembre ( 2014) i per "h" o " b" els veïns dels municipis de Barcelona,Girona, Lleida o Tarragona són impedits d'apropar-se a cap col.legi electoral i de votar si volen que, Catalunya, sigui un estat i un estat independent. El Senyor Rajoy, per intermediari del seu ministre de l'interior, ha manat que la Policia Nacional i la Guardia Civil ho impedeixin i fins i tot ha exigit que els " mossos d'esquadra" col-laborin en la prohibició.</blockquote>
<blockquote>Davant una eventualitat com aquesta què caldria fessen els catalans ? Sortir al carrer i cremar banderes espanyoles i retrats del Rei d'Espanya i de la seva familia ?</blockquote>
<blockquote>Això potser és el que esperen politics de Catalunya i de la resta d'Espanya com l'Alicia Sánchez-Camacho, el Vidal-Quadras, l'Albert Rivera o la Rosa Diez Això. seria fer-los simplement el joc i que la repressió en contra de l'autonomia catalana i els partits a favor de la consula encara fos més encarnissada.</blockquote>
<blockquote>Les banderes s'han de respectar. Es tracti de la bandera catalana,mallorquina,valenciana, espanyola, francesa, nordamericana, russa ,xinesa etc etc.</blockquote>
<blockquote>Estic en contra de cremar banderes i el mateix dic de cremar cap retrato del Rei o d'un cap d' Estat qualsevol.
Jo si visqués per exemple, a Barcelona i el 9 N, i se m'impedis d'anar a votar per la consulta, simplement posaria, a una finestra la principal que mira al carrer, una senyera catalana amb un crespó negra.</blockquote>
<blockquote>Això és el que caldria fer el proper 9 N si el govern central de Madrid impedeix, per la força, la celebració de la Consulta a Catalunya.</blockquote>
<blockquote>A cada finestra o balcó de qualsevol vivenda del territori de la comunitat autonoma catalana col-locar o penjar un senyera mal nomenada quatribarrada o una bandera estelada. I com més senyeres i estalades millor. Una a cada casa al llarg i ampla del Principat. Què us sembla?</blockquote>
<blockquote>Com ho impedirien? Que jo sapiga penjar una bandera al balcó o a la finestra no és cap delicte.</blockquote>
<blockquote>Ah i si algú vol penjar una bandera espanyola que la penji.</blockquote><blockquote> Si el govern espanyol fos com el de Londres deixaria celebrar aquesta consulta i celebrar aquesta consulta no vol dir que tots els qui vagin votar ho facin a favor del sí a les dues preguntes</b></blockquote>
<i><blockquote>Joan Estades de Moncaira</blockquote></i>
<blockquote>3 setembre 2014</blockquote>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-92176697872549923962012-08-21T10:21:00.000-07:002015-09-03T09:25:49.486-07:00GRACIES A VOS DÉU MEU<b<blockquote>>Déu meu gràcies per nomenar-me Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.
<blockquote>Gràcies per haver nascut ,un dimarts 14 de novembre de 1939, al municipi de Gueux, departament de la Marne, regió de la Xampanya ,a França.
Gràcies per haver nascut home. Ser de pell blanca. Haver estat baptiat i confirmat en el sí de la Santa Església Católica Apostólica Romana i que els meus pares,avis i besavis fins arribar a generacions llunyanes foren tots tots ells originaris de l’illa de Mallorca a l’arxipielag balear</blockquote>.
<blockquote>Potser hi hagi qui no pugui dir el mateix. A Déu Nostre Senyor donc gràcies de tot això</blockquote> .
Gràcies de ser i per damunt tot sentir-me ,malgrat els bramuls i uleies de banastres que afirmen i sostenen el contrari: Mallorquí de socarrel, Descendent de gent respectable.Eixit d’un llinatge del que se’n fa esment al “Nobiliario Balear” de José Maria Bover i a
<blockquote>“ L’Alistamiento Noble de Mallorca” transcrit per J.Ramis d’Aireflor.
Ara mos trobam el 2012. Cent anys enrera els meus pares tenien respectivament vint i quinze anys. Un dels meus avis era ,des de feia tres anys, el batle del poble on havia nascut i l’altre tornava a aquest mateix poble nadiu, amb llur esposa i fills, després d’una estada de disset anys a terres franceses dedicat a fer feina.</blockquote>
<blockquote>Ara fa cent anys,els governs de França i Espanya iniciaven
l’aventura del protectorat colonial al Regne alaouita del Marroc que acabaría al 1956.
<blockquote>Cent anys enrera, Espanya tenía un rei de vint-i-sis anys. (L’avi del que hi ha avui </blockquote>en dia).</blockquote></blockquote>
<blockquote>Un rei que nasqué ja rei i que duia ja deu anys excercint de rei.
Fa cent anys el 1912 també es va inaugurar el servei ferroviari a Sóller,el municipi més proper i veïnat del poble dels meus majors</blockquote>.
Aquell any també s’enfonsaria ,conten que als compassos musicals del «Nearer, my God, to Thee» («Més prop de Tu oh Déu meu») aquell trasalàntic de gran luxe que ni Déu mateix l’havia de destruir.El Titanic amb molts morts i ferits ,entre ells, el seu mateix capità Edward Smith.
<blockquote>En 1912 Espanya celebrava el centenari de la Constitució de Cadix.Constitució, gracies a la qual i tenor del seu article 310, el llogaret dels meus avantpassats FORNALUTX pogué convertir-se en municipi y segregar-se de Sóller.
Després havien de venir dues guerres mondials -llevat de la guerra de 1936 a 1939 a Espanya– que canviarien el mapa geográfic d’ Europa i del món i moltes més coses.</blockquote>
<blockquote>Y si anam més lluny en el temps.El 2012 complim sis cents anys del Compromis de Caspe qui introdui la dinastía castellana de Trastamara a la Corona de Aragó i la va convertir en la única –amb l’excepció del Regne de Portugal – de tots els regnes ibérics confirmada,cent anys després, amb l’incorporació de l’Alta Nabarra.
L’única dinastía i també la darrera autóctona, ja que Déu vulgué que extingida sa descendencia mascle, fos succeida, per l’austriaca dels Habsburgs i la francesa dels Borbons.</blockquote>
<blockquote>Les agulles del rellotge del temps no paren, no s’aturen.Ho podem admetre o no pèro amb una fressa o l’altra tornen sempre al seu lloc de sortida .
Amb tot i per tot hi jaurà sempre llum i fosca.
Alba i crepuscle.</blockquote>
Passat ,present i futuroque no és més que el presenteactualitzat.
<blockquote>Ara està de moda xerrar de la Memoria histórica quan es parla de la guerra civil espanyola,</blockquote>
En parla, casdascú, segons les simpaties que sent per o l’altre bandol.
<blockquote>El fet és que hem passat d’un extrem a l’altre.</blockquote>
<blockquote>En temps de la dictadura del Franco que guanyà aquella guerra.
Guerra nomenada civil i que, en realitat, era una brega d’un mateix totalitarisme fanátic i dictatorial que tenía dues cares oposades d’una mateixa moneda; la roja que fou la nomenada perdedora i la blava que suposadament fou la guanyadora; els dolents eren la gent d’esquerres, els rojos. La propaganda t’ho repetia una i altra vegada.
I qui eren aquests rojos?</blockquote>
<blockquote>En principi pot semblar que se tractava simplement dels militants,simpatizants, afiliats del Partit Comunista o del Socialista o de qualsevol organització d’esquerres emparentades totes amb el marxisme,el marxisme-leninista,l’ anarquisme de Bakunin.</blockquote>
<blockquote>A primera vista és el que sembla lògic</blockquote>.
<blockquote>Però no! Per el régim existent entre 1939 y 1975, tot aquell que no opinava como opinava sa propaganda oficial,- encara fos un senzill republicà de centre o un monárquic liberal,-ja era un roig de mal pèl o almanco “company de viajtge d’un roig”.
<blockquote>Avui amb l’actual democracia passa deu reals del mateix emb la paraula “fascista”.</blockquote>
<blockquote>Hi ha un abus tot</blockquote>alment demagógic de l‘adjectiul feixista o fatxa. </blockquote>
<blockquote>Es tan mal intencionada la ignorancia que per el simple fet de simpatitzar amb les forces armades o policials del teu país o del país que sighui, ja ets un feixista.</blockquote>
<blockquote>Posar-se de costat de la jerarquía eclesiástica o simplemente ser partidari de que hi hagi ordre et converteix en reaccionari ultra de dretesd. I reaccionari resulta sinónime de feixista o fatxa.fascista</blockquote>.
<blockquote>I si per fer els dos reals justs t’atreveixes a negar el ” dret a esvortar” que suposadament té la dona embarassada o consideres que el “matrimoni homosexual” es una pallassada de mal gust o no és válid; aleshores ets un feixista dignoe d’ haver estat jutjat i ycondemnat en el proces de Nuremberg el 1946</blockquote>.
Mos trobam el 2012.
<blockquote>Ja tenc 72 anys. Seguesc solter oficialment i no oficialment també sóc fadri.
Encara m’agraden les dones maques,joves i de bon aspecto.
“Un viejo verde “diuen. I com és doncs que seguesc solter o fadri tant oficialment com si les dones m’agraden tant ?</blockquote>
Aquesta és una bona pregunta
<blockquote>Passar de solter a casat al registre civil sería potser cosa fácil i algú se’n benificiaria però la meva situació afectiva i emotiva continuaría essent la mateixa s: Solter.Un fadrinango vell.</blockquote>
Com és doncs que no m’he casat o no he prés dona (esposa) per estimar-la i ser estimat per ella?
<blockquote>Perquè quan era jove no era guàpo?</blockquote> <blockquote>I ara que ja no sóc jove hi ha que pensa que ja no ……? </blockquote>
<blockquote>Deix,de costat que això de guàpo o lleig és un concepte totalment subjectiu. No seré jo que caigui en la trampa,estupidesa i gosadia de creure'm un Adonis.Ara tampoc em veig com el “<i>Quasimodo de Notre Dame</i>”.Cega edl tot ha d'estar aquella que meu tan disforgi</blockquote>
<blockquote>I en quant a si ara tal o qual – ja sabeu de que parl – pensau lo que vos doni la gana però crec que vos podeu equivocar.</blockquote>
No <blockquote>tenc la resposta a aquesta pregunta de perquè no tenc parella.Podría atribuir-la, no hi ha dubta,(en part seria aixi i en part no) a tal o qual fe o circunstancia.
<blockquote>He llegit aquest comentari de l'actriu de cinema espanyol Concha Velasco que per cert és una senyora de la meva edat:</blockquote>
" <i>Els homes de la meva són ja molt major i per anar amb jovenets ja jec amb so meu nét."</i>.</blockquote>
<blockquote>La senyora Velasco tengué la sort de trobar parella quan era jove i tenir ara fills i nét.No és el meu cas però si, als que som de la seva quinta, mos troba vells; donat que la dona acostuma envellir més prest que no pas l'home, no se m'escandalitzi ara ningú per trobar massa majors a les senyores de la meva edat. I que quedi clar que no me referesc a cap senyora en concret. A veure si sabem llegir abans de rallar.</blockquote>
<blockquote>Aixi que deix la resposta de" per què.. " en mans de totes aquestes dones que he conegut i m’han conegut i em coneixen o diuen coneixer-me</blockquote> .
<blockquote>Dones - amb noms i cognoms obviament i qui és confrare ja prendrà candela - que me veuen com un amic,una bons persona però res més que una bona persona.</blockquote>
<blockquote>Permeteu-me dedicar-,amb tot el respecte degut i possible,<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></blockquote>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvqBGVKp3agpEIKDH0d7r6dgMKW4dDluwR6v82jjguDZt1pWCZ0nRDoivhyI5uYUR8lUDMPVvO4vVpN9iATHQNx2E_KXrrk9_4VNpjNdpXl4ftw2CL37EpPwko3BvlSt3BWb031Q/s1600/Cucu+verde+reloj.JPG" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="139" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvqBGVKp3agpEIKDH0d7r6dgMKW4dDluwR6v82jjguDZt1pWCZ0nRDoivhyI5uYUR8lUDMPVvO4vVpN9iATHQNx2E_KXrrk9_4VNpjNdpXl4ftw2CL37EpPwko3BvlSt3BWb031Q/s200/Cucu+verde+reloj.JPG" /></a></div>
<blockquote>aquest poema:
</blockquote>
“<blockquote><i>Qui em plorarà</i>?”</blockquote>
<blockquote>Quan mori,
qui em recordarà?</blockquote>
<blockquote>Qui anirà
darrera el meu seguici?</blockquote>
<blockquote><blockquote>No deix fills ni néts</blockquote>
<blockquote>germans o nebods directes</blockquote>
<blockquote>a qui deixar llegitima o calers</blockquote>
<blockquote>en testament o ab intestat.</blockquote>
<blockquote><blockquote>Cosins i fills de cosins</blockquote>
<blockquote>és ell molt evident<</blockquote>/blockquote>
<blockquote>que només ets parent<</blockquote>/blockquote>
<blockquote>si hereuatge has de tocar.</blockquote>
<blockquote><blockquote>Amics i coneguts,</blockquote>
<blockquote>pocs i interessats</blockquote>
<blockquote>enyoraràn,demà</blockquote>.
<blockquote>el criat ja perdut,</blockquote>
<blockquote>que no tornarà<</blockquote>/blockquote>
<blockquote><blockquote>Quan mori
<blockquote>Qui em plorarà ?</blockquote></blockquote>
<blockquote>Qui em recordarà?</blockquote>
<blockquote>Les dones atractives
totes m'han agradat.</blockquote>
<blockquote>Sempre, aixi ,ha estat!</blockquote></blockquote>
<blockquote>Quan era més jove deien era inmadur</blockquote>
per<blockquote> fer l'amor amb les al-lotes de la meua edat;
<blockquote>Ara que sóc madur,</blockquote></blockquote>
<blockquote>les que m'agraden per vell em descarten.
</blockquote>
<blockquote>Qui em recordarà ?
Qui em plorarà
quan els ulls acluqui?</blockquote>
<blockquote>Diners potser he malgastat</blockquote>
<blockquote>però a ningu he mansllevat</blockquote>
<blockquote>i el que m'han deixat</blockquote>
<blockquote>de seguida ho he tornat.</blockquote>
<blockquote>
De la meva avior</blockquote>
<blockquote>sempre he tengut</blockquote>
<blockquote>respecte i honor.</blockquote>
<blockquote>L'illa i sa llengua catalana</blockquote>
<blockquote>mon cor i seny engalana.</blockquote>
<blockquote>Dels propis menysvalorat</blockquote>
<blockquote>i pels externs utilitzat;</blockquote>
<blockquote>aniré a l'eternitat</blockquote>
<blockquote>ell acompanyat ,
de la meva soletat</blockquote>.
<blockquote>Gràcies Déu meu per ésser viu aquest terrible any de crisi 2012 però, també de gràcia Vostra ,del 2012. I de poder seguir pensant.
