QUÈ VOLEN AQUESTS CABRONS ?

Un poc de respecte a bandera espanyola no fa mal a ningu


No oblidem mai que Joan Carles 1º rei d'Espanya és successor dels reis de Mallorca i dels comtes sobirans de Catalunya. Es el cap de l'Estat i respecte li han de tenirl



Un va de separatista
i altre de republicà.
Ara no és més que un ciutadà
ell de poca vista.

Què volen aquests cabrons ?

Què volen aquests cabrons ?
que cremen banderes de nacions
i els retrats dels Reis Borbons ?

Ho diré doncs ben clar
i en bon i planer català:
posar ell en evidència
la seva total demència.

A qualsevol part del món
aquestes coses castigades són
amb una pena molt contundent
com es de suposar obviament.

No fa honra a cap nació
i tampoc a una regió
aquell Parlament
que obstinadament
no condemna polissonada
greument declarada.

Massa contemplacions
tenen els agents de l'Autoritat
amb un nin ell malcriat
que mereix li assajin cops de bastons.

Diu aquesta colla de delinquents
que volen abolir privilegis de naixements
Pretenen fer no sè quina campanya
per tornar dur la República a Espanya
i a ca nostra la independència nacional
que mos ha d'alliberar de qualsevol mal.

Exigir que el Cap de l'Estat
no sigui del simple soldat
el legitim Capità General
és un disbarat fenomenal.

Genteta de certa esquerra,
enlloc d'endavant, vas endarrera
arreplegant amb molt poca vista
tot un aplec de lo més terrorista.
Joan Antoni Estades de Moncaire i Bisbal

Xirinacs Homenatge al Patriota

Havia sigut sacerdot católic i mai deixà d'esser creient. No entenc, ni compartesc el seu suicidi. No és al capellà o ex-capellà que criticava al Sant Pare de Roma i a la Santa Seu i encara menys a l'individu que llançava proclames d'"amistat" a E.T.A que rendeixo homenatge. El rendeixo a un patriota català cognomenat Lluis Maria Xirinacs i Damians

I és que ningú negarà que Lluis Maria Xirinacs fou sempre un nacionalista y un patriota de les nostres terres , les terres de parla catalana. .

En honor a la memòria de l'ex mosén Xirinacs repeteixo aqui aquests versos:
Ja està bé de somniar.

Fill de la Catalunya total

cal que despertis del somni

que tant convé als qui et volen ignorant.

Un ignorant de tes arrels familiars.

Un ignorant de ta llengua ancestral.

Un ignorant de la història de nostra terra immortal.

Ja està de posar-se quadrat i saludar banderes i himnes

que no són res teu o ben poca cosa.

Himnes i banderes que t'imposen els colonitzadors,i després quedar-te assegut

amb les mans plegades al passar davant teu la nostra Senyera

o al sentir les notes ardents dels Segadors.

Dempeus català!

Primer morir que esser esclau.

Saluda sempre amb respecte i veneració

l'estandart sagrat dels quatre pals de sang,

i posa't dret cada cop sentis l'himne de la nació.

Aquesta cançó :
El cant gloriós

dels garrids segadors.

Catalunya triomfant tornarà ser lliure i plena,

endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba.

Visca la terra i la gent nostra!

Amunt catalans de raça i de cor!

LLUIS MARIA XIRINACS SEMPRE PRESENT !

DÉU HAGI EMPARAT LA VOSTRA ANIMA !

Arrels geneològiques d'una familia mallorquina de Son Espanyolet

" L'obra de Gabriel Lacomba s'ubica en la frontera, en la polèmica del que és o no fotogràfic, per afirmar amb imatges que allò fotogràfic no té fronteres. El que fa és tirar l'àncora en l'essència de la construcció de la imatge fotogràfica precisament per fer esclatar el medi, expandir-lo, ampliar-lo a nous horitzons. Que quedi clar que el seu treball té precedents històrics: cal mirar les primeres avantguardes i, en especial, els capdavanters treballs de Christian Schad, i recordar les experiències de Man Ray, Raoul Hausmann, Laszlo Moholy-Nagy, per citar els artistes més representatius del fotograma i de la fotografia abstracta. . La producció de Lacomba exemplifica una situació peculiar del panorama fotogràfic internacional: el renaixement d'allò obsolet. És a dir, el renéixer de les tècniques fotogràfiques tradicionals, com ara el calotip i el fotograma, i la definició del que és l'essència de la cambra, l'estenopeic". Maria Josepa Mulet comentant l'obra fotogràfica de Gabriel Lacomba Segui


Nascut l’any 1.965, un dilluns del mes de juny – el dia 7- sota el signe dels bessons, a la barriada de “Son Espanyolet”, de Ciutat, Gabriel Jesús Lacomba Segui, llicenciat en Belles (1.989),premi de la Bienal de Barcelona i fotograf especialitzat en cambres estenogràfiques, és una personalitat prou coneguda en el món artitisc tant pictòric com fotogràfic i informàtic.Les exposicions dels seus quadres tant a Mallorca com fora de Mallorca,avalen ja de per si el currículum vitae d’un professional de casta, Fill gran del professor de dibuix Joan Baptista Lacomba Garcia i de Jeannette Segui Moll, Gabriel Lacomba seria batiat a la parroquia de la seva barriada nadiva – La Mare de Déu de l’Assompció- coneguda també per Sant Gaetano el diumenge 13 del mateix mes i any ;tenint per padrins a un germà de la seva mare Pere Segui Moll i a una germana del seu pare Sebastiana Lacomba Garcia. Amb posterioritat neixerien els seus germans: Joan Andreu (*1.969) casat, el 1996. amb Jeronima Moreno del Cueto; Miquel Angel ( * 1971 ) arquitecte. Com a tal ha realitzat treballs damunt medi ambient i Pere Ramon ( * Ciutat / dijous: 12 setembre 1.974) que al igual que Gabriel, és llicenciat en Belles Arts. Abans de nèixer Gabriel, els seus pares tenguéren, el maig de 1.964, un altre nin Andreu Lacomba Segui que mori, als dos mesos i devuit dies, un dijous 23 de juliol d'aquell mateix any. La familia Lacomba, a la qual ell pertanyen els germans Lacomba Segui, procedeix de la regió valenciana, si bé hem de dir que aquest cognom,sota les formes Lacomba,Lacombe o fins i tot Lacumba,l’hem trobat arreu dels països de parla catalana i occitana. Aixi, per un exemple, Raymond Lacomba a Boullargues, Marie Lacomba a Montpellier, Christian Lacombe (Village catalan) a Banyuls sur mèr, Jean Lacombe a Argiles sur mer o André Lacombe andrelacombe@wanadoo.fr . L'escut d'uns Lacombas navarresos consisteix en una torre d'argent en camper de sinople (verd). A l'entrada de la torre, un pont llevadis damunt ones d'argent i atzur. Altre escut, corresponent a una familia Lacomba italiana consistiria en una ploma d'argent en camper atzur (blau), La proximitat geogràfica entre Italia i el llevant de la peninsula ibèrica em fa creure i pensar que els llunyans avantpassats dels nostres Lacombas, arribats de Valéncia a finals del XIX, puguin ser italians. La història universal ens parla d'un missioner católic de la Congregació dels Pares Oblats de Maria Immaculada - " le Père Albert Lacombe ( 1.827-1.916) - de qui molt possiblement prenguéren el nom una provincia i una localitat canadenques: Aberta i Lacombe Town. Aquest sacerdot de parla francesa era conegut, pels indigènis amerindis , com l''home de bon cor". Té un monument dedicat a ell a Edomton, la capital de l'Alberta. El dia de la Purissima de l'any 2.003 es creà la provincia de Lacombe dintre la Congregació dels Oblats de Maria Inmaculada. L’avi patern de Gabriel Lacomba es deia Andreu Lacomba Ferragut i nasqué, aqui a la Ciutat de Mallorca ,diumenge 18 de juliol de 1.909; essent batiat,pel prevere Josep Morei, el dijous 22 seguent a la Seu, on tengué per padrins al seu avi patern Andreu Lacomba Dolç, natural de València però veí de "S’Arraval de Santa Catalina" de Ciutat,i l’àvia materna nomenada Catalina Bordoy Canet. Els primers Lacomba que arriben a Mallorca per establir-se a Sant Matgi i a Son Espanyolet són pescadors d’ofici i oriunds - com abans hem senyalat - del Pais valencià. El diumenge 30 d’octubre de 1.932 Andreu Lacomba Ferragut es casaria, a la parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi), amb Joana Garcia Gonzalez (*Ciutat/ dimecres 30 XII 1.903) filla de Gaspar García González i de Juana González Aroca . Andreu Lacomba Ferragut era,ell, fill de Joan Lacomba Almacip,nascut l’any 1.879 a la ciutat comtal de Barcelona (Parroquia de Santa Maria del Mar) i mort aqui a la Ciutat de Mallorca,el divendres 23 de febrer de 1.934,als 55 anys i de Sebastiana Ferragut Bordoi. Andreu Lacomba Ferragut mori, l’any 1.945, a Ciutat. El primer infant d’Andreu Lacomba Ferragut i Joana Garcia González, seria el pare de Gabriel Lacomba Segui i dels seus germans o sigui el ja esmentat Joan Baptista Lacomba Garcia que nasqué a Ciutat,prop de la mitjanit, del dimarts dia set d’agost del mil nou cent trenta quatre. Després neixerien altres infants. En la actualitat,aquest darrer, és veí del municipi de Selva i excerceix, o ha exèrcit com a professor de dibuix a la" Universitat de les Illes Balears".Entre els anys 1.957 i 1.962 estudià, a Barcelona, a l"’Escola de Belles Arts de Sant Jordi". El seu nom i cognoms figuraven,el 2003,a una de les candidatures del " Partit Socialista de Mallorca" amb ocasió de les eleccions autonòmiques i municipals. Altra branca de la familia Lacomba, establerta a les barriades de" Santa Catalina" i "Son Espanyolet", és la del germà de Joan Baptista Lacomba Almacip, Ramon que mori,el dijous, 23 de gener de 1.947,a Son Espanyolet i que estava casat amb una mallorquina Esperança Esteva Barceló amb qui tengué cinc infants. Els llibres sacramentals de les parroquies de l’Inmaculada (Sant Matgi) i de l’Assompció (Son Espanyolet) registren cualque baptisme,casament o defunció de membres masculins i femenins cognomenats LACOMBA. Jaume Lacomba Esteva nasqué el dijous 3 de desembre de 1.908 i el diumenge seguent, dia 6, fou batiat a Sant Matgi tenint `per padri de fonts al seu oncle Jaume Lacomba Almacip, El dimarts, 26 d’abril de 1.949, es casà, a Alaró, amb Margalida Joan i Mas. Mori a Son Espanyolet el divendres 8 de gener de 1.965. Andreu Lacomba Esteva neix el diumenge 18 de desembre de 1.898 i morirà de ,meningitis el dilluns dia 25 de juliol de 1.904. Un dimecres, 23 de novembre del mateix bixest 1.904, la muller de Ramon Lacomba Almacip – la ja assenyalada Esperança Esteva Barceló - parirà un altre nin que es dirà,com el difunt, Andreu..Aquest darrer morirà, repentinament, a la barriada de Son Espanyolet un dissabte de l'’any 1.963,el 27 d’abril,comptant cinquanta-nou anys. a Joan B Lacomba Garcia.Ramon Lacomba Esteva neix el dimecres 3 d’agost de 