A voltros tots lectots possibles d'aquest blogg meu, coneguts i no coneguts va dedicat aquest altre poema</blockquote>
<blockquote>A l'ombra de la catòlica Fe,</blockquote>
<blockquote>aquella que mos pares m'ensenyaren</blockquote>
i prop dels meus avantpassats,
<blockquote>en terra mallorquina vull reposar.</blockquote>
<blockquote>
Com qualsevol humà he errat,</blockquote>
<blockquote<blockquote>>més per damunt tot, la llar he estimat</blockquote>.</blo<blockquote> Si ella, es sent lliure i forta</blockquote>
<blockquote>me donc per plenament aconhortat.</blockquote>
<blockquote>Per la meva homonia declar,</blockquote>
<blockquote>sobre els Sants Evengelis,</blockquote>
<blockquote>en recordança dels morts de casa</blockquote>
<blockquote>que,follament,he desitjat,</blockquote>
<blockquote>de la meva avior,la continuitat.</blockquote>
<blockquote>Aquest desig l'he guardat</blockquote>
<blockquote>i el guardaré fins al sepulcre.</blockquote>
<blockquote>Als qui mos serveis heu apreciat,</blockquote>
<blockquote>als qui per contra m'heu mal vist;</blockquote>
<blockquote>vos deman que,almenys,mes cendres respecteu</blockquote>
<blockquote>i tengueu,per ma memòria,un instant</b></blockquote>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-36378795564463155872010-05-03T09:16:00.000-07:002010-05-03T09:40:28.570-07:00MON PARE Joan Estades de Moncaira i Solivellas<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqRuqUjH4Z8prIllIdH07LsLoiMYn5J8MYLOoCB62dw-5bXMTS1fNRFpr4Lds8-UkpYrRbFUu4LtOmZsBQEpc-tPf1MAvlwdS2OJ_yJGMXazB_XoxXSnyJDe2buMtmPaz2SzfR4Q/s1600/Estades+Solivelllas.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqRuqUjH4Z8prIllIdH07LsLoiMYn5J8MYLOoCB62dw-5bXMTS1fNRFpr4Lds8-UkpYrRbFUu4LtOmZsBQEpc-tPf1MAvlwdS2OJ_yJGMXazB_XoxXSnyJDe2buMtmPaz2SzfR4Q/s200/Estades+Solivelllas.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467084297058418898" /></a><br /><em>Aquest escrit el vaig redactar l’any 1992 amb motiu de cumplir-se el primer centenari del naixement del meu pare. El dos setmanaris de la comarca sollerica, tant el Sóller com Vall de Sóller, el me publicaren. Eren altres temps sens dubte. <br />Ara he cregut convenient guardar la seva memoria en aquest b</em>logg.<br /><br /><strong>El 31 de gener de 1892, neixia a Fornalutx Mallorca, a la possessió de <em>Sa</em> <em>Cabana</em> – dita també <em>Sa Cabana des Vicari</em> – un nin que, dos dies després, festa de la Candalera, fou portat a les fonts de la pila baptismal on rebé el nom cristià de Joan com son pare i els seus dos àvis.<br />Aquest minyó, que amb el temps havia d’ésser el meu pare i que inscriviren als registres civil i eclesiàstic, com Joan Estades i Solivellas, era el nét major del darrer <em>Senyor de Moncaira</em> de l’antic i honrat llinatge dels Estada-Prom, descendent de les primeres noces que celebrà, el 22 d’agost de 1858, a Campanet Mallorca Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner amb Maria Margalida Bennàsser de Massana i Bisquerra de Gabelli.<br />Mon pare va viure fins els setenta-sis anys en que mori a l’horabaixa del divendres 11 d’octubre de 1968, després de dos mesos de sofrir, amb resignació ejemplar , forts dolors.<br />Al llarg dels seus setenta-sis anys de vida terrenal,mon pare no realitzà grans esdeveniments. Anà a l’escola unitaria de nins del seu poble amb els mestres Amador Torrens Calafat i Pere Fornés i després al <em>Col.legi Santa Maria</em> de Sóller regentat pels <em>Germans de les Escoles Cristianes</em> fundats per Sant Joan Baptista de la Salle.<br />Joan Pons Marqués, Joan Pizà Arbona, Ramón Colom Rullan, Miquel Bennàsser Frontera o Josep Serra Pastor, els quals destacarien en els camps de la cultura, de l’industria, del comerç o de la política serien alguns dels seus condeixebles.<br />Al divuit anys i degut a problemes econòmics i familiars marxà, amb el seu germà Bartomeu (1894-1981), a Frankfurt Alemania. Retornà a Fornalutx, l’any 1913, quan son pare – el meu senyoràvi –era encara el batle constitucional i el cap local del Partit Liberal branca del Comte de Romanotes. Compli els seus deures amb l’Exèrcit espanyol com soldat del Regiment d’Infanteria n 61 de Palma quan era coronell Don José Nouvilas Vilar. Prestà jurament a la bandera d’Espanya el primer de març de 1.914.<br /> Després entre 1920 i 1953 explotà diversos negocis de fruites i queviures. Primer a Moulins amb els seus gemans Bartomeu i Bernadi (1901-1956) i a Reims un cop casat amb ma mare Rosa Bisbal Alberti ( 1.897-1979).<br />Esposat als 43 anys ,fou pare de tres infants.Un nin i una nina que moriren al neixer i jo que vaig que vaig venir al món , en 1939, poc després d’esclatar la segona guerra mundial. Finalment en 1953, degut a les xacres de la seva salud i a altres causes es retirà al seu Fornalutx nadiu tenint cura ,aixi com sabia i podia, del seu hortet i olivaret de <em>Sa Costa</em>.<br />Encara que mai en fés ostentació, mon pare fou sempre conscient de la seva avior i de correspondre-li ésser, per dret legitim, el representant del llinatge dels Estades de Moncaira.<br />No podré mai perdonar totes aquelles persones , molt més joves que ell –aprofitant-se de la seva bondat, humiltat i també perquè no dir-ho , manca d’energia fisica - tractant-lo de tú o donant-li un conmiseratiu tractament de <em>l’ amo’n Joan</em>, Ja sé que baldament no es queixàs aquestes coses l’afectaven i altres que me call.<br />Cert és que mon pare no tingué sort en aquesta vall de llàgrimes si per tal entenem fer o arreplegar una gran fortuna de doblers; però el seu comportament fou, en tot moment, digne d’un fill de senyors de la pagesia mallorquina. De modals distingits,amable amb tothom i sobretot escrupulosament honrat.<br />Em sento<em> orgullós d’haver tengut un bon pare</em>. Un pare que onsevulla, tant a França com aci a Mallorca, <em>deixà bons records</em>. Un pare que fou respectuós cumplidor dels seus deures conjugals i familiars sense, per això, investir-se en censor de la moral dels altres.<br />Un pare cristià, devot de la Mare de Déu, profundament pietòs; virtud que li inculcà sa mare,Teresa Solivellas Arbona, de Son Llobera (1867-1937) que ell estimava tant.<br />Amb motiu del primer centenari del seu neixement, es celebrà, el 1992, una missa a l’església parroquial de Fornalutx – la mateixa església on fou batiat – pel repòs de la seva ànima.<br />Les despulles de mon pare i ma mare es troben al Cementiri Municipal de Fornalutx a la tomba dels avantpassats de Moncaira.<br />En pau descansi aquell que, en dret i en justicia, era Don Joan Estades de Moncaira i Solivellas, mon pare.</strong><em>Ho signava – un dia de Febrer del 1992 - el seu fill <br />Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal<br />Cavaller del Sant Sepulcro – Membre de l’Unió de l’Antiga Noblesa de Mallorca, Hidalgo a Fuero de España</em>.Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-79694741238097159292010-02-07T11:21:00.000-08:002012-07-07T12:49:52.224-07:00XUMET : Metamorfosis d'un cognom-llinatge de Mallorca -<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT71VX9WT5RCkmi7BWOpXCG8VEZgqdRgl7aw_mAKKnsGchGsoiEkotvVYSsmzjPT3MiLFBjVhoVumuRTSI7f2uCoNXnliddkbODTuRzSru7VU6FtejvTkQrXxrTeF6vDsg0VfcSQ/s1600-h/Antoni+Xumet+Rossell%C3%B3.gif"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 190px; height: 141px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT71VX9WT5RCkmi7BWOpXCG8VEZgqdRgl7aw_mAKKnsGchGsoiEkotvVYSsmzjPT3MiLFBjVhoVumuRTSI7f2uCoNXnliddkbODTuRzSru7VU6FtejvTkQrXxrTeF6vDsg0VfcSQ/s320/Antoni+Xumet+Rossell%C3%B3.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435587209975251874" /></a> <br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOc2R8pZo973x55g1BBY3FplKQrvHS1jJd7ketaclp3uNeXdTiHNPzDBQa_V-TExixKjSTZPvHHFdXPfdiQ4I0HoaR81Kl35TTXUCh1jb5Ly_sa6F4m7XzldAYZE0z29iblnx9sQ/s1600-h/Salvador+Xumet+R+passol.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 208px; height: 256px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOc2R8pZo973x55g1BBY3FplKQrvHS1jJd7ketaclp3uNeXdTiHNPzDBQa_V-TExixKjSTZPvHHFdXPfdiQ4I0HoaR81Kl35TTXUCh1jb5Ly_sa6F4m7XzldAYZE0z29iblnx9sQ/s320/Salvador+Xumet+R+passol.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435586486071640690" /></a> <br />
El genearca del llinatge Xumet. <br />
<strong>Johan Christian Schmidt</strong> és un personatge oriund de Suissa que visqué,almanco, vint i un anys a l'illa de Mallorca i que donà naixença a un nou cognom mallorquí.Em vaig adonà de la seva existència gràcies a una carta que, el 12 de juliol de 1968, m'envià un bijuter andritxol afincat a Palma. <br />
Aquest darrer, <strong>Joan Bonnin Serra</strong>, era aleshores el delegat de "Les Cadets de Mallorca". Una associació establerta,el 1953 a França que arreplagava als mallorquins qui hi havien emigrat i els seus descendents. <br />
Durant molts anys Bonnin havia investigat l'origen del cognom "Xumet" que era de la seva padrina paterna. <br />
La història començava, el 1800,a Sóller. Un dimarts dia 4 de novembre,a l'església de Sant Bartomeu, on el vicari, Mossen Bartomeu Vives, beneïa el matrimoni d'una al.lota del poble- que habitava al carrer de Serra- amb un estranger que tenia un cognom complicadet. <br />
Filla de Joan Forteza i de Jeronia Bonnin <strong>Josepa Forteza Bonnin</strong>- descendia de jueus conversos;els seus cognoms eren un d'aquells quinze que un fraret de la Companyia de Jesús, Francesc Garau, havia satanitzat al pamflet La fe triunfante. Ell - el contraent que ben segur devia xerrar defectuosament tant el mallorquí com el castellà - es creia que era suec. Johan Christian Thodolus SCHMiDT ( tal eren els noms i el cognom seu) aviat fou batiat " Joan Xumet" pels sollerics. <br />
I és que pels escrivents d'aquell temps, no gaire avesats a fonètiques estranyes, els era dificil escriure Schmidt correctament. Curiosament, Schmidt - que és un cognom germanic - a l'època de l'Alemanya hitleriana serà tengut per jueu. <br />
En la seva carta, Joan Bonnin, me contava que les seves recerques havien començat en 1930.Per espai de trenta-vuit hauria el tema. <br />
Aquesta l'havia duit a Suissa on,efectivament, havia nascut el primer "Joan Xumet" o sigui Johan Christian Schmidt.Mogut per la curiositat del que el Senyor Bonnin m'havia contat,anys després, vaig tenir ocasió de consultar una partida de matrimoni de Josepa Forteza Bonnin amb Johan Christian Thodolus Schmidt.Sorpresament em vaig topar amb una anotació, del 26 d'abril de 1911 manada pel Vicari General del Bisbat de Mallorca- que corregia la partida i establia que el nom correcte del contraent era Johan Christian Todolus Schmidt era natural de la ciutat de Rotenboden en el cantó dels Valais o Wallis i que els seus pares es deien Johan Christian Schmidt i Anna Guntern. <br />
El cantó dels Valais es troba al Sud oest de Suissa i al mateix cor dels Alpes. La capital és Sion. Aquest cantó tengué una breu "independència", imposada - entre 1802 i 1810 - per l'Emperador Napoleó Bonapart,quan Johan Schmidt havia esdevingut ja Johan Xumet. Després de 1810 el Valais fou annexionat a França i sols a finals de 1813 es reintegrà a la Confederació Helvètica. <br />
Dos terços de la població és de parla francesa i el terç restant és de parla alemana.Wallis és el nom germanic del Cantó.Rotenboden es troba a la zona germanofòna.La majoria dels habitants són de religió católica. <br />
Joan Xumet ( Johan Christian Todolus Schmidt) mori el dijous 7 de juliol de 1821. En el seu testament consta que feia de serraller.Deixà del seu matrimoni amb Josepa Forteza Bonnin ( + 11 de maig de 1839) quatre al.lots i dues al.lotes. <br />
Ells foren Joan ( 1801-1884), ferrer, casat amb Joana Miró Sureda. Josep (* 1806) - serraller com el pare - casat amb Catalina Llaneras Guerau, Miquel i Salvador ( 1809-1851) espòs de Maria Casasnovas.D'ells ixen els actuals Xumet Campomar, Xumet Escales, Xumet Obrador i Xumet Rullan existents a Pollença i Sóller . <br />
Miquel Xumet Miró - nascut a Sóller el 14 d'agost de 1840 - fill de Joan Xumet Forteza i Joana Maria Miró Sureda, era nét per part de pare del Johan Christian Todolus Schmidt i de la seva esposa Josepa Forteza Bonnin.Els avis materns Joan Miró i Joana Sureda eren ells alcudiencs <br />
Abans de la primera meitat del segle XIX el sarraller <b>Josep Xumet Forteza</b> i la seva muller Catalina Llaneras Garau o Guerau s'establiràn a Pollença on la seva filla <b>Antònia</b>( Sóller 1835-1886 prendrà per espòs, dia 4 de març de 1855 - al fuster andritxol Jau<b></b>me Valls Aguiló.D'aquests darrers en són descendents a Sóller els <b>Cardell Vallés</b> qui emigrants i establerts a Alemania, per la decada dels 20 del segle XX; hauria modificat la grafia del cognom matern per raons que se poden sobreentendre.
Dos germans d'Antònia Xumet Llaneras-igualment nascuts a Pollença- es casaren igualment amb al-lotes de la mateixa localitat. El jornaler ( a vegades la professió apareix anotada com Traginer) <b>Joan Xumet Llaneras</b> (1841- 1916) amb la filla de Joan Cifre i de Catalina Cifre nomenada Joana Aina,de la que enviudarà victima d'una cardiopatia el 7 de novembre del 1916; i el sabater <b>Bartomeu Xumet</b> <b>Llaneras</b>( * 1843 ) amb Isabel March Segui.
Joana Maria y Josep Xumet Laneras eren altres dels germans d'Antònia,Joan i Bartomeu Xumet Llaneras; havent nascut el segon dels esmentats un 30 de septembre de 1848.
El 30 de juny 1867 neixerà a Pollença Josep <b>Xumet Cifre</b>,fill de Joan i Joana Aina.El 20 gener de 1871, a la mateixa localitat,neix una germana seva de nom <b>Joana Aina</b>.
També a Pollença, el mateix any 1871 - el de nwa de març- neix <b>Catalina Xumet March</b> filla de Bartomeu i Isabel.
El 2 de setembre del 1831 es casava a Sóller una de les filles de Johan Christian i de Josepa Forteza Bonnin, la que tenia per nom Jeronia.
Jeronia Xumet Forteza prenia per espòs davant Déu i els homes a un botiguer d'Inca de nom i llinatges Josep Bonnin Aguiló. En foren testimonis el prevere Salvador Mayol de Bàlitx Estades de Moncaira i el veí Antoni Josep Colom.
L'any 1843 - el dinou de desembre - era batiat a Andratx, per Mossen Jaume Cruelles: Joan Bonnin Xumet, fill dels anteriors i nét per tant de Johan Christian i de Pepa Forteza del carrer de Serra a Sóller. Sembla que aquesta persona encara vivia l'any 1919 i feia de pescador al Port d'Andratx. Descendent seu era Joan Bonnin Serra de qui vos he parlat al commençament.
En certa ocasió vaig coneixer a Gabriel Bonnin Serra - germà de Joan - que havia emigrat a Montluçon França on s'havia nacionalitzat. Me vaig assabentar que els germans Bonnin Serra havien emigrat a l'estranger i que Joan era l'únic que havia conservat la nacionalitat.
L'altra filla de <b>Joan Xumet<b></b></b> i Josepa Forteza nomia <b>Maria</b>.Era fadrina i mori a Sóller el 29 d'abril de 1832 onze anys després del pare i cinc abans de la mare.
El 19 d’agost del 1872 – que era un dilluns - moria, a l’Hospital Militar,<b>Salvador Xumet Casasnovas</b>.El finat era mariner. <br />
El 31 de gener de 1874 fou batiat a Sóller Llorenç Femenias Xumet, fill de l'alaroner Jaume Femenias Fiol i de la sollerica Maria Xumet Mayol. <br />
Josep Xumet Casasnovas (germà del mariner) estava casat amb Florentina Pons Magraner. D’ambdos eixí la filla Paula Xumet Pons ( 4 febrer 1889 ´25 març 1953) casada amb el seu parent Joan Magro Pons. Els Magro provenen de Quintana de la Orden a la provincia de Toledo. <br />
Josep. Xumet Pons dia 31 de maig de 1971-que caigué en dilluns - mori als setenta anys. Estava casat amb Catalina Rosselló Crespi.<br />
El 31 d'agost de 1892 es casen a Sóller Joan Xumet Ensenyat,de 29 anys negociant, fill d'Antoni Xumet Miró i de Maria Ensenyat Pons amb la seva cosina Joana Maria Xumet Esteva,filla de Joan Xumet Miró i de Maria Esteva Magraner. Consta a la partida del matrimoni que s'ignora " el paradero" del pare d'ell i la defunció de la mare a més de la dispensa del segon grau de consanguinitatcanonic.
El 8 d’abril del 1960 moria als setenta-nou anys - a la seva casa del carrer de S’hort de Viu – el prevere Antoni Rullan Xumet de Ca’n Ros
Fill de Bartomeu Rullan Estades i Maria Xumet Casasnovas -emigrants sollerics a França - Mossen Rullan Xumet havia nascut a la marinera ciutat de Toulon.. Realitzà els seus estudis eclusiàstics a la Pontificia Universitat Gregoriana i fou ordenat prevere el 21 de juny de 1913.Estava adscrit a la Parroquia arxiprestal de Sant Bartomeu de Sóller i jo record que convivia amb una germana i un nebot “ Tomeu”; que havia participat a la segona guerra mundial com soldat de l’exèrcit francès,on resultà ferit greument ferit psiquicament.La dona que convivia amb ells potser fos Maria Rullan Xumet nascuda a Sóller el mes de gener de 1882 <brDiumenge 23 de març de 1986 mor, als vuitanta anys, a Jarville Nancy França Josep Xumet Rullan, de Sóller on té casa al carrer Alqueria del Comte. L'esquela en castellà esmenta el nom de la filla Nenette Xumet, el gendre Georges Melon, els néts Zelie, Chantal,Veronique i Beatriz.Figuren igualment el nom dels germans del finat Flora,Francisco, Guillem,Joan, Salvador y Miquel Xumet Rullan. <br />
Guillem Xumet Rullan, alies passol ,mor el divendres 19 gener de 1999.Tenia 85 anys i vivia a la barriada de l'Horta. <br />
Florentina Xumet Rullan, viuda de Pere Nadal, mor als 95 anys. Es el 8 de juny de 2004. Es tracta d’una germana de Salvador i Miquel Xumet Rullan.Diumenge 11 de gener de 2009, a Bunyola, ha mort Miquel Xumet Rullan (passol ) Era viduo i pare de Guillem i Margalida Xumet Obrador: sogre de Joana Oliver i Manolo Guerrero. Padri de Silvia i Miquel Xumet Oliver i de Sandra i Salvador Guerrero Xumet. Comptava 83 anys i tenia casa a Sóller al carrer de Sa Mar. <br />
El dimecres 8 d’abril de 2009 ha mort a Sóller el darrer d’aquests germans Xumet Rullan. Salvador Xumet Rullan. Tenia vuitanta-sis anys i habitava al carrer de Santa Teresa.Deixa una vidua Maria Obrador Balaguer i els fills següents: Margalida esposa d’Andreu Castanyer Palou; Guillem casat amb Antònia Raja; Salvador marit de Margalida Frau, Josep espòs de Francisca Calafell i Joan casat amb Catalina Enseñat. Els néts són : <br />
Francesc, Salvador i Andreu Castanyer Xumet; Salvador, Pep i Guillem Xumet Raja; Maria Cristina Xumet Frau;Mireia Xumet Calafell; Salvador i Maria Xumet Enseñat.<br />
Maria Cristina Xumet Frau està casada amb Josep Torres Gili i el seu fill Rafel Torres Xumet - nascut el 20 d'octubre de 2010 - és el més jove de la nissaga sollerica dels Xumets .<br />
Joan Xumet Rullan - germà de Salvador,Guillem, Miquel i Florentina - nasqué el 9 de maig de 1919 i mori el 5 de desembre de 1993.Casat amb Francisca Cañellas Martorell són filles seves Margalida Zumet Cañellas. <br />
<strong>El 1971 nasqué al Port de Pollença l'escriptor Antoni Xumet Rosselló. autor de diversos llibres de poesia, com Potser el cor (1994), Memòria dels temps (1996), Biografi a per a l’ús del vent (1996) i Una varietat del mim (1998). <br />
La seva obra ha estat catalogada entre vint- i-un poetes del XXI, una antologia dels poetes joves catalans (2001) i Entre dos mil·lennis. 16 poetes de les darreres dècades. Ha traduït del portuguès a José Luís Peixoto, Eugénio de Andrade i Sophia de Mello, i ha tingut cura de l’antologia Els perfi ls d’Odisseu. Antologia de poesia jove a les Illes Balears, en edició bilingüe castellà i català</strong>. <br />
El segle passat entre els anys 1960 i 1980 aproximat ocupà el càrrec de cap de la Policia local a Sóller <b>JOAN XUMET OLIVES </b>nascut a Maó,de pare mallorqui Josep Xumet i mare menorquina Claudia Olives.