1.910.Ell o el pare haurien estat represaliats per raons politiques durant la guerra civil espanyola,segpm es despren d'una entrevista que Margalida Capellà Fornés del periodic Ultima Hora feu,en certa ocasió a Joan Baptista Lacomba Garcia. Francisca Lacomba Esteva nasqué, en mil nou-cents catorze, el diumenge 12 de juliol. Vicenta Lacomba Esteva, ella, nasqué el dimecres 14 d’abril de 1.897 i l’endemà fou duita a l’església de Sant Matgi per ser-hi feta cristiana. En 1.917,el dissabte 26 de maig,es casa amb Miquel Pujol Covas nascut un dimarts 28 de juny de 1.898. Desduim que aquesta senyora era l major dels Lacomba Esteva. La seva germana,Margalida, ella mori fadrina als 71 anys, un dimecres 1 de setembre de 1.971.Habitava al carrer Mas numero 56. Fills de Jaume Lacomba Esteva i de Margalida Juan Mas fóren: Ramon, que visqué del dissabte, 24 de gener de 1.953,al diumrenge, 6 de març de 1.955; Maria Esperança nascuda el 1 de juliol de 1.950 i casada, amb Eduardo Benito Sánchez Muñoz, el dilluns 30 de setembre de 1.974; Antònia nascuda el dia de Santa Eulalia de l’any 1.955 i casada, un dimarts,14 de desembre de 1.976,amb Manuel Muñoz Repiso. En quant a germans o germanes de l’avi patern dels germans Lacomba Segui esmentarem : Vicenta Lacomba Ferragut la qual habitava al carrer d’Espartero prop de la Plaça del Progrés. Quan mori el dilluns 14 de maig de 1.979 tenia setanta quatre anys i era vidua de Manuel Lazaro. Catalina Lacomba Ferragut vivia a "Son Espanyolet" al carrer Antoni Maria Alcover. En 1.934 es casà, per primera vegada a Ciutat amb José Quiroga Arias. I el dijous 14 de febrer de 1.974,- havent enviudat - es tornà casar, a la vila de Valldemossa, amb Plàcido Vera Muñoz. Catalina Lacomba Ferragut mori, a Ciutat un divendres 26 de març de 1.993. Havia nascuda el dia de Sant Bernat de l'any 1.918. Ara ha fet cosa quatre anys, el dos mil tres ,mori, un dijous 27 de març, Sebastià Lacomba Ferragut que havia nascut el dimarts 11 de gener de 1.921.En 1.945 es casà, per volta primera, a Son Espanyolet, amb Teresa Ruiz Mijonjez, aquell diumenge 14 del primer mes de l’any . El dia de Sant de Bartomeu de l’any 1.956 - que fou en divendres - es casà per segona vegada, a l’església del Santo Ángel de la Guardia de la ciutat de Malaga, amb Francisca Fonseca Ródríguez. Els fills d’aquest segon matrimoni són: Andreu, Iluminada i Pere Lacomba Fonseca. Del primer matrimoni ens consta l’existència de Joan Baptista Lacomba Ruiz. Pel mes de setembre del 2003, Francisca Fonseca i els seus fills, Andreu Lacomba Fonseca. Iluminada Calomba (sic) Fonseca, Pere Lacomba Fonseca i Joan Bautista Lacomba Ruiz, el seu fillastre, tenien un plet ( procediment ordinari 761/2003) al Jutjat de 1º Instancia nº 15 de Palma de Mallorca tal com consta a la pàgina 135 del número 135 del BOIB on figuren, auto dictat pel Magistrat-Jutge Don Carlos Augusto de la Fuente de Iracheta. Pel que fa a la mare de Gabriel Lacomba Segui, Jeannette Segui Moll és tracta de la filla d’uns emigrants mallorquins que, per la decada dels anys vint i trenta, regentaven un bótiga de queviures als voltants de la Place de l’Etoile de Paris.Sembla igualment que haurien passat una temporada al municipi de Clichy la Garenne.en el departament de la Haute Seine. dintre la nomenada regió de "L'Ile de France", Codi postal F 92110 .Localitat - actualment d'una cinquentena de mils de veïns . on Sant Vicenç de Paul fou rector de la seva església de Saint Médard entre els anys 1612 i 1620. Del 1.925 ençà el batle del municipi és Monsieur Charles Auffray. Ho fou fins el 1.941. L'actual es diu Gilles Catoire i ho és de l'any 1.985 ençà. Està al Partit Socialista Francés i és enginyer Quart infant de cinc i segona nina,Jeannette Segui nasqué el primer dissabte del mes de juny del 1.938 -concretament el dia 4 - a Clichy,poc abans del retorn, de la familia, a Mallorca per raons de la Segona Guerra Mondial. Els seus germans Paquita (1.929-1.965), Pere (*1.930) i Bartomeu (1.931-2002) sembla que nasquéren a París mateix. En 1.946 neixerà, aqui a Mallorca i a Son Espanyolet, el darrer infant de Gabriel Segui Rigo i de Jeronia Moll Huguet nomenat Gabriel Segui Moll.
Tenim entés que aquesta persona és o ha sigut delineant o aparellador.
* En el mateix departament de la Haute Seine es troba un altre municipi d'uns vint-i-cinc mil habitants, Es diu La Garennes- Colombes i es constituí com a tal municipi. l'any 1.910 a rel d'unes eleccions municpials celebrades el 5 de juny d'aquell amy.En 1,938 era batle de La Garenne el doctor Charles Jubert qui cinc anys abans havia sucedit a Jean Bonal el primer batle de la història contemporània de la localitat.Avui ho és el Docteur Philippe Juvin * 1964 metge anestesista,cap de serveis de l'hospital Baujoin de Clichy. Pertany al partit U M P de tendencia conservadora i és vice president del Conseil General de la Haute Seine ( equivalent del que és a Espanya la Diputaciò Provincial) aixi com a President de la Conferència Sanitaria del Departament de la Haute Seine. Podria ser La Garenne-Colombes i no Clichy-La Garenne l'indret on el matrimoni Segui- Moll s'hauria establert una temporada? O potser un lloc i altre? Consultada la guia telefònica no hem trobat a cap dels dos municipis ningu que actualment es cognomeni Segui; però si a altres indrets del departament esmentat de la Haute Seine. Molt probablement siguin descendents de mallorquins o catalans. Exemple : Benoît Segui rue Thiers 92100 BOULOGNE BILLANCOURT - Françoise Segui rue Galons 92190 MEUDON o Jacques Segui r Trosy 92140 CLAMART Durant la Segona Guerra Mondial La Garenne-Colombes fou victima d'incruents bombardejos. Notori fou el de dia 15 de setembre de 1.943 el qual ocasionà 80 morts, 230 ferits,66 vivendes totalment destruides i quasi prop de 300 fortament mutilades..El dissabte 28 setembre del 2002, enfront del 34,del carrer del Château, l'ajuntament de La Garenne-Colombes - amb el coronell Jackson, representant de l’US Air Force, dels soldats del cos des marines, eñ coronell André Blanchard, delegat militar departemental dels Hauts-de-Seine, Théo Graber, directeur departemental dels ex -combatents dels Hauts-de-Seine, el comissari de policia Olivier Haussaire aixi com els batles veins de Colombes i de Bois-Colombes, Senyora Nicole Goueta i Senyor Yves Révillon, regidors de La Garenne i dels municips limitrofs, les families de les victimes, les associacions patriòtiques -rendi un homenatge molt emotiu a aquests herois nordaméricans morts pour la França. Una làpida recorda ara llur sacrifici. A aquests aviadors, com el tinent nordamericà Kenneth E. Murphy,morts per la Llibertat, s`hi troba associat el record dels Garennois, morts o desapareguts al llarg d'aquests bombardements, notamment el d' Émile Delsol, del cós de bombers, mort durant les opéracions de socòrr. Al llarg d'aquella cerimònia el sacerdot catòlic Pare Patrick Hardouin, el Pasteur protestant André Lazérus i Salomon Sebbag, president de l’associació israélita de La Garenne, es repartíren la lectura d’un psalm.
Gabriel Segui Rigo, l’avi matern dels germans Lacomba Segui ,era natural d’Inca. Hi nasqué el 1.903 o sigui dos anys després de que la Reina Regenta Donya Maria Cristina atorgàs a aqueixa població el titol de Ciutat . Emigrà com ja hem dit a França.Primer de nin amb uns dotze anys,fent de mosso a una bótiga regentada per uns sollerics i després de casar-se.Ell i la seva familia romanguéren a Paris fins la nit mateixa que els alemanys entraren a Paris (divendres 14 de juny de 1940).
Retornat a Son Espanyolet. Gabriel Segui Rigo treballà a Establecimientos y Vidrieras Llofriu S.A, segons indicis del seu fill Gabriel. Morirà, el 1989, a Ciutat en el sí de la Fe Evangélica (Assemblea de Germans) que havia abraçat a l'entor dels anys trenta. Les seves despulles reposen al cementiri d’Inca, la ciutat on nasqué i a on vulgué ser enterrat.Aquesta era la seva voluntat.Oficià la cerimonia religiosa el pastor de l'Església Evangèlica del carrer de Murillo Sr.Panete .
El fill de Gabriel Segui Rigo em contava que a l'Espanya nacional catòlica de la post guerra, el seu pare soportà pressions diferentes tant de part de la societat d'aquella època com de la familia mateixa.
Havia casat aqui,a Ciutat i a l’església de la Concepció del carrer del mateix nom, amb Jeronia Moll Huguet de la barriada de "Son Espanyolet" i feligresa,aleshores,de la Parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi) Era l'any 1927 poc abans d’emigrar cap a França. Gabriel Segui Rigo, ens han contat que,era fill del Procurador de Tribunals Pere Segui Beltrán alies Batliu..En quant a sa mare, Francisca de Jesús Rigo Llanes – la qual, al enviudar del pare dels seus fills i filla, casaria en segones noces amb Don Paco Miret fundador “ Miret SL”” empresa de begudes carbòniques i xarops establerts primer a La Rambla i posteriorment al carrer d'Aragó – havia nascuda,a" Puerto Principe" (avui dia provincia de Camaguey),cap el 1.875, a l’Illa de Cuba de pare mallorqui (Antoni) i mare cubana (Isabel Llanes Serrano) i era mestra de primera ensenyança superior.( Titulació obtenguda davant l'Escola Normal de Palma de Mallorca el vint de juny de 1896 lliurat el diploma pel Ministeri de Foment en nom de Sa Majestat la Reina Regenta Maria Cristina mare del Rei Alfons XIII el 19 d'abril de 1897.Registre general de Negociats de Titols fol 141 número 862.Registre especial del Negociat corresponent fol 38 numero il.ligible)
L’industrial Francesc Miret i Carbonell, el segon marit de Francisca Rigo,mori – ell- la matinada, del dilluns 13 de novembre de 1.939,a la seva casa del número 32 del carrer del Marquès de la Sènia.Tenia 71 anys i havia sigut regidor i tinent batle de l’Ajuntament de Ciutat i segons les notes de societat de l’època, conceptuat com a home obert i inteligent. El funeral es celebrà amb gran concurrència a l’església de la barriada de Sant Matgi l’endemà dimarts dia 14.Almanco aixi ho assenyalaven les ressenyes dels quatre periodics de l’època :Almudaina, Baleares, Correo de Mallorca i L’Ultima Hora que reproduïen,totes quatre, una esquela de mija pàgina. Comptava setanta-u anys;per la qual cosa cal situar el seu neixement vers el 1868. Una germana de Don Paco Miret, Rosa Miret Carbonell era la mare del comerciant de teixits i promotor d’arts Carles Alabern Miret (1.899-1981) emparentat amb una branca de la familia Montis dels marquesos de la Bastida.. Tornant a l’avi matern de Gabriel Lacomba Segui o sigui en Gabriel Segui Rigo – fillastre de Don Paco Miret – aquest tenia una germana,nomenada Magdalena, casada amb Emili Rullan Roca ,de Sóller (de la familia de Can Moana) i un germà Pere Segui Rigo ( 4 agost 1.908-3 març 1964 casat amb Coloma Mas Vives (9 novembre 1911- 30 desembre 2003). Fills d’aquests darrers són: Paquita Segui Mas vidua de Francesc Vives;Pere casat amb Felisa Mártinez; Francesc espòs de Marisol Domínguez y Marisa muller de Jaume Mulet. Una de les filles de Margalida Rullan Segui i d’Emili Rullan Roca era la muller del Doctor Carlos Mártinez- Almoyna, de Palma de Mallorca, pare i àvi dels actuals Mártinez- Almoyna Rullan i Martinez-Almoyna Rifa (metges especialitzats en diverses branques i obviament ben coneguts, a Mallorca, a l’hora d’ara). Pere Segui Beltrán – besavi matern patern del germans Lacomba Segui – era, ell, fill de Gabriel Segui Brunet i de Magdalena Beltrán Ferrer.Tenia uns vint i sis anys quan es casà, l’any 1.901, i la seva esposa vint i set; per tant calculam que haurien nascut el 1.875 i 1.874. Pere Segui Beltrán mori cap al 1.911 o 1.912. La mort de la que fou la seva esposa – Francisca Rigo Llanes entre 1950 i el 1.955. Vivia atesa per la seva serventa -Joana o Trini - no gaire lluny de les Avingudes – Porta de Sant Antoni. Facem-nos un poquet més endins de l’arbre d’aquesta familia inquera dels Segui, petits fabricants de licors. El dimarts , 29 de març de 1842, el prevere, Joan Comas, batia a Inca la nina Maria Magdalena Pasquala Beltrán Ferrer nascuda, el dijous abans ,al carrer major la qual era filla de Bartomeu Beltrán Coll i de Paula Ferrer Ferrer. Per part de pare era néta de Miquel Beltrán i Catalina Ferrer i pel de la mare de Abdó Ferrer i Joana Aina Frau.Tengué per padrins