Consultant la guia de telefons hi hem trobat de primer o de segon cognom els seguents Xumet: <br />
Antònia Xumet Campomar, (Juan de la Cosa),- PORT DE POLLENÇA <br />
(MALLORCA) - BALEARES <br />
Joan Xumet Campomar (Lleó, 3) POLLENÇA <br />
Margalida Xumet Campomar (Roser Vell, 17) POLLENÇA <br />
Francisca Xumet Cañellas (Cantallops, 27 SANT JORDI - PALMA) <br />
Margalida Xumet Cañellas CALA BLAVA - LLUCMAJOR <br />
(MALLORCA) – BALEARES <br />
Josep Xumet Llompart (Cala, 2) PORT DE POLLENÇA. <br />
Joan Josep Xumet Mir (Mar, ) POLLENÇA <br />
Guillem Xumet Obrador (Sa Mar, ) SOLLER , <br />
Guillem Xumet Obrador (Alqueria Comte, SOLLER <br />
Josep Esteve Xumet Obrador (Andreu Coll,) SOLLER <br />
Joan Francesc Xumet Obrador (Poetessa Alcover, 54 B,2º) L´HORTA (SOLLER) - Salvador Xumet Obrador BINIARAIX - SOLLER <br />
Maria Magdalena Xumet Rosselló (Llebeig, 5) PORT DE POLLENÇA .Salvador Xumet Rullan (Santa Teresa, 47) SOLLER <br />
Francesc Castañer Xumet jardiner <br />
Andreu Lluis Castanyer Xumet (Joan XXII), SOLLER Catalina Capó Xumet (Empúries, 14) SOLLER <br />
Margalida Capó Xumet (Rei Jaume I, ) FELANITX <br />
Salvador Castañer Xumet (Isabel II, ) SOLLER <br />
Catalina Cifre Xumet ( Elcano, ) PALMA (MALLORCA) - BALEARES Catalina Ferriol Xumet (Rafael Lluís Blanes i Massanet,) PALMA <br />
<strong>Catalina Magro Xumet (Germanes Casesnoves, ) SOLLER <br />
B<strong>eatrice Melón Xumet (Alqueria Comte, )SOLLER. <br />
Fotos<em></strong>: <em>Antoni Xumet Rosselló</em>,del Port de Pollença <br />
Salvador Xumet Rullan</em> <em>Passol</em> de Sóller <br />
Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-31895606529842616722009-12-05T12:13:00.000-08:002009-12-05T16:49:54.113-08:00La dignitat d'un poble amb llengua pròpia<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgULQRWdp14vL_t9sNFrF6ycLFc2HgaIl_FqTxTVDNNseuVBmzmuE0dd9FRis9Xnnw_Vrapwhk8L6w0A7Ahyj5U4P5dGUNrhNQT-o72Dr-F6WdkRHnX-zQhcczdI3DVoSIr1fG3tA/s1600-h/senyera+catalana.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgULQRWdp14vL_t9sNFrF6ycLFc2HgaIl_FqTxTVDNNseuVBmzmuE0dd9FRis9Xnnw_Vrapwhk8L6w0A7Ahyj5U4P5dGUNrhNQT-o72Dr-F6WdkRHnX-zQhcczdI3DVoSIr1fG3tA/s320/senyera+catalana.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411852740999057826" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSi94gw4X8mKOOYikXdWJjpPvcrv0zpgk7sdeKo6PUpDgQbrXRmK2t5eo5IQzkwdNqxs2wvXobZw183xKLu9arh-gMQrjOvRykp-b393GU8ziq-Do74NW913dh90MNdDiihcu6tA/s1600-h/bandera+espa%C3%B1ola+Calvi%C3%A0.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSi94gw4X8mKOOYikXdWJjpPvcrv0zpgk7sdeKo6PUpDgQbrXRmK2t5eo5IQzkwdNqxs2wvXobZw183xKLu9arh-gMQrjOvRykp-b393GU8ziq-Do74NW913dh90MNdDiihcu6tA/s320/bandera+espa%C3%B1ola+Calvi%C3%A0.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411851760759618738" /></a><br /><strong>AQUETA ÉS ABANS TOT NOSTRA TERRA NOSTRA LLENGUA I NOSTRA GENT</strong> +• <strong>Com hi ha món <br />No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat</strong> <br /><em>Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.<br />L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al•lusió a les causes del retard en la sentència.<br />La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.<br />No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.<br />Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.<br />Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.</em><br /><strong>Aquest article editorial fou publicat conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt en data del prop passat 26 de novembre del present any 2009.<br />Editorial valent i patriotic al meu modest parer.<br />LA DIGNITAT DE CATALUNYA. DE LA COMUNITAT AUTONOMA ESPANYOLA QUE ES DIU CATALUNYA ÈS LA DIGNITAT DELS QUI PARLAM ENRAONAM O XERRAM UNA MATEIXA LLENGUA DE SALSES A SANTA POLA I DE FRAGA A MAO.<br />Aquesta dignitat d'afirmar el que un és i vol ser per damunt tal o qual règim politic i situació social i històrica sembla posar neguitosos a aquells que ens consideren espanyols de segona i fins i tot de tercera i quarta categoria ja que per ells Espanya deu ser l'ampla Castella i el sud de les guitarres i les panderetes amb una sola llengua important - la castellana- que nomenen : la lengua del Imperio.<br />Diuen aquests defensors de la unitat espanyola color unic que amb aquest editorial conjunt volem coaccionar al Tribunal Constitucional de l'Estat del qual ara per ara formam part,<br />MENTIDA! MENTIDA GROSSA! Els únics que coaccionen avui al Tribunal Constitucional d'Espanya són els qui neguen el fet diferencial de les Comunitats amb llengua propia i posen entrebancs a la construcció d'una Espanya plural cultural i linguisticament parlant.<br />Independentment del que dirà la sentencia del Tribunal Constitucional d'Espanya sobre el nou estatut d'autonomia de Catalunya tard o prest la Història ens donarà raó </strong>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-79877221453617227562008-01-11T10:07:00.001-08:002008-01-12T07:31:21.079-08:00Ha fet setanta anys i com a cap de l'Estat no ho ha fet malament<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidzYckHIFi6HvPwcKavMf3NgQ1bPBsYvBGzffXx9kMlduVoE3NCB0h-98rvXyZvsH-iHaRE41rbwpdxMGggogWyThHbBTPTK286owE092iLz1MPiqCwTTlZ5lXbGTeLN6vqYBQdg/s1600-h/fam.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidzYckHIFi6HvPwcKavMf3NgQ1bPBsYvBGzffXx9kMlduVoE3NCB0h-98rvXyZvsH-iHaRE41rbwpdxMGggogWyThHbBTPTK286owE092iLz1MPiqCwTTlZ5lXbGTeLN6vqYBQdg/s320/fam.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154291212737602850" /></a><br /><span style="font-weight:bold;"></span>Don Joan Carles de Borbó i Borbó-Sicilia ha complit enguany setanta-anys. Del mes de novembre del mil nou.cent setanta-cinc ençapà ocupa la prefectura de l'estat a titol de Rei d'Espanya.<br /><br /> <br /><br />Es el legitim rei d'Espanya ? Per uns sí i per altres no. Aquesta discusió no m'interessa ni crec que aqui venguí a compta. Talvolta personalment m'agradaria altre tipus de monarquia, però és la que ara hi ha i punt.<br /><br /> <br /><br />El Rei Joan Carles - apart de nét de l'anterior rei que hi hagué a Espanya Alfons XIII (1886-1941) destronat l'abril de 1931 - descendeix en linia recta de Felip V qui ell per part de pare era nét del Rei de França Lliuis XIV.<br /><br /> <br /><br />L'adveniment de Felip V al tron l'any 1700 - a la mort del Rei Carles II germà de la seva senyoravia la Reina Maria Teresa d'Austria aixi com la seva victòria, el 1715, sobre les hostes de l'arxiduc Carles d'Austria - suposaren una humiliació molt greu per a les llibertats històriques del nostre poble i l'exercici de la seva sobirania nacional, Això no m'ho invent jo. Ho diu la Història mateixa.<br /><br /> <br /><br />Fa uns anys que ho vaig escriure i ara ho torn escriure.<br /><br /> <br /><br />No consider ni mir al Rei Don Joan Carles com el successor d'aquell Felip V qui imbuit de l'imperialisme de la seva França nadiua mos imposà el centralisme "espanyol" de Castella i particularment el de Madrid.<br /><br /> <br /><br />Respectuosament mir al Rei d'Espanya com el successor del nostre gran Rei En Jaume, dit El Conquistador, un dels forjadors de la nostra antiga nacionalitat. Successor d'aquells comtes de Barcelona i reis de la Confederació catalano-aragonesa que precediren el casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel lª de Castella.<br /><br /> <br /><br />Cert que Don Joan Carles, cap actual de l' Estat espanyol, descendeix de Felip V del que n'és nét a la setena generació però també és el descendent dels altres monarques que vos assenyalat.<br /><br /> <br /><br />Ah, ja sé que no mancarà qui ,i trobarà ,que amb una república estariem cent vegades millor i que la prefectura de l'Estat tendria que ser electiva i no una herència de pare a fill.El que digui això potser tengui part de raó. No crec que sigui ara hora, aqui, de discutir-ho. A més ell es molt discutible que una Republica mos convengui més que una Monarquia.<br /><br /> <br /><br />Pel que fa a la prefectura de l'actual cap d'estat aquesta està complint amb moderat encert el paper que la Constitució vigenta i les lleis li assenyalen. Tant de bó poguéssem dir igual dels politics que han governat i governen sota el seu regnat!<br /><br /> <br /><br />Mai parlaré malament del Rei i de la Monarquía. No ho faré. No ho puc fer . No ho vull.<br /><br /> <br /><br />Don Joan Carles de Borbó i Borbó-Sicilia - cap de l' Estat espanyol com a Rei d' Espanya i successor dels que ho eren abans de Castella- Lléo, d'Aragó i altres regnes -ha complit setanta anys de vida.<br /><br /> <br /><br />Déu vos doni llarga vida, Senyor, per bé de tots els nostres pobles !<br /><br /> <br /><br />Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal<br /><br />: .Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-87150362633460622612007-10-02T08:09:00.000-07:002007-10-02T08:36:52.336-07:00QUÈ VOLEN AQUESTS CABRONS ?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcynqBEVteMM8H_pq0YEGhNq1qiCi9oROlFAZpjQ_OEOMQbDgJejvIag6GK2J-8d598UH74reWa7a4CSVAv-VaBCmL9jwmuI_D9cLSSpIqOoSfqoBa4CTqP0QWIEI80ugZlWTdyw/s1600-h/Bandera+de+Espa%C3%B1a.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcynqBEVteMM8H_pq0YEGhNq1qiCi9oROlFAZpjQ_OEOMQbDgJejvIag6GK2J-8d598UH74reWa7a4CSVAv-VaBCmL9jwmuI_D9cLSSpIqOoSfqoBa4CTqP0QWIEI80ugZlWTdyw/s320/Bandera+de+Espa%C3%B1a.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5116763634677957026" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpRPx-yzjL44jcgaFD_ImZ030X1tgQ-gjRzLr2qt0BpYmcz4eRL0ku_UcEjwaPY7BlXEO_NHUuY_KUM4NNVo4jvYTbAqiiSzl2wh3VRKv9AC27LXAb5dBV9eU5qX4RwORzZvXq_Q/s1600-h/uancarlos+1.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpRPx-yzjL44jcgaFD_ImZ030X1tgQ-gjRzLr2qt0BpYmcz4eRL0ku_UcEjwaPY7BlXEO_NHUuY_KUM4NNVo4jvYTbAqiiSzl2wh3VRKv9AC27LXAb5dBV9eU5qX4RwORzZvXq_Q/s320/uancarlos+1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5116762831519072658" /></a><br /><br /><br /><br />Un poc de respecte a bandera espanyola no fa mal a ningu<br /><br /><br />No oblidem mai que Joan Carles 1º rei d'Espanya és successor dels reis de Mallorca i dels comtes sobirans de Catalunya. Es el cap de l'Estat i respecte li han de tenirl<br /><br /><br /><br />Un va de separatista<br />i altre de republicà.<br />Ara no és més que un ciutadà<br />ell de poca vista.<br /></span><br /><span style="font-style:italic;">Què volen aquests cabrons ?</span><br /><br />Què volen aquests cabrons ?<br />que cremen banderes de nacions<br />i els retrats dels Reis Borbons ?<br /><br />Ho diré doncs ben clar<br /> i en bon i planer català:<br />posar ell en evidència<br />la seva total demència.<br /><br /> A qualsevol part del món<br /> aquestes coses castigades són<br /> amb una pena molt contundent<br /> com es de suposar obviament.<br /><br />No fa honra a cap nació<br />i tampoc a una regió<br />aquell Parlament<br />que obstinadament<br />no condemna polissonada<br />greument declarada.<br /><br />Massa contemplacions<br />tenen els agents de l'Autoritat<br />amb un nin ell malcriat<br />que mereix li assajin cops de bastons.<br /><br />Diu aquesta colla de delinquents<br />que volen abolir privilegis de naixements<br />Pretenen fer no sè quina campanya<br />per tornar dur la República a Espanya<br />i a ca nostra la independència nacional<br />que mos ha d'alliberar de qualsevol mal.<br /><br />Exigir que el Cap de l'Estat<br /> no sigui del simple soldat<br /> el legitim Capità General<br /> és un disbarat fenomenal.<br /><br /> Genteta de certa esquerra,<br />enlloc d'endavant, vas endarrera<br /> arreplegant amb molt poca vista<br /> tot un aplec de lo més terrorista.<br />Joan Antoni Estades de Moncaire i BisbalJoan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-18432639646812773222007-08-17T10:30:00.000-07:002007-08-19T14:44:23.562-07:00Xirinacs Homenatge al Patriota<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0BbHygTU32yx9VGwR4bAAzyKHXviN01_BqD38zQB8ES7qEZ0kDLekovgg6loiZJBccLyyDbsyUPDCACUxmZttUCm7zXF4zCg4vn5iPq5u3P1yD671GQwGZfQnWOV8KPSOa2dLgA/s1600-h/grisos+apallissant.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5100089487050256386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0BbHygTU32yx9VGwR4bAAzyKHXviN01_BqD38zQB8ES7qEZ0kDLekovgg6loiZJBccLyyDbsyUPDCACUxmZttUCm7zXF4zCg4vn5iPq5u3P1yD671GQwGZfQnWOV8KPSOa2dLgA/s320/grisos+apallissant.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbtPh8sHnajGZxZsien3GTsX8wGD2_HPcjaQK5kzQF2BxRaVHLueSU97JfxpxVJeAcdswFSaQPF6ovnJ8ME_CANPG7FoFLE0haJImSs5mhNngJgbuv-U8zuT5xjY-IBK-5oGy1Vw/s1600-h/foto_senyera.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5099737295437017074" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbtPh8sHnajGZxZsien3GTsX8wGD2_HPcjaQK5kzQF2BxRaVHLueSU97JfxpxVJeAcdswFSaQPF6ovnJ8ME_CANPG7FoFLE0haJImSs5mhNngJgbuv-U8zuT5xjY-IBK-5oGy1Vw/s320/foto_senyera.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_I0eBI_JFnEbOgMqV1W6-fVtn7TRGWd6mi0kaRHqzLsQ5LICAq93a8YMk27x6211AHOh4dGwc1MwMnAnqxBZGUJHmNsCZDd1q_E6Io02kN8fX23Fs76cvr0V63Kn-ItDdan0qrQ/s1600-h/Fossardelesmoreres3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5099736144385781730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_I0eBI_JFnEbOgMqV1W6-fVtn7TRGWd6mi0kaRHqzLsQ5LICAq93a8YMk27x6211AHOh4dGwc1MwMnAnqxBZGUJHmNsCZDd1q_E6Io02kN8fX23Fs76cvr0V63Kn-ItDdan0qrQ/s320/Fossardelesmoreres3.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div><a style="COLOR: rgb(255,255,0)" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbWQ_jdDx11wHeBeP3Kd3_XedrUTAtHgfX2QoKT2jNUDt_6ecfZRt1YlZxSnLPG1pvcaOCep4-V1rRI2D7odGWi1OEGZdbY60uJsOvOs9JGeKG1C1C0z4teeN7CYPdlT5X5cQOBQ/s1600-h/180px-Xirinacs_gr++2007.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5099730595288035282" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbWQ_jdDx11wHeBeP3Kd3_XedrUTAtHgfX2QoKT2jNUDt_6ecfZRt1YlZxSnLPG1pvcaOCep4-V1rRI2D7odGWi1OEGZdbY60uJsOvOs9JGeKG1C1C0z4teeN7CYPdlT5X5cQOBQ/s320/180px-Xirinacs_gr++2007.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"></span></div><br /><div style="COLOR: rgb(255,255,0)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="COLOR: rgb(255,102,102)">Havia sigut sacerdot católic i mai deixà d'esser creient. No entenc, ni compartesc el seu suicidi. No és al capellà o ex-capellà que criticava al Sant Pare de Roma i a la Santa Seu i encara menys a l'individu que llançava proclames d'"amistat" a E.T.A que rendeixo homenatge. El rendeixo a un patriota català cognomenat Lluis Maria Xirinacs</span> i Damians<br /><br /></span></div><br /><div><strong><span style="color:#ffff66;"><span style="COLOR: rgb(51,51,255)"><span style="color:#ffff66;">I és que ningú negarà que Lluis Maria Xirinacs fou sempre un nacionalista y un patriota de les</span> <span style="color:#ffff66;">nostres terres , les terres de parla catalana</span>.</span> .</span></strong></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(51,51,255)"><span style="color:#ffff33;"><strong><span style="color:#ffff66;">En honor a la memòria de</span><span style="color:#666666;"> <span style="color:#ffff66;">l'ex mosén</span></span><span style="color:#ffff66;"> Xirinacs rep</span></strong></span><span style="color:#333333;"><strong><span style="FONT-WEIGHT: normal"><span style="color:#ffff66;">eteixo aqui aquests versos</span><span style="color:#ffff33;">:</span></span><span style="color:#ffff33;"> </span><br /></strong></span></span><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>Ja està bé de somniar.</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>Fill de la Catalunya total</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>cal que despertis del somni</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>que tant convé als qui et volen ignorant.</strong></span></div><br /><div><br /></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="color:#ffff66;">Un ignorant de tes arrels </span><span style="color:#ffff66;">familiars.</span></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="color:#ffff99;">Un ignorant</span><span style="color:#ffff66;"> de ta llengua ancestral</span>.</span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="color:#ffff66;">Un ignorant de la història de nostra terra immortal</span>.</span></div><br /><div><br /></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>Ja està de posar-se quadrat i saludar banderes i himnes</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>que no són res teu o ben poca cosa.</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>Himnes i banderes que t'imposen els colonitzadors,i després quedar-te assegut</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>amb les mans plegades al passar davant teu la nostra Senyera</strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong>o al sentir les notes ardents dels Segadors.</strong></span></div><br /><div><strong><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="color:#ffff66;">Dempeus</span> <span style="color:#ffff66;">català!</span></span></strong></div><br /><div><strong><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="color:#ffff66;">Primer morir que esser esclau</span>.</span></strong></div><br /><div><strong><span style="COLOR: rgb(255,102,102)">Saluda sempre amb respecte i veneració</span></strong></div><br /><div><strong><span style="COLOR: rgb(255,102,102)">l'estandart sagrat dels quatre pals de sang,</span></strong></div><br /><div><strong><span style="COLOR: rgb(255,102,102)">i posa't dret cada cop sentis l'himne de la nació.</span></strong></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><strong><span style="color:#ffff66;">Aquesta cançó</span> :<br /><span style="color:#ffff66;">El cant gloriós </span></strong></span></div><br /><div><span style="COLOR: rgb(255,102,102)"><span style="color:#ffff66;"><strong>dels garrids segadors</strong>.</span></span></div><div><span style="color:#ffff66;"></span> </div><div></div><div></div><div><span style="color:#ffff66;"></span></div><div><span style="color:#ffff66;"></span><em><span style="color:#ffffff;">Catalunya triomfant tornarà ser lliure i plena,</span></em></div><div><em><span style="color:#ffffff;">endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba</span>.</em></div><br /><div><br /><br /><em>Visca la terra i la gent nostra!<br /></em><br /><br /></div><br /><div></div><br /><div>Amunt catalans de raça i de cor!<br /><br /><br /></div><br /><div></div><br /><div><strong>LLUIS MARIA XIRINACS SEMPRE PRESENT !</strong> </div><br /><div></div><br /><div><br /><br /><br /></div><br /><div></div><br /><div><br /><br /><br /></div><br /><div><strong>DÉU HAGI EMPARAT LA VOSTRA ANIMA !</strong></div></div></div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-35322686810633637332007-03-29T04:35:00.000-07:002011-11-30T16:10:44.411-08:00Arrels geneològiques d'una familia mallorquina de Son Espanyolet<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWV4wMnrNpHc4HRXTL5xB59qHUdOsL6ToW8BHmKEo8cLkx-03Smlzy4wjQspIw_c0gIE7XZGjeWoRY7RE-qIwfrlceFPsXps7-y5iAZ_Wy8JAbQ-TNyohr1mXfBFmDk9ir1z9afQ/s1600-h/escudos++Laomba+Italia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047317523971839570" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; CURSOR: pointer" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWV4wMnrNpHc4HRXTL5xB59qHUdOsL6ToW8BHmKEo8cLkx-03Smlzy4wjQspIw_c0gIE7XZGjeWoRY7RE-qIwfrlceFPsXps7-y5iAZ_Wy8JAbQ-TNyohr1mXfBFmDk9ir1z9afQ/s320/escudos++Laomba+Italia.jpg" border="0" /></a><br />
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsG0fvk9y2CFjqv822VBC6CRKn8nANMAxcDQ-4jtmU4CLQT9v07vBB5WnR4ERzouuHt6n4j5iNFa0r5Kue8cMPhVGmQEUFYs4mJUs6me1Visol5qDGPrEMBJzn-W5rY5_Ln_JLYw/s1600-h/Sep+Moll+Huguet+C+Palma.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047317055820404290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; CURSOR: pointer" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsG0fvk9y2CFjqv822VBC6CRKn8nANMAxcDQ-4jtmU4CLQT9v07vBB5WnR4ERzouuHt6n4j5iNFa0r5Kue8cMPhVGmQEUFYs4mJUs6me1Visol5qDGPrEMBJzn-W5rY5_Ln_JLYw/s320/Sep+Moll+Huguet+C+Palma.jpg" border="0" /></a><br />
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8dofjV28AaHeTGjd-yXGiSrcpyU8fOEqx0STzUqOJhipnYub4kVO1aVXiJ2hP_grQtvUB7LbqoSIAAgBCEzqqRjUI9lnsT7jS3QzRHy6uJ4YV9zZgx__HdpUu69nxK2tQAGXyeA/s1600-h/Pere+Lacomba+Segui+pintor+n+1974.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047316660683413042" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; CURSOR: pointer" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8dofjV28AaHeTGjd-yXGiSrcpyU8fOEqx0STzUqOJhipnYub4kVO1aVXiJ2hP_grQtvUB7LbqoSIAAgBCEzqqRjUI9lnsT7jS3QzRHy6uJ4YV9zZgx__HdpUu69nxK2tQAGXyeA/s320/Pere+Lacomba+Segui+pintor+n+1974.jpg" border="0" /></a><br />
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtN5pYddNSKq7XittPYT3e0h1iYNRELWTtD4k-fgODuLyi018yuhWr-fROfWKqNu69jXeZQudC-lVWmPaBlWtRDWEVsPwHB0EVCvABeVzvWCcAirNfW7I2J8B3d5K78V1O3IXt3w/s1600-h/gabriel_lacomba.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047315990668514850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; CURSOR: pointer" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtN5pYddNSKq7XittPYT3e0h1iYNRELWTtD4k-fgODuLyi018yuhWr-fROfWKqNu69jXeZQudC-lVWmPaBlWtRDWEVsPwHB0EVCvABeVzvWCcAirNfW7I2J8B3d5K78V1O3IXt3w/s320/gabriel_lacomba.jpg" border="0" /></a><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)"></span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)">"</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic"> L'obra de Gabriel Lacomba s'ubica en la frontera, en la polèmica del que és o no fotogràfic, per afirmar amb imatges que allò fotogràfic no té fronteres. El que fa és tirar l'àncora en l'essència de la construcció de la imatge fotogràfica precisament per fer esclatar el medi, expandir-lo, ampliar-lo a nous horitzons. Que quedi clar que el seu treball té precedents històrics: cal mirar les primeres avantguardes i, en especial, els capdavanters treballs de Christian Schad, i recordar les experiències de Man Ray, Raoul Hausmann, Laszlo Moholy-Nagy, per citar els artistes més representatius del fotograma i de la fotografia abstracta.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">. La producció de Lacomba exemplifica una situació peculiar del panorama fotogràfic internacional: el renaixement d'allò obsolet. És a dir, el renéixer de les tècniques fotogràfiques tradicionals, com ara el calotip i el fotograma, i la definició del que és l'essència de la cambra, l'estenopeic".</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">Maria Josepa Mulet comentant l'obra fotogràfica d</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)">e</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic"> Gabriel Lacomba Segu</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)">i</span><br />
<br />
<br />
<span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Nascut l’any 1.965, un dilluns del mes de juny – el dia 7- sota el signe dels bessons, a la barriada de “Son Espanyolet”, de Ciutat, Gabriel Jesús Lacomba Segui, llicenciat en Belles (1.989),premi de la Bienal de Barcelona i fotograf especialitzat en cambres estenogràfiques, és una personalitat prou coneguda en el món artitisc tant pictòric com fotogràfic i informàtic.Les exposicions dels seus quadres tant a Mallorca com fora de Mallorca,avalen ja de per si el currículum vitae d’un professional de casta, </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Fill gran del professor de dibuix Joan Baptista Lacomba Garcia i de Jeannette Segui Moll, Gabriel Lacomba seria batiat a la parroquia de la seva barriada nadiva – La Mare de Déu de l’Assompció- coneguda també per Sant Gaetano el diumenge 13 del mateix mes i any ;tenint per padrins a un germà de la seva mare Pere Segui Moll i a una germana del seu pare Sebastiana Lacomba Garcia.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Amb posterioritat neixerien els seus germans:</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Joan Andreu (*1.969) casat, el 1996. amb Jeronima Moreno del Cueto;</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Miquel Angel ( * 1971 ) arquitecte. Com a tal ha realitzat treballs damunt medi ambient</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">i Pere Ramon ( * Ciutat / dijous: 12 setembre 1.974) que al igual que Gabriel, és llicenciat en Belles Arts.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Abans de nèixer Gabriel, els seus pares tenguéren, el maig de 1.964, un altre nin Andreu Lacomba Segui que mori, als dos mesos i devuit dies, un dijous 23 de juliol d'aquell mateix any.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">La familia Lacomba, a la qual ell pertanyen els germans Lacomba Segui, procedeix de la regió valenciana, si bé hem de dir que aquest cognom,sota les formes Lacomba,Lacombe o fins i tot Lacumba,l’hem trobat arreu dels països de parla catalana i occitana. Aixi, per un exemple, Raymond Lacomba a Boullargues, Marie Lacomba a Montpellier, Christian Lacombe (Village catalan) a Banyuls sur mèr, Jean Lacombe a Argiles sur mer o André Lacombe andrelacombe@wanadoo.fr .</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">L'escut d'uns Lacombas navarresos consisteix en una torre d'argent en camper de sinople (verd). A l'entrada de la torre, un pont llevadis damunt ones d'argent i atzur.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Altre escut, corresponent a una familia Lacomba italiana consistiria en una ploma d'argent en camper atzur (blau), La proximitat geogràfica entre Italia i el llevant de la peninsula ibèrica em fa creure i pensar que els llunyans avantpassats dels nostres Lacombas, arribats de Valéncia a finals del XIX, puguin ser italians.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">La història universal ens parla d'un missioner católic de la Congregació dels Pares Oblats de Maria Immaculada - " le Père Albert Lacombe ( 1.827-1.916) - de qui molt possiblement prenguéren el nom una provincia i una localitat canadenques: Aberta i Lacombe Town. Aquest sacerdot de parla francesa era conegut, pels indigènis amerindis , com l''home de bon cor". Té un monument dedicat a ell a Edomton, la capital de l'Alberta. El dia de la Purissima de l'any 2.003 es creà la provincia de Lacombe dintre la Congregació dels Oblats de Maria Inmaculada.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">L’avi patern de Gabriel Lacomba es deia Andreu Lacomba Ferragut i nasqué, aqui a la Ciutat de Mallorca ,diumenge 18 de juliol de 1.909; essent batiat,pel prevere Josep Morei, el dijous 22 seguent a la Seu, on tengué per padrins al seu avi patern Andreu Lacomba Dolç, natural de València però veí de "S’Arraval de Santa Catalina" de Ciutat,i l’àvia materna nomenada Catalina Bordoy Canet.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Els primers Lacomba que arriben a Mallorca per establir-se a Sant Matgi i a Son Espanyolet són pescadors d’ofici i oriunds - com abans hem senyalat - del Pais valencià.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El diumenge 30 d’octubre de 1.932 Andreu Lacomba Ferragut es casaria, a la parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi), amb Joana Garcia Gonzalez (*Ciutat/ dimecres 30 XII 1.903) filla de Gaspar García González i de Juana González Aroca .</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Andreu Lacomba Ferragut era,ell, fill de Joan Lacomba Almacip,nascut l’any 1.879 a la ciutat comtal de Barcelona (Parroquia de Santa Maria del Mar) i mort aqui a la Ciutat de Mallorca,el divendres 23 de febrer de 1.934,als 55 anys i de Sebastiana Ferragut Bordoi. Andreu Lacomba Ferragut mori, l’any 1.945, a Ciutat.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El primer infant d’Andreu Lacomba Ferragut i Joana Garcia González, seria el pare de Gabriel Lacomba Segui i dels seus germans o sigui el ja esmentat Joan Baptista Lacomba Garcia que nasqué a Ciutat,prop de la mitjanit, del dimarts dia set d’agost del mil nou cent trenta quatre. Després neixerien altres infants.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En la actualitat,aquest darrer, és veí del municipi de Selva i excerceix, o ha exèrcit com a professor de dibuix a la" Universitat de les Illes Balears".Entre els anys 1.957 i 1.962 estudià, a Barcelona, a l"’Escola de Belles Arts de Sant Jordi". El seu nom i cognoms figuraven,el 2003,a una de les candidatures del " Partit Socialista de Mallorca" amb ocasió de les eleccions autonòmiques i municipals.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Altra branca de la familia Lacomba, establerta a les barriades de" Santa Catalina" i "Son Espanyolet", és la del germà de Joan Baptista Lacomba Almacip, Ramon que mori,el dijous, 23 de gener de 1.947,a Son Espanyolet i que estava casat amb una mallorquina Esperança Esteva Barceló amb qui tengué cinc infants.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Els llibres sacramentals de les parroquies de l’Inmaculada (Sant Matgi) i de l’Assompció (Son Espanyolet) registren cualque baptisme,casament o defunció de membres masculins i femenins cognomenats LACOMBA.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Jaume Lacomba Esteva nasqué el dijous 3 de desembre de 1.908 i el diumenge seguent, dia 6, fou batiat a Sant Matgi tenint `per padri de fonts al seu oncle Jaume Lacomba Almacip,</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El dimarts, 26 d’abril de 1.949, es casà, a Alaró, amb Margalida Joan i Mas.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Mori a Son Espanyolet el divendres 8 de gener de 1.965.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Andreu Lacomba Esteva neix el diumenge 18 de desembre de 1.898 i morirà de ,meningitis el dilluns dia 25 de juliol de 1.904.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Un dimecres, 23 de novembre del mateix bixest 1.904, la muller de Ramon Lacomba Almacip – la ja assenyalada Esperança Esteva Barceló - parirà un altre nin que es dirà,com el difunt, Andreu..Aquest darrer morirà, repentinament, a la barriada de Son Espanyolet un dissabte de l'’any 1.963,el 27 d’abril,comptant cinquanta-nou anys. a Joan B Lacomba Garcia.Ramon Lacomba Esteva neix el dimecres 3 d’agost de 1.910.Ell o el pare haurien estat represaliats per raons politiques durant la guerra civil espanyola,segpm es despren d'una entrevista que Margalida Capellà Fornés del periodic Ultima Hora feu,en certa ocasió a Joan Baptista Lacomba Garcia. </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Francisca Lacomba Esteva nasqué, en mil nou-cents catorze, el diumenge 12 de juliol.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Vicenta Lacomba Esteva, ella, nasqué el dimecres 14 d’abril de 1.897 i l’endemà fou duita a l’església de Sant Matgi per ser-hi feta cristiana. En 1.917,el dissabte 26 de maig,es casa amb Miquel Pujol Covas nascut un dimarts 28 de juny de 1.898.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Desduim que aquesta senyora era l major dels Lacomba Esteva. La seva germana,Margalida, ella mori fadrina als 71 anys, un dimecres 1 de setembre de 1.971.Habitava al carrer Mas numero 56.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Fills de Jaume Lacomba Esteva i de Margalida Juan Mas fóren: Ramon, que visqué del dissabte, 24 de gener de 1.953,al diumrenge, 6 de març de 1.955;</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Maria Esperança nascuda el 1 de juliol de 1.950 i casada, amb Eduardo Benito Sánchez Muñoz, el dilluns 30 de setembre de 1.974;</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Antònia nascuda el dia de Santa Eulalia de l’any 1.955 i casada, un dimarts,14 de desembre de 1.976,amb Manuel Muñoz Repiso.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En quant a germans o germanes de l’avi patern dels germans Lacomba Segui esmentarem : </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Vicenta Lacomba Ferragut la qual habitava al carrer d’Espartero prop de la Plaça del Progrés. Quan mori el dilluns 14 de maig de 1.979 tenia setanta quatre anys i era vidua de Manuel Lazaro.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Catalina Lacomba Ferragut vivia a "Son Espanyolet" al carrer Antoni Maria Alcover.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En 1.934 es casà, per primera vegada a Ciutat amb José Quiroga Arias. I el dijous 14 de febrer de 1.974,- havent enviudat - es tornà casar, a la vila de Valldemossa, amb Plàcido Vera Muñoz.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Catalina Lacomba Ferragut mori, a Ciutat un divendres 26 de març de 1.993. Havia nascuda el dia de Sant Bernat de l'any 1.918.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Ara ha fet cosa quatre anys, el dos mil tres ,mori, un dijous 27 de març, Sebastià Lacomba Ferragut que havia nascut el dimarts 11 de gener de 1.921.En 1.945 es casà, per volta primera, a Son Espanyolet, amb Teresa Ruiz Mijonjez, aquell diumenge 14 del primer mes de l’any .</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El dia de Sant de Bartomeu de l’any 1.956 - que fou en divendres - es casà per segona vegada, a l’església del Santo Ángel de la Guardia de la ciutat de Malaga, amb Francisca Fonseca Ródríguez.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Els fills d’aquest segon matrimoni són: Andreu, Iluminada i Pere Lacomba Fonseca. Del primer matrimoni ens consta l’existència de Joan Baptista Lacomba Ruiz.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Pel mes de setembre del 2003, Francisca Fonseca i els seus fills, Andreu Lacomba Fonseca. Iluminada Calomba (sic) Fonseca, Pere Lacomba Fonseca i Joan Bautista Lacomba Ruiz, el seu fillastre, tenien un plet ( procediment ordinari 761/2003) al Jutjat de 1º Instancia nº 15 de Palma de Mallorca tal com consta a la pàgina 135 del número 135 del BOIB on figuren, auto dictat pel Magistrat-Jutge Don Carlos Augusto de la Fuente de Iracheta.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Pel que fa a la mare de Gabriel Lacomba Segui, Jeannette Segui Moll és tracta de la filla d’uns emigrants mallorquins que, per la decada dels anys vint i trenta, regentaven un bótiga de queviures als voltants de la Place de l’Etoile de Paris.Sembla igualment que haurien passat una temporada al municipi de Clichy la Garenne.en el departament de la Haute Seine. dintre la nomenada regió de "L'Ile de France", Codi postal F 92110 .Localitat - actualment d'una cinquentena de mils de veïns . on Sant Vicenç de Paul fou rector de la seva església de Saint Médard entre els anys 1612 i 1620. Del 1.925 ençà el batle del municipi és Monsieur Charles Auffray. Ho fou fins el 1.941. L'actual es diu Gilles Catoire i ho és de l'any 1.985 ençà. Està al Partit Socialista Francés i és enginyer</span> <span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Quart infant de cinc i segona nina,Jeannette Segui nasqué el primer dissabte del mes de juny del 1.938 -concretament el dia 4 - a Clichy,poc abans del retorn, de la familia, a Mallorca per raons de la Segona Guerra Mondial.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Els seus germans Paquita (1.929-1.965), Pere (*1.930) i Bartomeu (1.931-2002) sembla que nasquéren a París mateix.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En 1.946 neixerà, aqui a Mallorca i a Son Espanyolet, el darrer infant de Gabriel Segui Rigo i de Jeronia Moll Huguet nomenat Gabriel Segui Moll.<br />
Tenim entés que aquesta persona és o ha sigut delineant o aparellador.<br />
</span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">* En el mateix departament de la Haute Seine es troba un altre municipi d'uns vint-i-cinc mil habitants, Es diu La Garennes- Colombes i es constituí com a tal municipi. l'any 1.910 a rel d'unes eleccions municpials celebrades el 5 de juny d'aquell amy.En 1,938 era batle de La Garenne el doctor Charles Jubert qui cinc anys abans havia sucedit a Jean Bonal el primer batle de la història contemporània de la localitat.Avui ho és el Docteur Philippe Juvin * 1964 metge anestesista,cap de serveis de l'hospital Baujoin de Clichy. Pertany al partit U M P de tendencia conservadora i és vice president del Conseil General de la Haute Seine ( equivalent del que és a Espanya la Diputaciò Provincial) aixi com a President de la Conferència Sanitaria del Departament de la Haute Seine. Podria ser La Garenne-Colombes i no Clichy-La Garenne l'indret on el matrimoni Segui- Moll s'hauria establert una temporada? O potser un lloc i altre? Consultada la guia telefònica no hem trobat a cap dels dos municipis ningu que actualment es cognomeni Segui; però si a altres indrets del departament esmentat de la Haute Seine. Molt probablement siguin descendents de mallorquins o catalans. Exemple : Benoît Segui rue Thiers 92100 BOULOGNE BILLANCOURT - Françoise Segui rue Galons 92190 MEUDON o Jacques Segui r Trosy 92140 CLAMART</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">Durant la Segona Guerra Mondial La Garenne-Colombes fou victima d'incruents bombardejos. Notori fou el de dia 15 de setembre de 1.943 el qual ocasionà 80 morts, 230 ferits,66 vivendes totalment destruides i quasi prop de 300 fortament mutilades..El dissabte 28 setembre del 2002, enfront del 34,del carrer del Château, l'ajuntament de La Garenne-Colombes - amb el coronell Jackson, representant de l’US Air Force, dels soldats del cos des marines, eñ coronell André Blanchard, delegat militar departemental dels Hauts-de-Seine, Théo Graber, directeur departemental dels ex -combatents dels Hauts-de-Seine, el comissari de policia Olivier Haussaire aixi com els batles veins de Colombes i de Bois-Colombes, Senyora Nicole Goueta i Senyor Yves Révillon, regidors de La Garenne i dels municips limitrofs, les families de les victimes, les associacions patriòtiques -rendi un homenatge molt emotiu a aquests herois nordaméricans morts pour la França.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">Una làpida recorda ara llur sacrifici. A aquests aviadors, com el tinent nordamericà Kenneth E. Murphy,morts per la Llibertat, s`hi troba associat el record dels Garennois, morts o desapareguts al llarg d'aquests bombardements, notamment el d' Émile Delsol, del cós de bombers, mort durant les opéracions de socòrr.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">Al llarg d'aquella cerimònia el sacerdot catòlic Pare Patrick Hardouin, el Pasteur protestant André Lazérus i Salomon Sebbag, president de l’associació israélita de La Garenne, es repartíren la lectura d’un psalm.<br />