de font, a Vicenç Ferrer i a Magdalena Beltrán. El divendres, 27 de maig d’aquell mateix 1842, també a Inca, el prevere Mosen Francesc Brunet batiava al nin Gabriel Josep Mariano Segui Brunet que havia nascut, aquell dia, al carrer Don Sanxo. Era fill del llaurador Pere Miquel Segui Vallespir i de la seva esposa Catalina Brunet Corró. Els avis paterns es deien Gabriel Segui i Magdalena Vallespir i els materns Francesc Brunet natural de Santa Maria del Cami i Antònia Corró natural d’Inca. Gabriel Segui Brunet tengué per padrins de fonts a l’avi matern i a l’avia materna. Gabriel Segui Brunet i Magdalena Beltrán Ferrer eren els pares de Pere Segui Beltrán .Es casaren, als vint i sis i vint i vuit anys respectivament,el divendres 7 d’agost de 1.868.Beneí, el casament, el sacerdot Francesc Bonet. Fou a Inca que mori de “mal de gota” – segons consta en el corresponent llibre de difunts - la mare de Magdalena Beltrán Ferrer, Paula Ferrer i Ferrer;esposa de l’honor Bartomeu Beltrán i filla de l’honor Abdó i de Catalina sa muller. Era el dia dels Reis de 1.863 i la difunta, Paula, comptava seixanta-dos anys. Hauria nascuda vers el 1.808. En quant al pare de Gabriel Segui Brunet nomenat Pere Miquel Segui Vallespir, aquest hauria nascut també, a Inca, dia 10 de febrer de 1.814.El batià a la parroquia de Santa Maria la major el vicari Gabriel Ramis. Pere Miquel Segui Vallespir era fill de Gabriel Segui Janer i de Magdalena Vallespir Fiol; nét per part de pare de Gabriel Segui i Joana Aina Janer i pel de la mare de Pere Vallespir i Joana Aina Fiol Busquets .Tengué per padrins de font a Bartomeu Segui i a Antònia Busquets. Consta als llibre de difunts de la parroquia d’Inca – conservats a l’arxiu diocesà – que un diumenge - el 20 de juny de 1.824 - mori Gabriel Segui Janer marit de Magdalena Vallespir; el qual feu testament, el 2 del mateix mes,amb el notari Pere Francesc Amer. El pare de Gabriel Segui Janer també es deia Gabriel i nasqué, igualment a Inca, el 1744. En quant a la mare,Joana Aina Janer, ella era filla de Bernat Janer i de Catalina Martorell. Avi patern de Gabriel Segui Janer era un altre inquer ,nomenat Bartomeu Segui Solivelles:l’esposa del qual es deia Antònia Garau. Fou el primer d’aquest llinatge,Segui,que trobam nascut a Inca. Pere Segui i Elisabet Solivelles, ells, eren pollencins. En quant a l’àvia materna dels germans Lacomba Segui, ella, al igual que els seus germans Bartomeu, Maria i Joana Moll Huguet, era de la barriada mateixa de Son E spanyolet . Jeronia Moll Huguet nasqué l’any 1905 i fou batiada a l’església parroquia de l’Immaculada Concepció Sant Matgi. Una de les seves germanes, Maria Moll Huguet (1.909- 1.993) era una excel-lent glosadora i bona cuinera que el novembre de 1.944 seria premiada pel departament d’artesania de la Delegació Provincial del Sindicat d’aquell temps pels seus coneixements sobre cuina mallorquina. Es una vertadera llastima el que s’hagin pogut perdre les gloses que pogué deixar escrites aquesta senyora ja que, per una nota adreçada,al voltant dels anys setanta o vuitanta, a una nebodeta a la que, entre altres coses, li diu: “Vull que llegesquis molts de pics aquestes lletres de la tia Maria...Et deman de veritat que te comportis bé .Menja a ses hores com ses altres persones i veuràs que aviat estaràs bé com abans. Quan t’avisen, ton pare i ta mare, és per bé teu perquè saben més que tu. No escoltis nines beneites que si estan primes,són lletges i ben lletges.”. Demostrava Maria Moll Huguet, almenys , esser una dona de seny, doncs assenyada i de bons sentiments. L’àvia materna dels germans Lacomba Seguí,aixi com les seves germanes, l’esmentada Maria i la Joana, foren conegudes, en els anys de llur jovenesa, com Les Misses de Son Espanyolet per la seva belleza notòria. El seu germà gran - Bartomeu Moll Huguet (1.903-1.979) - prengué part a la guerra civil del 1.936 a 1.939 com a mariner i fou greument ferit per una explosió del vaixell on estava destinat. Estava en possessió d’una pensió de gran invàlid de guerra. Jeronia Moll Huguet – l’àvia materna dels Lacomba Seguí- mori en la seva casa del Barrancar, avui dia “Avinguda Picasso”, el 19 de setembre de 1.977.Fou la primera dels quatre germans en acomiadar-se cap a l’Eternitat. La darrera seria la seva germana,Joana, el 5 de març de 1.999 ; havia nascuda el 1.911. Els funerals de Jeronia ,Bartomeu,Maria i Joana Moll Huguet foren celebrats a l’església de llur barriada – l’església de l’Assompció - esdevinguda parroquia en 1.939. Els germans Moll Huguet eren,ells, eixits del matrimoni celebrat,aquell diumenge ,l 17 de setembre del 1.902, a Sant Matgi davant el prevere Mosen Claudi Fuster entre el mestre de paleta Bartomeu Moll Bergas – fill de Bartomeu Moll Garcia (difunt) i de Jeronia Bergas Mandilego (vivent) - i Joana Aina Huguet Moll filla dels campaners domiciliats a la barriada Damià Huguet Ballester i Maria Moll Fullana.Casament del que signaren, l’acta, com testimonis Bartomeu Oliver Amengual i Guillem Vidal Vicens. Bartomeu Moll Bergas – besavi matern matern dels germans Lacomba Segui – mori comptant, només cinquanta-vuit anys, el 3 de abril de l’any 1.930. Joana Huguet Moll,la seva vidua, el sobreviuria una vintena d’anys més. L’any seguent - 1.931 - moriria el sogre de Bartomeu Moll Bergas i pare,per tant, de Joana Huguet Moll. Damià Huguet Ballester era de Campos del Port, fill dels esposos Gabriel i Miquela.Comptava 84 anys i deduim que nasqué cap el 1841. En el Cementeri Municipal de Palma de Mallorca i a la zona antiga del mateix, entrant per la part dreta, es pot trobar la sepultura de la Familia Moll Huguet on està enterrada l’àvia materna dels germans Lacomba Segui .A pocs metres d’aquesta tomba se'n `pes pot trobar una altra – la de la seva besavia Francisca Rigo Llanes – on reposen el seu marit Francesc Miret Carbonell aixi com el seu fill Pere Segui Rigo i la seva nora Coloma Mas Vives. REPOSIN TOTS ELLS EN LA PAU DE DÈU.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Corresponent de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Geneòlogics, Heraldics i Històrics.