</span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Gabriel Segui Rigo, l’avi matern dels germans Lacomba Segui ,era natural d’Inca.</span> <span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Hi nasqué el 1.903 o sigui dos anys després de que la Reina Regenta Donya Maria Cristina atorgàs a aqueixa població el titol de Ciutat .</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Emigrà com ja hem dit a França.Primer de nin amb uns dotze anys,fent de mosso a una bótiga regentada per uns sollerics i després de casar-se.Ell i la seva familia romanguéren a Paris fins la nit mateixa que els alemanys entraren a Paris (<em>divendres 14 de juny de 1940</em>).<br />
Retornat a Son Espanyolet. Gabriel Segui Rigo treballà a <em>Establecimientos y</em> <em>Vidrieras Llofriu S.A</em>, segons indicis del seu fill Gabriel. Morirà, el 1989, a Ciutat en el sí de la Fe Evangélica (<em>Assemblea de Germans</em>) que havia abraçat a l'entor dels anys trenta. Les seves despulles reposen al cementiri d’Inca, la ciutat on nasqué i a on vulgué ser enterrat.Aquesta era la seva voluntat.Oficià la cerimonia religiosa el pastor de l'Església Evangèlica del carrer de Murillo Sr.Panete .<br />
El fill de Gabriel Segui Rigo em contava que a l'Espanya nacional catòlica de la post guerra, el seu pare soportà pressions diferentes tant de part de la societat d'aquella època com de la familia mateixa.</span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><br />
Havia casat aqui,a Ciutat i a l’església de la Concepció del carrer del mateix nom, amb Jeronia Moll Huguet de la barriada de "Son Espanyolet" i feligresa,aleshores,de la Parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi) Era l'any 1927 poc abans d’emigrar cap a França.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Gabriel Segui Rigo, ens han contat que,era fill del Procurador de Tribunals Pere Segui Beltrán alies Batliu..En quant a sa mare, Francisca de Jesús Rigo Llanes – la qual, al enviudar del pare dels seus fills i filla, casaria en segones noces amb Don Paco Miret fundador “ Miret SL”” empresa de begudes carbòniques i xarops establerts primer a La Rambla i posteriorment al carrer d'Aragó – havia nascuda,a" Puerto Principe" (avui dia provincia de Camaguey),cap el 1.875, a l’Illa de Cuba de pare mallorqui (Antoni) i mare cubana (Isabel Llanes Serrano) i era mestra de primera ensenyança superior.( <em>Titulació obtenguda davant l'Escola Normal de Palma de Mallorca el vint de juny de 1896 lliurat el diploma pel Ministeri de Foment en nom de Sa Majestat la Reina Regenta Maria Cristina mare del Rei Alfons XIII el 19 d'abril de 1897.Registre general de Negociats de Titols fol 141 número 862.Registre especial del Negociat corresponent fol 38 numero il.ligible</em>)<br />
</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">L’industrial Francesc Miret i Carbonell, el segon marit de Francisca Rigo,mori – ell- la matinada, del dilluns 13 de novembre de 1.939,a la seva casa del número 32 del carrer del Marquès de la Sènia.Tenia 71 anys i havia sigut regidor i tinent batle de l’Ajuntament de Ciutat i segons les notes de societat de l’època, conceptuat com a home obert i inteligent. El funeral es celebrà amb gran concurrència a l’església de la barriada de Sant Matgi l’endemà dimarts dia 14.Almanco aixi ho assenyalaven les ressenyes dels quatre periodics de l’època :Almudaina, Baleares, Correo de Mallorca i L’Ultima Hora que reproduïen,totes quatre, una esquela de mija pàgina. Comptava setanta-u anys;per la qual cosa cal situar el seu neixement vers el 1868.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Una germana de Don Paco Miret, Rosa Miret Carbonell era la mare del comerciant de teixits i promotor d’arts Carles Alabern Miret (1.899-1981) emparentat amb una branca de la familia Montis dels marquesos de la Bastida.. </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Tornant a l’avi matern de Gabriel Lacomba Segui o sigui en Gabriel Segui Rigo – fillastre de Don Paco Miret – aquest tenia una germana,nomenada Magdalena, casada amb Emili Rullan Roca ,de Sóller (de la familia de Can Moana) i un germà Pere Segui Rigo ( 4 agost 1.908-3 març 1964 casat amb Coloma Mas Vives (9 novembre 1911- 30 desembre 2003).</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Fills d’aquests darrers són: Paquita Segui Mas vidua de Francesc Vives;Pere casat amb Felisa Mártinez; Francesc espòs de Marisol Domínguez y Marisa muller de Jaume Mulet. </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Una de les filles de Margalida Rullan Segui i d’Emili Rullan Roca era la muller del Doctor Carlos Mártinez- Almoyna, de Palma de Mallorca, pare i àvi dels actuals Mártinez- Almoyna Rullan i Martinez-Almoyna Rifa (metges especialitzats en diverses branques i obviament ben coneguts, a Mallorca, a l’hora d’ara).</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Pere Segui Beltrán – besavi matern patern del germans Lacomba Segui – era, ell, fill de Gabriel Segui Brunet i de Magdalena Beltrán Ferrer.Tenia uns vint i sis anys quan es casà, l’any 1.901, i la seva esposa vint i set; per tant calculam que haurien nascut el 1.875 i 1.874.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Pere Segui Beltrán mori cap al 1.911 o 1.912. La mort de la que fou la seva esposa – Francisca Rigo Llanes entre 1950 i el 1.955. Vivia atesa per la seva serventa -Joana o Trini - no gaire lluny de les Avingudes – Porta de Sant Antoni.</span> <span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Facem-nos un poquet més endins de l’arbre d’aquesta familia inquera dels Segui, petits fabricants de licors.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El dimarts , 29 de març de 1842, el prevere, Joan Comas, batia a Inca la nina Maria Magdalena Pasquala Beltrán Ferrer nascuda, el dijous abans ,al carrer major la qual era filla de Bartomeu Beltrán Coll i de Paula Ferrer Ferrer. Per part de pare era néta de Miquel Beltrán i Catalina Ferrer i pel de la mare de Abdó Ferrer i Joana Aina Frau.Tengué per padrins de font, a Vicenç Ferrer i a Magdalena Beltrán.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El divendres, 27 de maig d’aquell mateix 1842, també a Inca, el prevere Mosen Francesc Brunet batiava al nin Gabriel Josep Mariano Segui Brunet que havia nascut, aquell dia, al carrer Don Sanxo.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Era fill del llaurador Pere Miquel Segui Vallespir i de la seva esposa Catalina Brunet Corró. Els avis paterns es deien Gabriel Segui i Magdalena Vallespir i els materns Francesc Brunet natural de Santa Maria del Cami i Antònia Corró natural d’Inca. Gabriel Segui Brunet tengué per padrins de fonts a l’avi matern i a l’avia materna.</span> <span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Gabriel Segui Brunet i Magdalena Beltrán Ferrer eren els pares de Pere Segui Beltrán .Es casaren, als vint i sis i vint i vuit anys respectivament,el divendres 7 d’agost de 1.868.Beneí, el casament, el sacerdot Francesc Bonet.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Fou a Inca que mori de “mal de gota” – segons consta en el corresponent llibre de difunts - la mare de Magdalena Beltrán Ferrer, Paula Ferrer i Ferrer;esposa de l’honor Bartomeu Beltrán i filla de l’honor Abdó i de Catalina sa muller. Era el dia dels Reis de 1.863 i la difunta, Paula, comptava seixanta-dos anys. Hauria nascuda vers el 1.808.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En quant al pare de Gabriel Segui Brunet nomenat Pere Miquel Segui Vallespir, aquest hauria nascut també, a Inca, dia 10 de febrer de 1.814.El batià a la parroquia de Santa Maria la major el vicari Gabriel Ramis.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Pere Miquel Segui Vallespir era fill de Gabriel Segui Janer i de Magdalena Vallespir Fiol; nét per part de pare de Gabriel Segui i Joana Aina Janer i pel de la mare de Pere Vallespir i Joana Aina Fiol Busquets .Tengué per padrins de font a Bartomeu Segui i a Antònia Busquets.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Consta als llibre de difunts de la parroquia d’Inca – conservats a l’arxiu diocesà – que un diumenge - el 20 de juny de 1.824 - mori Gabriel Segui Janer marit de Magdalena Vallespir; el qual feu testament, el 2 del mateix mes,amb el notari Pere Francesc Amer.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">El pare de Gabriel Segui Janer també es deia Gabriel i nasqué, igualment a Inca, el 1744. En quant a la mare,Joana Aina Janer, ella era filla de Bernat Janer i de Catalina Martorell.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Avi patern de Gabriel Segui Janer era un altre inquer ,nomenat Bartomeu Segui Solivelles:l’esposa del qual es deia Antònia Garau. Fou el primer d’aquest llinatge,Segui,que trobam nascut a Inca.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Pere Segui i Elisabet Solivelles, ells, eren pollencins.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En quant a l’àvia materna dels germans Lacomba Segui, ella, al igual que els seus germans Bartomeu, Maria i Joana Moll Huguet, era de la barriada mateixa de Son E spanyolet .</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Jeronia Moll Huguet nasqué l’any 1905 i fou batiada a l’església parroquia de l’Immaculada Concepció Sant Matgi. Una de les seves germanes, Maria Moll Huguet (1.909- 1.993) era una excel-lent glosadora i bona cuinera que el novembre de 1.944 seria premiada pel departament d’artesania de la Delegació Provincial del Sindicat d’aquell temps pels seus coneixements sobre cuina mallorquina. Es una vertadera llastima el que s’hagin pogut perdre les gloses que pogué deixar escrites aquesta senyora ja que, per una nota adreçada,al voltant dels anys setanta o vuitanta, a una nebodeta a la que, entre altres coses, li diu:</span> <span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">“Vull que llegesquis molts de pics aquestes lletres de la tia Maria...Et deman de veritat que te comportis bé .Menja a ses hores com ses altres persones i veuràs que aviat estaràs bé com abans. Quan t’avisen, ton pare i ta mare, és per bé teu perquè saben més que tu. No escoltis nines beneites que si estan primes,són lletges i ben lletges.”.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Demostrava Maria Moll Huguet, almenys , esser una dona de seny, doncs assenyada i de bons sentiments. L’àvia materna dels germans Lacomba Seguí,aixi com les seves germanes, l’esmentada Maria i la Joana, foren conegudes, en els anys de llur jovenesa, com Les Misses de Son Espanyolet per la seva belleza notòria. El seu germà gran - Bartomeu Moll Huguet (1.903-1.979) - prengué part a la guerra civil del 1.936 a 1.939 com a mariner i fou greument ferit per una explosió del vaixell on estava destinat. Estava en possessió d’una pensió de gran invàlid de guerra.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Jeronia Moll Huguet – l’àvia materna dels Lacomba Seguí- mori en la seva casa del Barrancar, avui dia “Avinguda Picasso”, el 19 de setembre de 1.977.Fou la primera dels quatre germans en acomiadar-se cap a l’Eternitat. La darrera seria la seva germana,Joana, el 5 de març de 1.999 ; havia nascuda el 1.911. Els funerals de Jeronia ,Bartomeu,Maria i Joana Moll Huguet foren celebrats a l’església de llur barriada – l’església de l’Assompció - esdevinguda parroquia en 1.939.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Els germans Moll Huguet eren,ells, eixits del matrimoni celebrat,aquell diumenge ,l 17 de setembre del 1.902, a Sant Matgi davant el prevere Mosen Claudi Fuster entre el mestre de paleta Bartomeu Moll Bergas – fill de Bartomeu Moll Garcia (difunt) i de Jeronia Bergas Mandilego (vivent) - i Joana Aina Huguet Moll filla dels campaners domiciliats a la barriada Damià Huguet Ballester i Maria Moll Fullana.Casament del que signaren, l’acta, com testimonis Bartomeu Oliver Amengual i Guillem Vidal Vicens.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Bartomeu Moll Bergas – besavi matern matern dels germans Lacomba Segui – mori comptant, només cinquanta-vuit anys, el 3 de abril de l’any 1.930. Joana Huguet Moll,la seva vidua, el sobreviuria una vintena d’anys més.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">L’any seguent - 1.931 - moriria el sogre de Bartomeu Moll Bergas i pare,per tant, de Joana Huguet Moll.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">Damià Huguet Ballester era de Campos del Port, fill dels esposos Gabriel i Miquela.Comptava 84 anys i deduim que nasqué cap el 1841.</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)"> </span><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)">En el Cementeri Municipal de Palma de Mallorca i a la zona antiga del mateix, entrant per la part dreta, es pot trobar la sepultura de la Familia Moll Huguet on està enterrada l’àvia materna dels germans Lacomba Segui .A pocs metres d’aquesta tomba se'n `pes pot trobar una altra – la de la seva besavia Francisca Rigo Llanes – on reposen el seu marit Francesc Miret Carbonell aixi com el seu fill Pere Segui Rigo i la seva nora Coloma Mas Vives. </span><span style="FONT-WEIGHT: bold"><span style="COLOR: rgb(255,255,102)">REPOSIN TOTS ELLS EN LA PAU DE DÈU.</span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)">Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal</span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102); FONT-STYLE: italic">Corresponent de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Geneòlogics, Heraldics i Històric</span><span style="COLOR: rgb(255,255,102)">s.</span><br />
<br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)">FOTOGRÀFIES.</span><br />
<span style="COLOR: rgb(255,255,102)">A Un escut de Lacomba a Italia. B Sepultura de la Familia Moll Huguet al Cementiri de Palma de Mallorca. C Retrats de Gabriel Lacomba Seguí i Pere Ramón Lacomba Seguí.</span><br />
<br />
<br />
</span><span style="FONT-WEIGHT: bold"></span><span style="FONT-WEIGHT: bold"></span>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-55249423704268052282007-02-15T09:31:00.000-08:002007-08-18T09:10:06.560-07:00LA FAMILIA ARBONA DE "SA CABANA" A FORNALUTX<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNT-9ym5-uJJyowlT063KezcH_sjuDsxfGKzPOD_pMJFoVxsyC0TlitflI7coRHn5MohuX8Q1S6K1M-LDPIrMfUMC2p42gCvyTqkIlQuEYgBkD0nuIDobEowUYDttJe2Pksc4prA/s1600-h/Josep+Arbona+Busquets+cabana+1887+1992.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031822182642944290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNT-9ym5-uJJyowlT063KezcH_sjuDsxfGKzPOD_pMJFoVxsyC0TlitflI7coRHn5MohuX8Q1S6K1M-LDPIrMfUMC2p42gCvyTqkIlQuEYgBkD0nuIDobEowUYDttJe2Pksc4prA/s320/Josep+Arbona+Busquets+cabana+1887+1992.JPG" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGmYBFBCjFqnpslOL3WLy6kLyd3yFGFVX0UiHvt9WLyFaB_sE2o5P7BNv50S0xA7pe2EpmzXrc1C28MULRZsqDaPeezSSmdlDEhaEobFWU-WRORKaQo85NA2qlyB6MscOqYMHQDA/s1600-h/Entrada+carrer+v+solivellas+flutx+1984.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031820524785568018" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGmYBFBCjFqnpslOL3WLy6kLyd3yFGFVX0UiHvt9WLyFaB_sE2o5P7BNv50S0xA7pe2EpmzXrc1C28MULRZsqDaPeezSSmdlDEhaEobFWU-WRORKaQo85NA2qlyB6MscOqYMHQDA/s320/Entrada+carrer+v+solivellas+flutx+1984.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIH9ODy0AjfAmK5vvzw6cmouY6fW7tV8cORsvkkUgJPVuWR7tDPoicMHhGs1xCcXORZ5fczgxc5GXufTrPp0C4AfvHUy5gjlcH0aFaBg6R6qC6mx2H2ZJoMoupDk9Pl4rwT7GWbw/s1600-h/Ca+l+amo+Pep+Cabana++Plaza+Fornalutx+11+06+06.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031819360849430786" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIH9ODy0AjfAmK5vvzw6cmouY6fW7tV8cORsvkkUgJPVuWR7tDPoicMHhGs1xCcXORZ5fczgxc5GXufTrPp0C4AfvHUy5gjlcH0aFaBg6R6qC6mx2H2ZJoMoupDk9Pl4rwT7GWbw/s320/Ca+l+amo+Pep+Cabana++Plaza+Fornalutx+11+06+06.JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVsNwuffEqlYbU2QNMVKgAwSgKYJrwRfsfEu6Ts41KWRomc8NjkzyRly0f6lRfJdmqObay9cqnz_IXYz1PoyIUBc5-hiwOCMd2iSuJD67iMHaRD5_Eg5NTUy7TVh6cfa7ALwkTmg/s1600-h/Tolo+Mora,Bernat+Cabot+Segui,Xavier+Mayol+Don+Pep+Puig,Jose+.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031818935647668466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVsNwuffEqlYbU2QNMVKgAwSgKYJrwRfsfEu6Ts41KWRomc8NjkzyRly0f6lRfJdmqObay9cqnz_IXYz1PoyIUBc5-hiwOCMd2iSuJD67iMHaRD5_Eg5NTUy7TVh6cfa7ALwkTmg/s320/Tolo+Mora,Bernat+Cabot+Segui,Xavier+Mayol+Don+Pep+Puig,Jose+.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmAvkv1wvf7lH1-2H5Z8e-p8Xwp8nQWhNZ28bp13UGsHd49FY-CT9wP141EzWO6kLIBMHWr3AD1Adtj_zMVRICNmSi3ZKmT7kvjTllgUEOjqB6PoBTiDLljzmTeWChh2ipisiqug/s1600-h/SebastiÃ"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031816779574085858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmAvkv1wvf7lH1-2H5Z8e-p8Xwp8nQWhNZ28bp13UGsHd49FY-CT9wP141EzWO6kLIBMHWr3AD1Adtj_zMVRICNmSi3ZKmT7kvjTllgUEOjqB6PoBTiDLljzmTeWChh2ipisiqug/s320/Sebasti%C3%A0+Arbona+a+cabana+a+Nevers+davant+botiga.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE3iQ1UI2uxwIzdyXfQTSMXWw_kBFXq2bj5x1W8NMCYKVECMyjzCEsO6tQdsQkAuJDO9MUdLSUe9QLINGwhdAwwaCX00s1sRusKCgdGLIuRHf2swVhgpJuA3Wv4weZRXefse6sDQ/s1600-h/Gm+Solivelles+prevere+i+altres+a+Fornalutxanys+1910+a+1920.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031816444566636754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE3iQ1UI2uxwIzdyXfQTSMXWw_kBFXq2bj5x1W8NMCYKVECMyjzCEsO6tQdsQkAuJDO9MUdLSUe9QLINGwhdAwwaCX00s1sRusKCgdGLIuRHf2swVhgpJuA3Wv4weZRXefse6sDQ/s320/Gm+Solivelles+prevere+i+altres+a+Fornalutxanys+1910+a+1920.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXwOcF9KlX8S9Y9r1sDWzjcpFpf9vgbmwHluwXmTiAJjxY2lpbbcYKWXrkSzxhiMtMZnyYlVx-V_nmVmUXQscd25LmkpIOBHmMiPPJPVjEtoapz3wtu-3lAbMN4xXWLHhXZUnjMQ/s1600-h/Oncle+Vicenç+i+tia+Margalida+Solivellas+amb+sos+infants.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031816251293108418" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXwOcF9KlX8S9Y9r1sDWzjcpFpf9vgbmwHluwXmTiAJjxY2lpbbcYKWXrkSzxhiMtMZnyYlVx-V_nmVmUXQscd25LmkpIOBHmMiPPJPVjEtoapz3wtu-3lAbMN4xXWLHhXZUnjMQ/s320/Oncle+Vicen%C3%A7+i+tia+Margalida+Solivellas+amb+sos+infants.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6dJqRDp_OIrnoPkd50eYP6dCwmMCF9HqWW8aHnmABpO1ocQSUevEBysVFMYc7gLH91as8dnkyIW52ZmcOQZKrwLEVhZxAJx0kzAQfiyIOvLevYNNVgWWxxhmQLF1HEtERD-NUpQ/s1600-h/Maria+Arbona+Mayol+1845-1894.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031815881925920946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6dJqRDp_OIrnoPkd50eYP6dCwmMCF9HqWW8aHnmABpO1ocQSUevEBysVFMYc7gLH91as8dnkyIW52ZmcOQZKrwLEVhZxAJx0kzAQfiyIOvLevYNNVgWWxxhmQLF1HEtERD-NUpQ/s320/Maria+Arbona+Mayol+1845-1894.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6QYwVa9-7_qzhiDAfjBaIILWNU0qtbh7xzYOz_j-t8GPo2zHaEvxAG4N56XHRH5QuGt-goScwNZn0w74K2CVAxg82qXn6WlQjeNIiqq8CWoug5zYseJ08HtoBUBDAndQK0hOB1g/s1600-h/Cara+de+Bernadi+Solivellas+Arbona+metge.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031815551213439138" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6QYwVa9-7_qzhiDAfjBaIILWNU0qtbh7xzYOz_j-t8GPo2zHaEvxAG4N56XHRH5QuGt-goScwNZn0w74K2CVAxg82qXn6WlQjeNIiqq8CWoug5zYseJ08HtoBUBDAndQK0hOB1g/s320/Cara+de+Bernadi+Solivellas+Arbona+metge.gif" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKVZm5kEBaVtdhAx-ynUSmp9WifsDkJd7Okhm2qdJXCcuKhK7Hgr6jjQwn3Hlst5r-yKWTtpUjlvNksZCfW3XmXz-cdHuUMEbhhpwNpx7L0ZStvoS6aetgDZEQ8yJQ7gHn9uYn-A/s1600-h/Antònia+Solivellas+Arbona.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5031815405184551058" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKVZm5kEBaVtdhAx-ynUSmp9WifsDkJd7Okhm2qdJXCcuKhK7Hgr6jjQwn3Hlst5r-yKWTtpUjlvNksZCfW3XmXz-cdHuUMEbhhpwNpx7L0ZStvoS6aetgDZEQ8yJQ7gHn9uYn-A/s320/Ant%C3%B2nia+Solivellas+Arbona.jpg" border="0" /></a><span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,0)"> (SEGLES XVII-XX)</span></div><br /><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,0)"><br /><span style="COLOR: rgb(255,255,0)"><strong>Antoni Joan Arbona (+1618) senyor de l'Alqueria de Monnàber tengué,entre altres i a més del que fou el seu hereu principal JOAN ARBONA,un fill que nomia JORDI.A aquest fill li deixà " Sa Domenega" i el que avui en dia coneixem per "Sa Cabana" o "Ses Cabanes".<br />El tal Jordi,que havia de morir l'any de la Bèstia o sigui el 1666,es casaria,una primera vegada,amb Elisabeth Canals,molt possiblement de la familia d'aquest llinatge afincada a Deià,el 1619 i el 1630 es tornaria casar en segones noces amb Joana Mallol Reinés.Dels dos matrimonis tengué fills.<br />Jordi Arbona Canals (*1627),fill de la primera muller,tengué " Sa Domenega" i d'ell són descendents els actuals propietaris d'aquesta finca aixi com també els qui fins ara, ho han estat del Casal de Can Xoroi.Sa Cabana fou per VICENÇ ARBONA MALLOL fill del segon matrimoni;el qual,el 1660,estava casat amb Bonaventura Mallol Arbona de la familia que a Tuent era propietaria de Can Lleig i que posteriorment, al quedar-se vidua,contreuria noves noces amb el Senyor de Bàlitx d'Avall,Pere Antoni Ripoll.<br />Vicenç Arbona Mallol i la dona Bonaventura Mallol Arbona foren els pares d'un segon,VICENÇ ARBONA MALLOL (+1745) casat amb l'hereva de Ca'n Lleig Antònia Mallol aixi com a Sebastià (1753) que continuaria la branca de Sa Cabana.<br />Dia 7 de desembre de l'any 1758 es casava a l'església de Sóller un fill de Vicenç Arbona i d'Antònia Mallol nomenat Jordi amb una fornalutxenca,Margalida Busquets Mallol de la familia de Can Xandre.<br />SEBASTIÀ ARBONA MALLOL,citat abans, hereteria "Sa Cabana" i havent-li premort el seu primogènit mascle,VICENÇ ARBONA MALLOL (1700-1726), reparti el patrimoni entre els altres dos fills Antoni i Sebastià haguts com el primer de la seva esposa Magdalena Mallol i Borràs.Filles seves eren Magdalena muller del</strong> <strong>Senyor del Reguer (d'Alaró) Miquel Palou;Margalida esposa de Francesc Ballester;Maria casada amb Jeroni Canals Estades-Prom,de Can Toni Gros i Bonaventura.<br />Antoni Arbona (+1792) deixaria unicament descendència femenina de la seva esposa Caterina Rosalia Mallol dels Abats i Penya de Monnàber.Margalida i Catarina Arbona Mallol dels Abats,mortes respectivament el 1810 i el 1812,eren fadrines mentre que les seves germanes: Magdalena seria la muller de Joan Baptista Busquets-Xandre;Isabel.la d'Antoni Mallol Arbona de Can Xoroi (el primer batle de Fornalutx) i Maria,la de Josep Bisbal.<br />La descendència masculina,per conseguent,es continuarà amb el segon SEBASTIÀ ARBONA MALLOL (+1796) que estava casat amb Francisca Ballester,<br />El 14 de maig del 1742 el primer o el segon dels Sebastians Arbona Mallol,de Sa Cabana,entrava a formar part del Consell de l'església de Fornalutx,aleshores filial de la Parroquia de la vila de Sóller juntament amb Josep Bisbal,Joan Pau Borràs,Francesc Mallol dels Abats i Antoni Bonaventura Arbona.<br />Entre els fills que</strong> <strong>tenguéren Sebastià Arbona Mallol i Francisca Ballester destacarem a Magdalena (+1798) casada amb Damià Deià de Moleta i Sebastià l'hereu de la casa i llinatge.<br />SEBASTIÀ ARBONA BALLESTER (1730-1826) propietari de Sa Cabana fou un dels consellers de la junta d'obrers de l'església fornaslutxenca,allà pels anys 1787 i 1788, amb els senyors Joan Baptista Estades de Moncaira i Penya de Monnàber,Jaume Mallol de Bàlitx i Ponç-Pati,Jordi Bisbal i Ballester i Gabriel Busquets-Xandre i Mallol.Casat amb Magdalena Ballester Bisbal (+1820) seria el pare d'un segon SEBASTIÀ ARBONA BAlLLESTER (el quart Sebastià,propietari de Sa Cabana) i de Magdalena (1789-1869).<br />Mort,als 75 anys,l'11 de febrer de 1865,Sebastià estava casat amb Margalida Mallol.Li premori sense infants el seu primogènit Sebastià (+3-6-1828) qui hauria estat el tercer Sebastià Arbona Mallol i el cinquè dels propietaris de Sa Cabana d'aquest nom.<br />Sa Cabana passà,aleshores,al segon fill nomenat Guillem i la casa.posada de Fornalutx<br />ubicada al carrer que se coneixia amb el nom de carrer de "sa lluna" i que fa cantonada amb la del carrer de l'alba dit també "carrer de baix" fou dividida entre aquest i el seu germà petit Josep.<br />GUILLEM ARBONA MALLOL (1819-1866) sobreviurà apenes un any al seu progenitor.Fou el darrer propietari mascle de Sa Cabana de cognom Arbona.Casat amb Catarina Mallol Ballester (´1801-1896) dividi la finca entre les seves filles Margalida i Maria.A aquesta darrera que seria la meva besavia paterna-materna li deixaria la porció de la casa posada en el poble i que és la que's troba davant Can Arbona</strong> <strong>o sigui l'edifici de Ses Cases de la Vila de Fornalutx. Això segons acte fet, davant el notari Josep Castellò, el 5 d'abril de 1.862 en contemplació del matrimoni del casament que la dita besavia meva faria amb Joan Solivelles Mestre el meu besavi.<br />El 7 d'abril de 1.873 es farà a la notaria de Francesc Alcalde escriptura de divisió dels bens de Guillem Arbona Mallol per la seva vidua.<br />MARIA ARBONA MALLOL morirà a la finca de Son Llobera de Lluc el 26 de novembre de 1894; havent expressat, dos dies abans, darreres voluntats davant el notari Antoni Planes Sagrera. Havia nascut el 1,845.<br />Del seu matrimoni celebrat,el referit any 1862,amb el propietari d'aquesta possessió de muntanya Joan Solivelles Mestre,le sobreviurien vuit infants:Bernadi (Fornalutx1865-Sant Joan 1942 que fou metge),Teresa (1867-1937 la meva senyoràvia),Guillem (1869-1950 que seria sacerdot),Joan (1871-1946 qui heretà Son LLobera),Catalina ( 1875-1927 monja de clausura del Convent de Caputxines com a Sor Maria Lluisa),Maria (1879-1934 també monja de clausura però del Convent carmelità de les Tereses com a Sor Maria de Jesus),Margalida (1881-1951) i Antònia (1885-1960 que moriria fadrina) Quatre d'aquests infants venguéren a viure i a morir a Fornalutx,Teresa casada amb Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana i Margalida esposa de Vicenç Vicens Estades,alies Trota i dit també Vicenç des Morers,per raó del seu matrimoni;Guillem per haver-hi sigut destinat després de la seva ordenació sacerdotal i Antònia que vengué per a servir el germà capellà qui a més era el seu <span style="color:#ffff66;">padri de fonts. </span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;">El Doctor BERNADI SOLIVELLES ARBONA - a diferència dels altres germans seus nasqué al poble de sa mare</span> <span style="color:#ffff66;">Fornalutx on aprengué les primeres lletres amb el mestre Don Jaume Tugores.</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff33;">Pels anys</span> <span style="color:#ffff66;">vint del segle XX fou president del "Col.legi de Metge de les Balears" renunciant, molt poc</span> <span style="color:#ffff66;">desprès, del seu nomenament per tal de no tenir que desplaçar-se del municipi de Sant Joan - d'on era metge titolar- a la capital de l'illa.</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff33;">Essent encara solter i en epoca de</span> <span style="color:#ffff66;">servei militar, a finals del Segle XIX, estigué a les Illes Filipines on residen dos cosins germans seus que eren sacerdots</span><span style="color:#ffff33;"> de la Compañia de Jesus. on exerci la seva professió médica</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><span style="color:#ffff66;"><strong><span style="color:#ffff66;">Farà cosa d'un any que el jesuita mallorqui Joan Nadal</span> Cañellas li dedicà un article dalt les pàgines de "Ultima Hora" de Palma de Mallorca titolat</strong> " </span><em><span style="color:#ffff66;">El Doctor Bernarfdino Solivellas ' un último de Filipinas' <strong>" on conta l'anecdota de que el Doctor Solivelles es salvà del afusellament per part d'un escamot d'insurectes per haver atés i curat a la muller del cap de l'escamot,</strong><br /></span></em><strong><span style="color:#ffff66;">Mossen GUILLEM SOLIVELLAS ARBONA vengué a habitar a Fornalutx poc després de la seva ordenació sacerdotal el 1897.Fou vicari coadjutor de la ja Parroquia de Fornalutx entre 1914 i 1938 i vicari in capite de l'església de Biniaraix entre 1938 i 1941.També exerci per uns anys el càrrec de notari eclesiàstic a l'arxiprestat de Sóller.L'oncle Guillem heretà i cuidà personalment la porció de Sa Cabana que havia tocat a la seva mare;aquesta porció és coneguda per "Sa Cabana des Vicari".En 1948 la traspassà al seu nebot BERNADI ESTADES I SOLIVELLES (1901-1956) a qui institueix com hereu en el seu testament.La casa de Fornalutx -no moblada- deixaria en usdefruit a la seva germana Antònia i en propietat al seu fillol Joan Estades de Moncaira i Solivelles o sigui mon pare.<br />El Senyor Bernadi Estades realitzà millores a la seva finca de "Sa Cabana" entre els anys 1948-1952 que efectuà el mestre marger Miquel Gual Colom de Can Means ( 1.904-1.983).<br />MARGALIDA ARBONA MALLOL-la filla gran de Guillem i Catarina- hereteria de l'altra meitat de Sa Cabana.Casada amb Bartomeu Mallol Busquets- de les families de Can Borràs i de Can Xandre de Fornalutx germà major del metge Jaume Antoni + 1935 ben conegut a tota la vall- el seu fill Jaume Antoni Mayol Arbona casat amb Antònia Marqués seria President del" Circulo Sollerense" o "Xiclets".Mori aquest darrer sense descendència el 1919 havent nascut el 1894.<br />CATALINA MAYOL ARBONA era filla dels expressats Margalida i Bartomeu i fou la que heretà “Sa Cabana” de sa mare.Es casà amb Joan Mayol Serra,de la familia dels Mallols.Frapuig o de Capapuig.</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;">Aquesta familia Mayol o Mallol de Capapuig està vinclada amb l'antiga fàbrica textil sollerica "MAYOL S.A," més coneguda per " <em>Ca Les Animes</em>" i amb les embarcacions " Barcos</span><span style="color:#ffff66;"> Azules".</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"></span></strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;"><span style="color:#ffff66;">Catalina Mayol</span> Arbona, o els seus hereus, venguéren "Sa Cabana" a Bartomeu Mayol Pons,d'una branca</span> <span style="color:#ffff66;">menor dels Mallols dels Abats i més conegut per "l'amo en Bartomeu Ponsa";per la qual cosa aquesta altra porció de la finca se la coneix com "Sa Cabana d'en Ponsa".Renéts de Bartomeu Mayol Pons són els ciclistes fornalutxencs Francesc i Felip Marti Mayol.Descendents de Catalina Mayol Arbona (de Sa Cabana) són els germans Javier i Oscar Mayol Mundó que darrerament s'han fet càrrec del Consell d'Administració de Ferrocarril de Sóller S.A.El seu avi patern l'industrial Joan Mayol i Mayol (*1902),casat amb Margalida Thomas i que fou Cap Local a Sóller de Falange Española a una època que aquest càrrec es trobava separat del de batle,era fill de la tal Catalina.<br />Magdalena Mayol Arbona esposa de Miquel Castañer de Can Creveta era germana de Catalina la propietaria de "Sa Cabana.Emigrà amb el seu marit,una temporada a Puerto Rico.</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;">La seva filla Magdalena casaria amb el seu parent Francesc Mayol Trias de Can Borràs</span>.</strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;">Aquesta Magdalena Mayol Arbona és per tant la padrina paterna del que ha sigut president del</span> <span style="color:#ffff33;">Col.legi d'odontòlegs de Balears Francesc Mayol Castañer i la repadrina del pintor Mariano Mayol Pizà</span>.</strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;"><span style="color:#ffff66;">La descendència agnaticia</span> dels Arbona que posseïren "Sa Cabana" es continuada pels descendents de Josep Arbona Mallol (1822-1881) el tercer fill del segon Sebastià Arbona Ballester.Aquest estava casat amb Antònia Vicens Reinés,de Can Nyegos.El seu fill Sebastià (+1925) espòs de Maria Busquets Solivelles de Can Reió (familia a la qual crec que pertany el col-laborador de VEU DE SÓLLER Joan Vicens) emigraria una temporada a Nevers França i retornat a la vall nadiva ocuparia el carrec de tinent batle del seu poble durant la primera guerra europea.Tengué dos fills Josep i Llorenç.El primer 1887-1982 fou batle de Fornalutx de 1934 a 1936 amb la segona República Espanyola i de 1947 a 1953 sota el règim del General Franco.No havent tengut fills o filles del seu matrimoni amb Francisca Colom Mayol,de Can Corona,,els seus bens constitueixen la nomenada "Fundació Arbona-Colom" administrada primer pel seu marmessor testamentari Jaume</span> <span style="color:#ffff66;">Vicens Ripoll i actualment per l'ajuntament de Fornalutx.</span></strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;">El segon Llorenç nascut a Fornalutx el 1892 i mort a Ciutat per la decada dels setanta seria el pare de Sebastià, oficial d' Infanteria de Marina. (1917-2001) i de Josep (+1999) qui l'11 d'octubre de</span><span style="color:#ffff33;"> 1942 es casaria a la Bàsilica de Sant Francesc amb Joana Fornés i Moragues.<br /></span><span style="color:#ffff66;">Llorenç Arbona Busquets -Llorenç Cabana- era el propietari de la Casa.posada de Fornalutx,de Can Cabana,al carrer de l'Alba que havia tocat al seu avi Josep Arbona Mallol</span>.</strong></span></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><span style="COLOR: rgb(0,0,153)"><strong><span style="color:#ffff66;">Va vendre aquesta vivenda a Antoni Pons Palou ( + 2006),de Can Felip de Sóller,el qual, els anys seixanta, la traspassaria també per compra.venda a Bartomeu Vicens Arbona de Can Nyegos (1905-2000) nét d'un germà d'Antònia Vicens Reinés l'avia paterna dels germans Pep i Llorenç Arbona Busquets de Ca`n Cabana.<br /></span><span style="color:#ffff66;">Llorenç Arbona Busquets regentà moltissisms d'anys,amb la seva esposa la fornalutxenca Catalina Mayol Ros,de “Cas Passador,”el Cafè de “Can Salat” a la Plaça de Sant Antoni a Palma de Mallorca .Després quan el boom del turisme amb els seus fills obri l'hotel “Balmes” a Can Pastilla.<br />L'oficial d' Infanteria de Marina,Sebastià Arbona Mayol, i la seva esposa Antònia Gelabert Llompart (1924-2001) moririen en tràgiques i lamentables circunstancies.La parella no deixà infants.El seu germà Pep tendria un fill Llorenç i dues filles Catalina i Joana Arbona Fornés. Casats respectivament (1964) amb Isabel Uribe Gomez</span> <span style="color:#ffff66;">, Mateo Zanoguera de (Ferreteria Mateo)i (1972) i Joan Mir Febrer ( 1.972).<br /></span><span style="color:#ffff66;">Llorenç Arbona Fornés (Ciutat 1943-1994) premori al seu pare i els seus fills Josep i Sebastià Arbona Uribe,nascuts els anys 1966 i 1974, que habiten actualment Palma de Mallorca continuen el llinatge mascle de la familia Arbona que antigament posseïa “Sa Cabana” a Fornalutx.<br />A començament dels anys seixanta també les germanes Teresa i Maria Bernarda Estades Amengual,filles de Bernadi Estades Solivelles i renebodes de Mossen Guillem Solivelles Arbona,traspassaren "Sa Cabana des Vicari" en acte de compravenda a un solleric cognomenat Pons i crec que de la familia del que ha sigut regidor del PSM de Sóller,Miquel Gual Pons.No fa gaire anys que també aquesta mateixa finca -on el Vicari Solivelles hi feu bastir amb permis del Bisbe Campins,el 1907,un oratori privat per celebrar-hi missa- passaria a altres mans.<br /><br /><br /></span><br /></strong></span></div><br /><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 1 Josep Arbona Busquets "Cabana" batle que fou de Fornalutx entre 1934 i 1936.</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 2 Carrer del Vicari Solivelles 2 a Fornalutx on a la part dreta es veu el portal de l'antiga posada de Sa Cabana coneguda per "Cas Vicari Solivelles" també.</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 3 Casa a la Plaça de Fornalutx de Josep Arbona Busquets i de sa muller Francisca Colom Mayol benefactors de la dita vila,</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 4 On es pot veure tercer a la dreta Xavier Mayol Mundó - president de Ferrocarril de Sóller S.A - descendent de Guillem Arbona Mallol, propietari de tota "Sa Cabana" per la seva filla gran Margalida casada amb Bartomeu Mayol Busquets - amb personalitats de Sóller celebrant el cent anys de Josep Maria Puig Morell un antic president de la companyia ferroviaria.</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 5 Sebastià Arbona Vicens "Cabana" . pare de Josep i Llorenç - amb camisa blanca al davant de la taverna que ell i la seva esposa Antònia Busquets Solivelles tenien a Nevers (França).</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>Foto 6 Possiblement la foto estigui presa a "Sa Cabana" mateixa. Entre altres hi surten la meva avua Teresa Solivelles Arbona amb l'avi Joan i dos germans de l'avia, l'oncle capellà Guillem Solivelles Arbona i la tia Antònia Solivelles Arbona,</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 7 Margalida Solivelles Arbona ( 1881-1951) germana de l avia Teresa amb Vicenç Vicens Estades i els seus flls Maria Josep i Joan cap el 1919.