FOTOGRÀFIES.
A Un escut de Lacomba a Italia. B Sepultura de la Familia Moll Huguet al Cementiri de Palma de Mallorca. C Retrats de Gabriel Lacomba Seguí i Pere Ramón Lacomba Seguí.

LA FAMILIA ARBONA DE "SA CABANA" A FORNALUTX

(SEGLES XVII-XX)

Antoni Joan Arbona (+1618) senyor de l'Alqueria de Monnàber tengué,entre altres i a més del que fou el seu hereu principal JOAN ARBONA,un fill que nomia JORDI.A aquest fill li deixà " Sa Domenega" i el que avui en dia coneixem per "Sa Cabana" o "Ses Cabanes".
El tal Jordi,que havia de morir l'any de la Bèstia o sigui el 1666,es casaria,una primera vegada,amb Elisabeth Canals,molt possiblement de la familia d'aquest llinatge afincada a Deià,el 1619 i el 1630 es tornaria casar en segones noces amb Joana Mallol Reinés.Dels dos matrimonis tengué fills.
Jordi Arbona Canals (*1627),fill de la primera muller,tengué " Sa Domenega" i d'ell són descendents els actuals propietaris d'aquesta finca aixi com també els qui fins ara, ho han estat del Casal de Can Xoroi.Sa Cabana fou per VICENÇ ARBONA MALLOL fill del segon matrimoni;el qual,el 1660,estava casat amb Bonaventura Mallol Arbona de la familia que a Tuent era propietaria de Can Lleig i que posteriorment, al quedar-se vidua,contreuria noves noces amb el Senyor de Bàlitx d'Avall,Pere Antoni Ripoll.
Vicenç Arbona Mallol i la dona Bonaventura Mallol Arbona foren els pares d'un segon,VICENÇ ARBONA MALLOL (+1745) casat amb l'hereva de Ca'n Lleig Antònia Mallol aixi com a Sebastià (1753) que continuaria la branca de Sa Cabana.
Dia 7 de desembre de l'any 1758 es casava a l'església de Sóller un fill de Vicenç Arbona i d'Antònia Mallol nomenat Jordi amb una fornalutxenca,Margalida Busquets Mallol de la familia de Can Xandre.
SEBASTIÀ ARBONA MALLOL,citat abans, hereteria "Sa Cabana" i havent-li premort el seu primogènit mascle,VICENÇ ARBONA MALLOL (1700-1726), reparti el patrimoni entre els altres dos fills Antoni i Sebastià haguts com el primer de la seva esposa Magdalena Mallol i Borràs.Filles seves eren Magdalena muller del Senyor del Reguer (d'Alaró) Miquel Palou;Margalida esposa de Francesc Ballester;Maria casada amb Jeroni Canals Estades-Prom,de Can Toni Gros i Bonaventura.
Antoni Arbona (+1792) deixaria unicament descendència femenina de la seva esposa Caterina Rosalia Mallol dels Abats i Penya de Monnàber.Margalida i Catarina Arbona Mallol dels Abats,mortes respectivament el 1810 i el 1812,eren fadrines mentre que les seves germanes: Magdalena seria la muller de Joan Baptista Busquets-Xandre;Isabel.la d'Antoni Mallol Arbona de Can Xoroi (el primer batle de Fornalutx) i Maria,la de Josep Bisbal.
La descendència masculina,per conseguent,es continuarà amb el segon SEBASTIÀ ARBONA MALLOL (+1796) que estava casat amb Francisca Ballester,
El 14 de maig del 1742 el primer o el segon dels Sebastians Arbona Mallol,de Sa Cabana,entrava a formar part del Consell de l'església de Fornalutx,aleshores filial de la Parroquia de la vila de Sóller juntament amb Josep Bisbal,Joan Pau Borràs,Francesc Mallol dels Abats i Antoni Bonaventura Arbona.
Entre els fills que tenguéren Sebastià Arbona Mallol i Francisca Ballester destacarem a Magdalena (+1798) casada amb Damià Deià de Moleta i Sebastià l'hereu de la casa i llinatge.
SEBASTIÀ ARBONA BALLESTER (1730-1826) propietari de Sa Cabana fou un dels consellers de la junta d'obrers de l'església fornaslutxenca,allà pels anys 1787 i 1788, amb els senyors Joan Baptista Estades de Moncaira i Penya de Monnàber,Jaume Mallol de Bàlitx i Ponç-Pati,Jordi Bisbal i Ballester i Gabriel Busquets-Xandre i Mallol.Casat amb Magdalena Ballester Bisbal (+1820) seria el pare d'un segon SEBASTIÀ ARBONA BAlLLESTER (el quart Sebastià,propietari de Sa Cabana) i de Magdalena (1789-1869).
Mort,als 75 anys,l'11 de febrer de 1865,Sebastià estava casat amb Margalida Mallol.Li premori sense infants el seu primogènit Sebastià (+3-6-1828) qui hauria estat el tercer Sebastià Arbona Mallol i el cinquè dels propietaris de Sa Cabana d'aquest nom.
Sa Cabana passà,aleshores,al segon fill nomenat Guillem i la casa.posada de Fornalutx
ubicada al carrer que se coneixia amb el nom de carrer de "sa lluna" i que fa cantonada amb la del carrer de l'alba dit també "carrer de baix" fou dividida entre aquest i el seu germà petit Josep.
GUILLEM ARBONA MALLOL (1819-1866) sobreviurà apenes un any al seu progenitor.Fou el darrer propietari mascle de Sa Cabana de cognom Arbona.Casat amb Catarina Mallol Ballester (´1801-1896) dividi la finca entre les seves filles Margalida i Maria.A aquesta darrera que seria la meva besavia paterna-materna li deixaria la porció de la casa posada en el poble i que és la que's troba davant Can Arbona o sigui l'edifici de Ses Cases de la Vila de Fornalutx. Això segons acte fet, davant el notari Josep Castellò, el 5 d'abril de 1.862 en contemplació del matrimoni del casament que la dita besavia meva faria amb Joan Solivelles Mestre el meu besavi.
El 7 d'abril de 1.873 es farà a la notaria de Francesc Alcalde escriptura de divisió dels bens de Guillem Arbona Mallol per la seva vidua.
MARIA ARBONA MALLOL morirà a la finca de Son Llobera de Lluc el 26 de novembre de 1894; havent expressat, dos dies abans, darreres voluntats davant el notari Antoni Planes Sagrera. Havia nascut el 1,845.
Del seu matrimoni celebrat,el referit any 1862,amb el propietari d'aquesta possessió de muntanya Joan Solivelles Mestre,le sobreviurien vuit infants:Bernadi (Fornalutx1865-Sant Joan 1942 que fou metge),Teresa (1867-1937 la meva senyoràvia),Guillem (1869-1950 que seria sacerdot),Joan (1871-1946 qui heretà Son LLobera),Catalina ( 1875-1927 monja de clausura del Convent de Caputxines com a Sor Maria Lluisa),Maria (1879-1934 també monja de clausura però del Convent carmelità de les Tereses com a Sor Maria de Jesus),Margalida (1881-1951) i Antònia (1885-1960 que moriria fadrina) Quatre d'aquests infants venguéren a viure i a morir a Fornalutx,Teresa casada amb Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana i Margalida esposa de Vicenç Vicens Estades,alies Trota i dit també Vicenç des Morers,per raó del seu matrimoni;Guillem per haver-hi sigut destinat després de la seva ordenació sacerdotal i Antònia que vengué per a servir el germà capellà qui a més era el seu padri de fonts.

El Doctor BERNADI SOLIVELLES ARBONA - a diferència dels altres germans seus nasqué al poble de sa mare Fornalutx on aprengué les primeres lletres amb el mestre Don Jaume Tugores.

Pels anys vint del segle XX fou president del "Col.legi de Metge de les Balears" renunciant, molt poc desprès, del seu nomenament per tal de no tenir que desplaçar-se del municipi de Sant Joan - d'on era metge titolar- a la capital de l'illa.

Essent encara solter i en epoca de servei militar, a finals del Segle XIX, estigué a les Illes Filipines on residen dos cosins germans seus que eren sacerdots de la Compañia de Jesus. on exerci la seva professió médica

Farà cosa d'un any que el jesuita mallorqui Joan Nadal Cañellas li dedicà un article dalt les pàgines de "Ultima Hora" de Palma de Mallorca titolat " El Doctor Bernarfdino Solivellas ' un último de Filipinas' " on conta l'anecdota de que el Doctor Solivelles es salvà del afusellament per part d'un escamot d'insurectes per haver atés i curat a la muller del cap de l'escamot,
Mossen GUILLEM SOLIVELLAS ARBONA vengué a habitar a Fornalutx poc després de la seva ordenació sacerdotal el 1897.Fou vicari coadjutor de la ja Parroquia de Fornalutx entre 1914 i 1938 i vicari in capite de l'església de Biniaraix entre 1938 i 1941.També exerci per uns anys el càrrec de notari eclesiàstic a l'arxiprestat de Sóller.L'oncle Guillem heretà i cuidà personalment la porció de Sa Cabana que havia tocat a la seva mare;aquesta porció és coneguda per "Sa Cabana des Vicari".En 1948 la traspassà al seu nebot BERNADI ESTADES I SOLIVELLES (1901-1956) a qui institueix com hereu en el seu testament.La casa de Fornalutx -no moblada- deixaria en usdefruit a la seva germana Antònia i en propietat al seu fillol Joan Estades de Moncaira i Solivelles o sigui mon pare.
El Senyor Bernadi Estades realitzà millores a la seva finca de "Sa Cabana" entre els anys 1948-1952 que efectuà el mestre marger Miquel Gual Colom de Can Means ( 1.904-1.983).
MARGALIDA ARBONA MALLOL-la filla gran de Guillem i Catarina- hereteria de l'altra meitat de Sa Cabana.Casada amb Bartomeu Mallol Busquets- de les families de Can Borràs i de Can Xandre de Fornalutx germà major del metge Jaume Antoni + 1935 ben conegut a tota la vall- el seu fill Jaume Antoni Mayol Arbona casat amb Antònia Marqués seria President del" Circulo Sollerense" o "Xiclets".Mori aquest darrer sense descendència el 1919 havent nascut el 1894.
CATALINA MAYOL ARBONA era filla dels expressats Margalida i Bartomeu i fou la que heretà “Sa Cabana” de sa mare.Es casà amb Joan Mayol Serra,de la familia dels Mallols.Frapuig o de Capapuig.

Aquesta familia Mayol o Mallol de Capapuig està vinclada amb l'antiga fàbrica textil sollerica "MAYOL S.A," més coneguda per " Ca Les Animes" i amb les embarcacions " Barcos Azules".

Catalina Mayol Arbona, o els seus hereus, venguéren "Sa Cabana" a Bartomeu Mayol Pons,d'una branca menor dels Mallols dels Abats i més conegut per "l'amo en Bartomeu Ponsa";per la qual cosa aquesta altra porció de la finca se la coneix com "Sa Cabana d'en Ponsa".Renéts de Bartomeu Mayol Pons són els ciclistes fornalutxencs Francesc i Felip Marti Mayol.Descendents de Catalina Mayol Arbona (de Sa Cabana) són els germans Javier i Oscar Mayol Mundó que darrerament s'han fet càrrec del Consell d'Administració de Ferrocarril de Sóller S.A.El seu avi patern l'industrial Joan Mayol i Mayol (*1902),casat amb Margalida Thomas i que fou Cap Local a Sóller de Falange Española a una època que aquest càrrec es trobava separat del de batle,era fill de la tal Catalina.
Magdalena Mayol Arbona esposa de Miquel Castañer de Can Creveta era germana de Catalina la propietaria de "Sa Cabana.Emigrà amb el seu marit,una temporada a Puerto Rico.