</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 8 Maria Arbona Mallol 1845 1894 - la meva rebasavia - que heretà la meitat de "Sa Cabana" amb la seva germana Catalina.</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,102)"><strong>foto 9 Bernadi Solivelles Arbona ( 1865-1942) fill gran de Maria Arbona Mallol que fou molts anys metge titolar de la Vila de Sant Joan on mori.</strong></div><div style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,255,0)"><strong><span style="COLOR: rgb(255,255,51)"><span style="COLOR: rgb(255,255,102)">foto 10 Antònia Solivelles Arbona ( 1º885-1960) - germana petita de l'anterior- que mori fadrina el 5 de desembre de 196o</span> a </span>Fornalutx.</strong></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-14969552575708750702006-12-05T17:08:00.000-08:002007-08-18T09:31:18.231-07:00"Gran Hermano" es va lluir<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVxDCU8oqqapF8iyZ7g9flEPo_mhlaFwcIS8oKuME0Z455OipaN9nExRD7OfGHo_-4mEBdpRwqB4f1gMVcBJ8Kj0pKhWhja38igHaGutRVaFAcV2KesbUBTvH_ypQdvbVJhS5XJA/s1600-h/Monica+RB+2000.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5005215215731653842" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVxDCU8oqqapF8iyZ7g9flEPo_mhlaFwcIS8oKuME0Z455OipaN9nExRD7OfGHo_-4mEBdpRwqB4f1gMVcBJ8Kj0pKhWhja38igHaGutRVaFAcV2KesbUBTvH_ypQdvbVJhS5XJA/s320/Monica+RB+2000.jpg" border="0" /></a><br /><div><br /><em><span style="color:#ff0000;"><strong>L'abril del 2000 s'estrenà, a la cadena Tele Cinco, la primera edioió de "Gran Hermano" (Germà Gran), un programa a la vegada de convivencia de persones d'ambdos sexes que mai s'han vist abans i de "reality show". Un dels concursants femenins d'aquella primera edició,;fou una assafata de vaixells d'uns 25 anys, nascuda a Palma de Mallorca i que habitava al barri de Son Gotleu.<br />Aquesta al-lota / noia cognomenada Mònica Ruiz Barea hagué d'interrompir " voluntariament" la seva estada al programa i tornar a Mallorca, al descobrir-se que havia amagat, als responsables del mateix, l' haver "treballat " a Alacant dintre un Club d'alterne.<br />El Cavaller de Moncaira, a rel d'aquells fets, escrivi una carta sobre aquest tema; la qual seria publicada al diati "Ultima Hora" el 15 de juny d'aquell any. Com escrit de !Relats en Català" quedau convidats o convidades a pegar-hi una ujllada.<br />El Cavaller de Moncaira hi fa critica a la hipocresia social i al juici temarari que quasi sempre la gent sól permetre-se</strong></span>.</em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><strong><span style="color:#ffffff;">Bé ,ningú m'havia demanat la meva opinió sobre el tema;però no deien - no diuen - que hi ha democracia i que un dels seus pilars fonamentals és la llibertat d'expressió? Doncs referit al programa televisiu de Tele 5 "Gran Hermano" i concretament al cas d'aquesta al.lota Mónica Ruiz, de la barriada de Son Gotleu, el meu parer era que creia - crec- totalment hipócrita el fet de censurar - i més encara satanitzar - tal programa, quan bona part dels espectadors hi recercaven ( hi recerquen) la morbositat del que ja es presuposa.Aquell , o aquella, que no li agrada "Gran Hermano" no ha de fer res més que mirar un altre programma o tancar la tele.Aixi m'expressava negre damunt blanc, un quinze de juny de l'any 2000, a la secció de "Cartas al Director" del diari que" Ultima Hora" de Palma de Mallorca.I seguia dient allà mateix que pensava - i seguesc pensant - que al cas de na Mònica Ruiz, tant el club alacanti on diuen que treballà aixi com la revista " Interviu" i no diguem la direcció del programa " Gran Hermano" es van lluir de valent.A na Mónica Ruiz no la coneixia i tampoc encara la conec. Ho aclaria per allò d'algun "espabil-lat"- il-luminat i malpensat a la vegada me desduís que era potser un dels seus " clients". I deixava molt clar que el que aquesta al-lota hagués fet o no de" prostituta" no importava a ningú i manco encara ens donava ( ni ens dóna) el dret d'apuntar-la, amb el dit, com si tengués ronya !</span></strong></div><div><strong></strong></div><div><strong></strong></div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-30289300866834727202006-12-04T16:35:00.000-08:002007-08-18T09:39:41.581-07:00Pensaments d'un que diuen estar bollat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcB9vG3JfH-HCbmdud9yC7JfsDJG8O0Fbaqu4WiinTNwL2fKup9L03qPwiysPkt9jiCefEgR3S3tribAkwQ4yMk7xCra9y0nNS99Lt6BHc_1xdQn4m6GPnykKiSz_g2AwYqVhY8Q/s1600-h/cara+de+.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5004840922216709314" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcB9vG3JfH-HCbmdud9yC7JfsDJG8O0Fbaqu4WiinTNwL2fKup9L03qPwiysPkt9jiCefEgR3S3tribAkwQ4yMk7xCra9y0nNS99Lt6BHc_1xdQn4m6GPnykKiSz_g2AwYqVhY8Q/s320/cara+de+.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgGjpcdMnis8qf5EPjUg5yWpo6PAOOZ8KV3HavAtrYmNAfp4JPlsWeCC6MUIyU0hITTv__lqIA0FJpEoxzHdBs7Gs2__jAO2xD0Wz2cn_BUVXX2fGWX7IJmomIoY17C7Hy9J-jHg/s1600-h/amb+aquest+signa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5004835884220071090" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgGjpcdMnis8qf5EPjUg5yWpo6PAOOZ8KV3HavAtrYmNAfp4JPlsWeCC6MUIyU0hITTv__lqIA0FJpEoxzHdBs7Gs2__jAO2xD0Wz2cn_BUVXX2fGWX7IJmomIoY17C7Hy9J-jHg/s320/amb+aquest+signa.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Friqui. Beneit. Coió. Vat aci alguns dels qualificatius que a vegades el Cavaller de Moncaira ha hagut de sentir pels carrers de Palma</span><span style="color:#ffff66;"> de Mallorca per mor de la seva presència en algun programa de les feliçment finides " Cronicas</span> <span style="color:#ffff66;">Marcianas" de Tele-Cinco. Qui pensa aixi del qui per llinatges i adopció és mallorqui o sigui català de les illes - a més d'haver</span> <span style="color:#ffff66;">estat un audient constant i reïncident de la Tele-Fems - no deixa de ser ell un curt de gambals.El Cavaller de Moncaira va escriure aquests pensaments - vint o potser més en total -molt abans de que el convidassen a anar fer el pallasso a un plato i a dir que la seva</span> </span><span style="color:#ffff33;">mallorquinitat arribava al Rei En Jaume per no dir-vos que fins i tot podia remontar a Adam i Heva mateixos. Si un cop`llegit - aquests pensaments - creus ells són d'un que està bollat del cap, sapigues que el Cavaller de Moncaira pensa que necessites anar al Cami de Jesus a veure el metge. De moment quedes convidat o convidada a pegar ullada aqui sota. I que t'ho passis bé</span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Essent home blanc, del continent europeu i de cultura judea-cristiana i greca-llatina del mar mediterrà: Em sento primer fornalutxenc que no pas fornalutxer. En segon lloc, de la vall dels tarongers sollerics sóc. Mallorqui, balear i de terra de parla catalana a continuació. Ciutadà de les Espanyes i del Món per a completar</span>.</span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff33;">No m'agraden les dictadures però moltes vegades el poble necessita tastar un bon cop de verga. El Franco era un dictador com ho és encara, avui a l'Illa de Cuba, el Fidel Castro. Però ni el primer era Hitler com tampoc el segon és Stalin. En temps del franquisme es consolidà la classe mitjana a l' Estat Espanyol i amb el castrisme quasi bé ha desaparegut el no saber llegir i escriure els cubans i les cubanes</span>.</span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><br /><span style="color:#ffff66;">No és complicada la vida. Nosaltres la complicam els uns als altres.<br />Abaix és igual que dalt. Ara si cau una pedra no és igual que te trobes a dalt que si te trobes a sota.<br />Quan més amunt es vol pujar, més grossa és la caiguda,<br /><br />L'ase dóna voltes a la sinia i l'home dóna voltes al cap.<br /><br /><br /></span><em><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Jo crec en una Pàtria Universal que s'esten més lluny<br />que l’horitzó que alcancen els meus ulls.<br /></span></span><span style="color:#ffff66;">Ah Puig de Galatzó!<br />Jo no he triat la terra on reposen els meus<br />ni la llengua que m'ensenyà a parlar ma mare,<br />Aixi de clar i català. Jo sóc mallorqui i xerro fi.</span></em></div><em></em><br /><div><br /><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Estic cercant la neu i és que'm muir de calor.<br />Sort o desgracia he hagut de reprimir emocions i<br />sentiments.<br /></span></span><span style="color:#ffff66;">Agradarà o no agradarà el dibuix aixi com la cara<br />de qui l'ha fet.<br />Ara jo me tenc pel que sóc i no admeto i<br />manco entenc els menyspreus<br />i les carbaces.</span></div><br /><div><br /><span style="color:#ffff66;"><strong>Marie Antoinette</strong><br /></span><em><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Cerques, potser</span><span style="color:#ffff66;">, la felicitat en els doblers i<br />en realitat enyores allò que hagués pogut ser<br />en ta vida.<br /></span><span style="color:#ffff66;">Ignores els teus propis sentiments.<br />M'has donat testimoni sobrat del teu apreci<br />cap a mi</span>.<br /></span><span style="color:#ffff66;">Darrera un justificat interés crematistic a curt<br />o llarg plaç;<br />encara diguis el contrari,amagues<br />uns sentiments molt més nobles dels<br />que a primera vista pots expressar. </span></em></div><strong></strong><div><br /><em><span style="color:#ffff66;">Aina M.<br />Comença tot. Mot i escriptura.I aixi com comença acaba. </span></em></div><div><span style="color:#3333ff;"><em></em><br /></span><span style="color:#ffff00;"><strong><em>Nieves </em></strong></span></div><strong><div><br /></strong><span style="color:#ffff00;"><em>M'agrades i ho saps, però ja me cercaràs si vols.<br />La veritat només ofen als idiotes. A nosaltres, no</em>. </span></div><div><br /><span style="color:#ffff66;">Trobau la vida formosa. Doncs moltes gràcies. </span></div><div><br /><strong><span style="color:#ffff66;">Fins i tot perdent-ho tot i no conservant ja res; me mantendré dret<br />i orgullós de les meves arrels. </span></strong></div><strong><div><br /></strong><em><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Amor Amistat Auxili.</span> </span></em></div><div><br /><span style="color:#3333ff;"><strong><span style="color:#ffff66;">Dones en general</span></strong> </span></div><div><br /><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">És clar que tenc amigues i bones amigues; que no és el mateix<br />que amigues que estan bones.<br />Ara quantes amigues</span></span><span style="color:#ffff66;"> que pretenen ser-ho - i potser ho són a la seva manera -<br />acceptarien una proposta amorosa de part meva. No en conec cap.<br />No les cerc on pertoca? Excuses. </span></div><div><br /><strong><span style="color:#ffff66;">Tristor ? Disgust ?<br />Qui som jo ?<br />Sóc jo, Què faig ? Doncs, el que puc fer.<br />On vaig ? On me deixen anar, </span></strong></div><div><br /><strong><span style="color:#ffff66;">Rosa </span></strong></div><div><br /><em><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Quina oloreta més bona tenen les roses quan les ensumo. Penso molt<br />amb la mare qui es deia Rosa.</span> </span></em></div><div><em><span style="color:#3333ff;"></span></em></div><div><br /><strong><span style="color:#ffff66;">Al-lota<br /></span></strong><em><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Si te dic que m'agrades et faràs enfora. I si te dic que no m'agrades,<br />te sentiràs ofesa. No és el que jo vull,però estimo més veure't enfora<br />que no pas ofesa</span>. </span></em></div><div><br /><strong><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Ja sé que jo som poca cosa per vosaltres. La meva nissaga,<br />els meus llinatges, una fantasia que no vos fa ni fred ni calor,<br />Seré un conegut talvolta. Un personatge interessant potser,<br />Fins i tot me mirareu com</span> <span style="color:#ffff66;">un amic. Però gaire bé, res més.<br />Heu sentenciat que mai em mirareu com el vostre </span></span><span style="color:#ffff66;">amant. </span></strong></div><div><br /><em><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;">Barrejar / mesclar el sexe amb l'amor és igual que barrejar / mesclar<br />els ous amb els cargols. El primer obeeix a un impuls. El segon és fruit<br />d'un sentiment més madurat</span>. </span></em></div><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><div><br /><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;"><strong>Dones<br /></strong>No vos agrada aquesta cara meva i deieu o pensau que jo no som<br />el vostre model d'amant.<br />Ara heu pensat si m'agrada a mi vostre retrat ?</span> </span></div><div><br /><strong><span style="color:#ffff66;">Llagrimes i plors. Què serveix ara el penedir-se quan no hi ha res que pelar?.</span></strong></div><div><strong><span style="color:#ffff66;"></span></strong></div><div><strong><span style="color:#ffff66;"></span></strong></div><div><strong><span style="color:#ffff66;">JOAN ANTONI ESTADES DE MONCAIRA I BISBAL</span></strong></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><div></div></div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-27851618827982988432006-10-15T12:10:00.000-07:002007-08-18T09:47:45.514-07:00DEDICAT ALS MEUS AMICS I ALS MEUS ENEMICS TAMBÉ<a href="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/1600/bandera%20catalana.0.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/320/bandera%20catalana.0.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/1600/bandera%20catalana.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/320/bandera%20catalana.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/1600/Bandera%20de%20Es??a.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/320/Bandera%20de%20Es%3F%3Fa.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div><br /><div><a href="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/1600/Bandera%20Mallorquina%20set%202006.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/320/Bandera%20Mallorquina%20set%202006.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><div><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div><strong><span style="color:#ff6666;">A TOTS VOSALTRES, A TOTS VOLTROS</span></strong></div><div><em>AMICS I ENEMICS, PLENS D'ODI I RÀBIA, TAMBÉ</em></div><div><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffffff;">El bressol del nen, les caricies de la mare, els consells del pare, els companys de la infantesa que amb nosaltres compartiren estudis,jocs,costums; heus aci els accidents materials de la Pàtria.La Pàtria, però és molt més. És com l’ànima que ha anat forjant el sentiment que ens inspiren aquests accidents.No és pas el sentiment patri un impuls de vanaglòria del que és pròpi ni una vulgar enyorança del lloc d’on venim. És pel contrari, la solidaritat sens limits ni miraments de cap mena de tots els que ens són germans per la mateixa acollida dels mateixos ja referits accidents.La Pàtria, la formem nosaltres amb el nostre estil i el nostre comportament. A diferència de la Nació i de l’Estat que tenen factors limitats; la Pàtria ella té essència espiritual. No té pas límits per molt lluny traspassem les fronteres del poblet, de la regió o del país en conjunt. Per dur es tengui el cor, els records del passat de cadascu mai el deixen fred i insensible. Tot aquell que, per tal o qual motiu, es troba fora de casa</span> <span style="color:#ffffff;">i del seu entorn acostuma alegrar-se de topar-se amb gent com ell. Que parla com ell i que potser pensa com ell perquè ambdos han begut la mateixa rel i la mateixa cultura.La Pàtria no és pas un mot buid com preten certa teoria materialista i modernista: L’indret circumstancial on has vengut al món o</span></span><span style="color:#ffffff;"> on t’umples la panxa.</span></div><br /><br /><br /><br /><div><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffffff;">La Pàtria és la teva familia i la familia dels teus germans, amics i veïns.La Familia, la teva (la meva) familia, és la pedra fonamental de la Pàtria (de la nostra Pàtria) D’allò que uns anomenarem Catalunya (Mallorca, les Illes). Altres potser l’anomenaràn Espanya , les</span> </span><span style="color:#ffffff;">Espanyes, Hispania o també Iberia. (El nom és el que aquí importa menys sino el sentiment i la emoció que ens provoca aquest nom).Atemptar contra la Familia és atemptar contra un mateix. És el pitjor i el més cinic dels atemptats comesos contra la Pàtria.</span></div><br /><br /><br /><br /><div><span style="color:#ffffff;">Aquest atemptat no potser perdonat ni a vida present ni a vida futura.Amant nostra parla vernacla. Amant, aprofondint i estudiant la història dels nostres majors. Sent solidaris d’aquells i aquelles que l’enraonen o xerren, català, de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó. Obrint- nos un poquet més a les llengues i cultures germanes que conviuen amb nosaltres o són veïnes nostres. Fent tot això ens adonarem que Països catalans, Hispanitat, Iberisme no són conceptes buits de contingut. I que per a nosaltres la Pàtria és tot això o almenys part d’això. </span></div><br /><br /><br /><br /><div><span style="color:#3333ff;"></span></div><br /><br /><br /><br /><div><strong><span style="color:#009900;">VISCA SEMPRE LA PÀTRIA! VISCA LA TEVA TERRA MARE!</span></strong></div><br /><br /><br /><br /><div><span style="color:#3333ff;"><span style="color:#ffff66;"><strong>Sóna a fatxa tot això?</strong></span> </span></div><br /><br /><br /><br /><div><span style="color:#ffffff;"><strong>La veritat, tu i tu.Me preocupa ben poc la vostra opinió "democràtica" i de critic d'esquerres.</strong></span></div><br /><br /><br /><br /><div><strong><span style="color:#ffffff;">La respecto per educació sempre que respecteu la meva; però menysprec els vostres atacs - sense fonaments molt sovint - a la meva persona i a les meves idees.</span></strong></div><br /><br /><br /><br /><div><strong><span style="color:#33cc00;">Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal</span></strong></div></div></div></div></div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-50716888199935807152006-10-14T17:12:00.000-07:002006-10-14T17:21:03.284-07:00Un discurset patriotic de l'any 1964<a href="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/1600/Joan%20Antoni%20Estades%20de%20Moncaira.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger2/64/4399/320/Joan%20Antoni%20Estades%20de%20Moncaira.jpg" border="0" /></a><br /><div>Corria l'any 1964. Aleshores era molt més jove. Era un jovenel.lo amb inquietuts.Que volia fer coses i sobretot esser quelcom,perquè el senyoravi i el besavi i el pate d'aquest havien sigut quelcom en llur època. Un jovenel-lo igual -per no dir més- d'incomprés i aillat que l'hora present. Encara que l'incomprensió i l'aillament eren d'un color força diferents . Habitava amb els meus pares ja relativament majors al poblet de Fornalutx en el vall fe Sóller. Però aquest ja no era el Fornalutx del Senyoravi Joan i de la senyoravia Teresa; a qui els fornalutxencs rendien pleitesia i tractaven respectuosament de vostè com,de voce mercè, abans havien tractat al senyoravi d'ell. Era un Fornalutx grisenc i apatic on només al cafè es sentia xerrar de footbal i un poquet de toros. Amb un batle - el conco Llorenç, cunyat de la mare - nomenat a dit pel Governador de la Provincia cosi politic del Generalissim. Un bon home, titella del sistema i de les circumstancies que feia tot quan li suggeria Don Joan el secretari del consistori qui ell era d'un poble veïnat de Ciutat i teniia la gran carrera de "pèrit mercantil".. El conco a més, cada any per la Patrona 8 de setembre, havia d'aguantar l'ingerència eclesiàstica d'un capellà Don Tofolet, l'econom de l'església - qui tot essent un poquet més jove es permetia la llicenciq de tutejar-lo o a lo més dir-li "l'amo en Llorenç". Era aquell sacerdot d'infausta recordança un obsessionat per aquestes dues questions "trascendentals" la poca roba que duien les extrangeres que visitaven Fornalutx o les - segons ell - pecaminoses verbenes i ball d'aferat qu's celebraven per les Festes Patronals. "Un batle que consentia que un home i una dona ballassen d'aquella manera no era digna d'anar a combregar i d'assistir, a l'ofici major, amb la corporació, el jutge i el caporal de la Guàrdia Civil". Feia poctemps que havia començat a treballar a El Gas de Sóller i ja escrivia alguna col-laboració dalt del setmanari. S'organitzaren l'any anterior uns cursets de gramàtica i ortografia mallorquna i es tornaren repetir aquell any. Cursets de gramàtica i ortografía mallorquina. Sí mallorquina. Haver esmentat aleshores el nom de catalana o català hauria espantat talvolta gran part de l'alumnat. Però el professor Don Andreu Arbona Oliver, de Can Queixal - redactor del Sóller i company i amic del seu director Don Miquel Marqués Coll - un dels firmants, el maig de 1936, de la Resposta dels Intelectuals mallorquins al Manifest dels catalans; ja,d'entrada, ens explicà que tant a Mallorca,Menorca i Eivissa aixi com a Catalunya, Andorra, el Rosselló i al Païs Valencià a més de la ciutat d'Alguer xerravem o parlavem una mateixa llengua. Que noltros mallorquins xerravem u dialecte o modalitat d'aquesta llengua o idioma comú. Però aquest idioma comú de balears,catalans,valencians,andorrans,rossellonesos o algueresos no era cap dialecte del castellà,del francès o de l'italià. Les magistrals lliçons de Don Andreu al cel sia. La lectuta de les Rondaies de Mossen Antoni Maria Alcover despartaven em tots els presents una autentic a febra patriotica a favor d'aquella llengua de l'agre de la nostra terra. La llengua que no mos ensenyaven a escola però que la mare o la padrina ens havia mostrat a xerrar. D'aquell santa febra patriotica culturañ em baig contagiar. De tal manera que un vespre acabada la classe vaig demanar la paraula i vaig amollar aquell petit discurset que quaranta anys després - amb algun petit canvi circumstancial - segueix tenint una lectura prou viva i actual.. " Estimats compatriotes: Permeteu-me dir-vos solament unes quantes paraules - i no cregueu que faci com aquells que comencen per frases per l'estil,per després acabar en una disertació de dues hores de repeticións - per expressar-vos, una vegada més,l'adhesió inquebrantable al vostre moviment cultural i social. Ja l'any passat quan vaig assistir al curset organitzat amb tanta pulcritut per l' Associació d' Antics Alumnes del Col.legi dels Sagrats Cors en va pareixer que allò era un segona resurrecció de la nostra mal nomenada llengua catalana, puix que ella és la mateixa que se parla a Les Balears i a València.. La primera reneixença fou aquella en que un jove estudiant català, Carles Aribau compongué aquell versos de ! Muira l'ingrat...". Però ara voltros no ha estat un home, sino el poble mateix, aquell poble insobornable que n o es renega el qui, en menyspreu de totes les reaccions ha duit la senyera d'una nova reneixença que diu no , primerament, a la politica del "divideix i guanyaràs" dels castellanistes pel que al.lusió als pobles de la nostra parla. I no al castellanisme d'alguns complaents lacais, aquells que per provar millor el seu espanyolisme diuen: " Hablad español idioma del Imperio"com si fossem un poble conquestat. Jo vos doncl'enhorabona per al vosttra assistència a n'aquest curset, Conservau ben viu l'amor a la literatura mallorquina,No aflluixeuu. Déu beneirà la nostra causa perquè és la justa i algun acabarà la dominació linguistica i administrativa delscastelallans Espanyols som i serem pel cor i les conviccions, la història etc etc. Però mai serem castellans ja que per això hauriem de mudar de parlar. He dit" Segurament m'aplaudiren amb fortes mansbelletes. D'altra manera no podia esser. Jo sentia ,i encara sent, aquell amor per el conreu escrit i public de la nostra llengua. Del català. I que passi son nom e sa memòria a propis,a estranys i a sa posteritat. Ho retrec ara perquè no se m'esborri del cap. Els fatxetes que aquell temps cantaven glòries al Règim de la Dictadura i deien pestes dels meus escrits massa politics són els fatxetes - o pares dels fatxetes - que van de democràtes i progres pel carrer i censuren que parli del meu llinatge i dels meus avantpassats. I les fulanetes que, quaranta anys enrera, me feien anca de verro i me posaven de costat perquè jo no era prou madur per a relaciionar-me amb elles; són les mteixes fulanetes o mare de fulanetes que ara diuen que jo som un home major per elles. Redactors. Col-laboradors dels nostres benvolguts setmanaris escrits de Sóller. Està de moda avui parlar i invocar la Memòria Històrica de Fets Passats i Consumats. Qui avisa no és traidor. Form part d'aquesta memòria. Les meves idees són tan bones o més que qualsebvol altra i no tenc perquè aguantar cap mena de marginació i oblid vostre ni de ningú.</div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-1160867523489465352006-10-14T16:08:00.000-07:002006-10-14T16:14:21.988-07:00Condol al Bisbe Murgui de Mallorca per la mort de Joan Pau IIJoan Pau II - llevat de quatre estrafalaris que sempre han de donar la nota - ha sigut un dels més grans Papes que els cristians i particularment els católics hem tengut. Com creient i com mallorqui eixit de familia antiga i respectada rendesc homenatge a la memòria d'un Pontifex de gran talla,ple de bondat i de seny que per espai de vint i set anys ha manat la barca de Sant Pere i expres respectuosament a Vós Senyor Bisbe de la nostra Mallorca el meu consdol perqjuè el traslladeu a la Santa Seu.<br /> Valldemossa 7 d'abril de 2005<br />Joan Antoni Estades de Montcaire i Bisbal<br />- Senyor ( digueu el que digueu) Cristià i Pecador-Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36036672.post-1160866795775692882006-10-14T15:48:00.000-07:002011-07-14T04:34:50.418-07:00EL 1906 REHABILITAREN A ALFRED DREYFUS MILITAR FRANCÈS DE NISSAGA JUEVAVagi aquest escrit dedicat en primer terme als escriptors mallorquins i poblers Miquel Segura i Pere Bonnin aixi com a Conxa Forteza que habita a Barcelona, i des de la meva discrepancia a les opinions de alguns d'ells; els quals mai s'han empegueït de ser qui eren i d'on venien els seus avantpassats.. Igualment el vull dedicar als centenars de xuetes,jueus i hebreus que hi ha arreu del món. En una paraula, vull vagi dedicat a tots els que són considerats descendents d' Abraham,Isaac i Jacob que han hagut de soportat, al llarg dels segles, befes pel simple fet de dur o aquest altre cognom. O reflexions de pèsim gust amb l'excusa de que, a una època ja llunyana de la història del poble de la seva procedència,els seus compatriotes instigaren la crucifixió de Jesus de Nazareth. Un diumenge 9 d'octubre de l'any 1.859, en el si d'una familia de religió jueva,a Mulhouse: Alfred Dreyfus. Quan la guerra franco prussiana del 1870 emigraràn del territori nadiu. Es per aquesta raó, un dijous 23 de maig de 1872, el pare, Dreyfus, adoptarà, per ell, la seva esposa i els seus fills, la nacionalitat francesa. El fill,nomenat Alfred, ingressarà a l’ Escola Politècnica.És el dimarts 1 de novembre de 1878. Alfred Dreyfus és un alumne com tants altres que apenes destacarà tant com alumne o més tard com oficial. Però la història de França, del país que ell sent - i també el seu origin religiós i familiar, el tenien destinat a ser protagonista d'una errada judicial sense altra qualificatiu. Un consell de guerra, celebrat a Rennes, el 21 de desembre de 1.894, l'havia condemnat a la degradació militar i a deu anys de presidi, Abans de marxar al penal de l'illa del Diable, passarà per la vergonya que,un fred cinc de gener del 1895, un soldat de segona classe -talvolta el més torpe del batalló - li arrabassi,els galons de capità, davant tothom allà format, al pati de l'Escola Militar. Una humiliació que ni tan sols, pel 23 F 1981 a Madrid ,tendrien que patir Tejero,Milans del Bosch o Armada. El 9 de setembre de 1.899 la "Cour de Cassation de Paris" havia confirmat aquella sentencia. Quin delicte havia comés aquell home ? Aquell capità d'artilleria ? Al dir dels qui no només redactaren la sentencia de condemna, sino que a més l'aplaudien, haver traïcionat França i fet espionatge a favor dels alemanys. Xerrant en plata la llebra l'havia aixecat,el setembre de l'indicat 1894,Marie Bastian. la jornalera de l' Embaixada alemana a Paris. En realitat aquesta senyora era un agent dels serveis secrets francesos. Madame Bastian sembla hauria trobat, a la papera de l'agregat militar Herr Schwartzoppem,un escrit comprometedor que frissà posar en mans dels seus superiors. L'autoria en fou atribuida al Capità Dreyfus.Ell protestà de la seva innocència sempre. Ara es complleix cent anys de la promulgació d'un decret pres ,el dijous 12 de juliol de 1906,per "La Cour de Cassation de Paris" ( Tribunal Suprem de França) el qual retornava, a l'individu Alfred Dreyfus, la seva honra d'home, de ciutadà i de soldat de la República Francesa. Un decret que acabava la seva llarguissima exposició juridica, d’haver escoltat i vist allò i allò altre, amb aquesta històrica resolució: “Per aquests motius Anul-la el juici del Consell de Guerra de Rennes que, el 9 de setembre de 1899, ha condemnat Dreyfus a deu anys de detenció i a la degradació militar per aplicació dels articles 76 i 463 Codi Penal i 1º de la Llei de 8 de juny de 1.850. Diu que és a tort i per equivocació que aquesta condemna ha estat pronunciada. Fa acte a Dreyfus que declara renunciar a l’indemnització pecuniari que l’article 446 C Instrucció Criminal li permetia de allogar-li. Mana que de conformitat amb aquest article, el present decret. sigui postat a Paris i a Rennes i inscrit al Diari Oficial aixi com a cinc periodics de l’elecció de Dreyfus. Autoritza a Dreyfus fer-ho publicar a expenses del Tresor Públic a cinquanta periodics de Paris i Provincia. Mana que el Decret sigui transcrit als Registres del Consell de Guerra de Rennes i nota en sigui presa al marge". Ara es conmemora el centenari d'aquesta rehabilitació i les autoritats politiques i judicials de França han volgut es fes amb solemnitat. Quan un dimarts 15 d'octubre de 1894 la policia detura al Capità Dreyfus, aquest no té molts partidaris. I si acàs aquests cal cercar-los entre la gent d'extrema esquerra, socialistes i anarquistes; qui ells ho fan més que res per inri a l'autoritat i institucions establertes (militar o civil) que no pas perquè realment creguin en la innocencia de l'encausat. Per descomptat, l' extrema dreta, li anava en contra.Al dir d'uns escriptors de certa categoria intelectual com Drummont, Daudet Barrés,i de manera especial un poeta parnassià, nomenat François Coppé- qualcu que's cognomenàs Dreyfus, pel sol fet de ser jueu o d'origin jueu- no podia ser un autentic francès. Però amb el temps, les aigues es calmarien i deixarien de banda llur radicalització de militarisme i antimilitarisme. Antisemitisme i projudaisme. Temps després de la sentencia condemnatoria del 1.894, un 13 de gener del 1898 surtirà, en primera pàgina del diari " L'Aurore", una carta adressada al Cap de l'Estat: El President de la República Senyor Félix Faure. Porta per titol "JO ACÚS" i n'es l'autor Emil Zola. Zola és un intelectual d'esquerra, fill d'un enginyer civil italià,però enfoca el seu article de manera habil. - " No ignoro - diu Zola després d'enumerar una llarguissima llista de suposats responsables de la condemna de l'ex-capità - que, al formular aquestes acusacions,càrrec sobre mi els articles 30 i 31 de la Llei de Premsa de 29 de juliol de 1881 que es refereixen als delictes de difamació.I voluntariament em poso a disposició dels Tribunals. En quant a les persones que jo acús aqui - afegeix - he de dir que ni les conec, ni les he vistes mai, ni sento particularment per elles rencor ni odi.Les considero com entitats, com esperits de maleficència social. L'acte que realitzo aqui no és altre que un mitjà revolucionari d'activar l'exploció de la veritat i la justicia". Aquella carta de denuncia faria l'efecte d'una bomba de rellotgeria.La dreta, extremista i antisemita, posaria el crit al Cel. Com s'atrevia,aquell fill d' estranger, a posar en tele de judici l'absolució al seu amic Esterhazi ? Com havia tengut el descarro d'escriure una carta al primer magistrat del pais i dir-li que l'absolució a Esterhazi era una bofetada a tota veritat i a tota justicia i que ja no hi havia remei ? I què França guardava aquesta taca i la història recordaria que un crim semblant s'havia comés a l'empar del mandat del President Faure? Que se'n torni a Venècia, diguéren els més xenofòbs de la colla. Esterahazi era un comandant de l'exèrcit francès, d'origin aristocrata hongarés. Es podé demostrar que ell havia sigut l'autor de la carta que s'atribuía al Capità Dreyfus. Però un tribunal militar, reunit els dies 10 i 11 de gener d'aquell 1895, per unamitat dels seus membres, l'havia perdonat. Allò indignà moltissim, l' autor de "Germinal" qui, dos dies després, publicà l'incendiaria missiva al Cap de l'Estat.Se'l condemnaria a un any de presó Dia 19 de juny passat a la Cour de Cassation de Paris tengué lloc un acte acadèmic en el que prengué part el Fiscal General del Tribunal Suprem francés. Monsieur Jean Louis Nadal. Nadal és un cognom prou corrent aqui a Mallorca i destacats mallorquins l'han portat i l'estàn portant. Exemple el Bisbe solleric Bernat Nadal en el passat,president de les Corts de Cadix del 1812 i en la actualitat els esportistes manacorins Miquel Angel i Rafel Nadal (oncle i nebot).Ignoro si els pares o avis ,de Monsieur le Procureur de la Republique de " La Cour de Cassation de Paris", són o eren d'aqui de Mallorca, però no seria res estrany. Homenatge als que sostenguéren a Dreyfus, Lucie l’esposa heroica reduida a la funció de tutora del marit enviat a presidi , el germà Mathieu, els advocats Demange, Labori et Mornard. Fiscals de la revisio Jean Pierre Manau i Manuel Baudoin. Jutge Bertulus Presidents Ballot –Beaupré o Loew Vocals Bard et Chambaraud. Ludovic Tararieux fundador Lliga dels Drets de l’home. “Som particularment honrats de celebrar, aquest centenari d’aquest decret, davant els néts i els besnéts del Capità Dreyfus vengut a recordar-nos que aquesta questió si és un fet històric major, si roman un passatge de la nostra memoria nacional ;és també la història d’un home que ha patit mil sofriments mil injusticies ,abans d’obtenir l’unica reparació la qual valorava per sobretot per ell i pels seus :La presumpció de la seva innocència i la restauració del seu honor d’home, de ciutadà i de soldat”. Jean Louis Nadal esmenta l’adagi: “ La ploma és servil.La paraula ella és lliure” Mena de “ Verbam volant .Scriptam manent “ El fiscal général Manuel Baudoin feu aquesta declaració solemne: “Rera visisituts sense nombre [...] l’hora del triomf ha esclat i la veritat s'alça invençuda dintre la seva adorable bellesa. Cal acabar ! La preocupació de la pau publica ho ordena, la raó ho mana, la justicia ho exigeix, la llei ho permet i ho imposa ! [...]. Desdenyós dels clamors de fora,arribats al darrer grau de la jerarquia i alliberat de tota preocupació personal, de tota subordinació, estatuant en la completa indépendència de la consciència i de la raó, i sense altra preocupació que proclamar el que és just i vertader, sou el Tribunal suprem i és a vosaltres que el législador ha des de fa més d’un segle confiat l’admirable missió d’assegurar el respecte de les seves prescripcions, de i portar-hi els qui serien temptats de apartar-se´n , de dominar i de regular els tribunals i d’imposar a tots la décisió sobirana ! Mai ocasió més solemne s'ha oferta a vosaltres d’usar d'aquests poders que lla llei us confereix. [...] Aixi per tant tornareu al païs la pau que necessita, la confiança que ha de menester, en mateix temps que assegurareu par una décisió per sempre mémorable i qui serà la vostra glòiria, el triomf definitiu de la Justicia i de la Veritat". Axi parlava un fiscal general qui no escoltava més que sa consciéncia i no es plegava que a les prescripcions de la llei. Que podriem afegir a aquestes paraules de sabiduria i de justicia ? Per part meva res a afegir. Què pot afegir un personatge de la meva talla que ha surtit a un programa de televisió com el de "Cronicas Marcianas". Segurament res segons una opinió pública d'idees igualment predispostes a la desqualificació com la que conegué, Dreyfus ,en el seu temps. Faci Déu - el Déu comú de Jueus, Cristians i Moros - que una història aixi mai es torni repetir . Prec que tota persona ben nascuda serva sempre la memòria dels seus i de la seva identitat. Em consta que molts de vosaltres ho heu estau fent. Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal <a href="http://imageshack.us/"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP1WX33thXLqewCpzTsc7wmsT0t6xr3LF0zrFMOtMNaMHSsBU5iFzIeXt4rz0ShMOeeStn5VaMAngfCNjEzq5esyha7fmvCFoBE356Qe76_g81YE3iaFmFpqjPExC2V-gMsD3ZMQ/s1600/degradaci%25C3%25B2n+Dreyfus+501+1895.jpg" imageanchor="1" style="clear:right; float:right; margin-left:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP1WX33thXLqewCpzTsc7wmsT0t6xr3LF0zrFMOtMNaMHSsBU5iFzIeXt4rz0ShMOeeStn5VaMAngfCNjEzq5esyha7fmvCFoBE356Qe76_g81YE3iaFmFpqjPExC2V-gMsD3ZMQ/s200/degradaci%25C3%25B2n+Dreyfus+501+1895.jpg" /></a></div>Joan Antoni Estades ds Moncaira i Bisbalhttp://www.blogger.com/profile/14785490023308602547noreply@blogger.com0