La seva filla Magdalena casaria amb el seu parent Francesc Mayol Trias de Can Borràs.

Aquesta Magdalena Mayol Arbona és per tant la padrina paterna del que ha sigut president del Col.legi d'odontòlegs de Balears Francesc Mayol Castañer i la repadrina del pintor Mariano Mayol Pizà.

La descendència agnaticia dels Arbona que posseïren "Sa Cabana" es continuada pels descendents de Josep Arbona Mallol (1822-1881) el tercer fill del segon Sebastià Arbona Ballester.Aquest estava casat amb Antònia Vicens Reinés,de Can Nyegos.El seu fill Sebastià (+1925) espòs de Maria Busquets Solivelles de Can Reió (familia a la qual crec que pertany el col-laborador de VEU DE SÓLLER Joan Vicens) emigraria una temporada a Nevers França i retornat a la vall nadiva ocuparia el carrec de tinent batle del seu poble durant la primera guerra europea.Tengué dos fills Josep i Llorenç.El primer 1887-1982 fou batle de Fornalutx de 1934 a 1936 amb la segona República Espanyola i de 1947 a 1953 sota el règim del General Franco.No havent tengut fills o filles del seu matrimoni amb Francisca Colom Mayol,de Can Corona,,els seus bens constitueixen la nomenada "Fundació Arbona-Colom" administrada primer pel seu marmessor testamentari Jaume Vicens Ripoll i actualment per l'ajuntament de Fornalutx.

El segon Llorenç nascut a Fornalutx el 1892 i mort a Ciutat per la decada dels setanta seria el pare de Sebastià, oficial d' Infanteria de Marina. (1917-2001) i de Josep (+1999) qui l'11 d'octubre de 1942 es casaria a la Bàsilica de Sant Francesc amb Joana Fornés i Moragues.
Llorenç Arbona Busquets -Llorenç Cabana- era el propietari de la Casa.posada de Fornalutx,de Can Cabana,al carrer de l'Alba que havia tocat al seu avi Josep Arbona Mallol.

Va vendre aquesta vivenda a Antoni Pons Palou ( + 2006),de Can Felip de Sóller,el qual, els anys seixanta, la traspassaria també per compra.venda a Bartomeu Vicens Arbona de Can Nyegos (1905-2000) nét d'un germà d'Antònia Vicens Reinés l'avia paterna dels germans Pep i Llorenç Arbona Busquets de Ca`n Cabana.
Llorenç Arbona Busquets regentà moltissisms d'anys,amb la seva esposa la fornalutxenca Catalina Mayol Ros,de “Cas Passador,”el Cafè de “Can Salat” a la Plaça de Sant Antoni a Palma de Mallorca .Després quan el boom del turisme amb els seus fills obri l'hotel “Balmes” a Can Pastilla.
L'oficial d' Infanteria de Marina,Sebastià Arbona Mayol, i la seva esposa Antònia Gelabert Llompart (1924-2001) moririen en tràgiques i lamentables circunstancies.La parella no deixà infants.El seu germà Pep tendria un fill Llorenç i dues filles Catalina i Joana Arbona Fornés. Casats respectivament (1964) amb Isabel Uribe Gomez , Mateo Zanoguera de (Ferreteria Mateo)i (1972) i Joan Mir Febrer ( 1.972).
Llorenç Arbona Fornés (Ciutat 1943-1994) premori al seu pare i els seus fills Josep i Sebastià Arbona Uribe,nascuts els anys 1966 i 1974, que habiten actualment Palma de Mallorca continuen el llinatge mascle de la familia Arbona que antigament posseïa “Sa Cabana” a Fornalutx.
A començament dels anys seixanta també les germanes Teresa i Maria Bernarda Estades Amengual,filles de Bernadi Estades Solivelles i renebodes de Mossen Guillem Solivelles Arbona,traspassaren "Sa Cabana des Vicari" en acte de compravenda a un solleric cognomenat Pons i crec que de la familia del que ha sigut regidor del PSM de Sóller,Miquel Gual Pons.No fa gaire anys que també aquesta mateixa finca -on el Vicari Solivelles hi feu bastir amb permis del Bisbe Campins,el 1907,un oratori privat per celebrar-hi missa- passaria a altres mans.

foto 1 Josep Arbona Busquets "Cabana" batle que fou de Fornalutx entre 1934 i 1936.

foto 2 Carrer del Vicari Solivelles 2 a Fornalutx on a la part dreta es veu el portal de l'antiga posada de Sa Cabana coneguda per "Cas Vicari Solivelles" també.

foto 3 Casa a la Plaça de Fornalutx de Josep Arbona Busquets i de sa muller Francisca Colom Mayol benefactors de la dita vila,

foto 4 On es pot veure tercer a la dreta Xavier Mayol Mundó - president de Ferrocarril de Sóller S.A - descendent de Guillem Arbona Mallol, propietari de tota "Sa Cabana" per la seva filla gran Margalida casada amb Bartomeu Mayol Busquets - amb personalitats de Sóller celebrant el cent anys de Josep Maria Puig Morell un antic president de la companyia ferroviaria.

foto 5 Sebastià Arbona Vicens "Cabana" . pare de Josep i Llorenç - amb camisa blanca al davant de la taverna que ell i la seva esposa Antònia Busquets Solivelles tenien a Nevers (França).

Foto 6 Possiblement la foto estigui presa a "Sa Cabana" mateixa. Entre altres hi surten la meva avua Teresa Solivelles Arbona amb l'avi Joan i dos germans de l'avia, l'oncle capellà Guillem Solivelles Arbona i la tia Antònia Solivelles Arbona,

foto 7 Margalida Solivelles Arbona ( 1881-1951) germana de l avia Teresa amb Vicenç Vicens Estades i els seus flls Maria Josep i Joan cap el 1919.

foto 8 Maria Arbona Mallol 1845 1894 - la meva rebasavia - que heretà la meitat de "Sa Cabana" amb la seva germana Catalina.

foto 9 Bernadi Solivelles Arbona ( 1865-1942) fill gran de Maria Arbona Mallol que fou molts anys metge titolar de la Vila de Sant Joan on mori.

foto 10 Antònia Solivelles Arbona ( 1º885-1960) - germana petita de l'anterior- que mori fadrina el 5 de desembre de 196o a Fornalutx.