Monday, May 03, 2010

MON PARE Joan Estades de Moncaira i Solivellas


Aquest escrit el vaig redactar l’any 1992 amb motiu de cumplir-se el primer centenari del naixement del meu pare. El dos setmanaris de la comarca sollerica, tant el Sóller com Vall de Sóller, el me publicaren. Eren altres temps sens dubte.
Ara he cregut convenient guardar la seva memoria en aquest b
logg.

El 31 de gener de 1892, neixia a Fornalutx Mallorca, a la possessió de Sa Cabana – dita també Sa Cabana des Vicari – un nin que, dos dies després, festa de la Candalera, fou portat a les fonts de la pila baptismal on rebé el nom cristià de Joan com son pare i els seus dos àvis.
Aquest minyó, que amb el temps havia d’ésser el meu pare i que inscriviren als registres civil i eclesiàstic, com Joan Estades i Solivellas, era el nét major del darrer Senyor de Moncaira de l’antic i honrat llinatge dels Estada-Prom, descendent de les primeres noces que celebrà, el 22 d’agost de 1858, a Campanet Mallorca Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner amb Maria Margalida Bennàsser de Massana i Bisquerra de Gabelli.
Mon pare va viure fins els setenta-sis anys en que mori a l’horabaixa del divendres 11 d’octubre de 1968, després de dos mesos de sofrir, amb resignació ejemplar , forts dolors.
Al llarg dels seus setenta-sis anys de vida terrenal,mon pare no realitzà grans esdeveniments. Anà a l’escola unitaria de nins del seu poble amb els mestres Amador Torrens Calafat i Pere Fornés i després al Col.legi Santa Maria de Sóller regentat pels Germans de les Escoles Cristianes fundats per Sant Joan Baptista de la Salle.
Joan Pons Marqués, Joan Pizà Arbona, Ramón Colom Rullan, Miquel Bennàsser Frontera o Josep Serra Pastor, els quals destacarien en els camps de la cultura, de l’industria, del comerç o de la política serien alguns dels seus condeixebles.
Al divuit anys i degut a problemes econòmics i familiars marxà, amb el seu germà Bartomeu (1894-1981), a Frankfurt Alemania. Retornà a Fornalutx, l’any 1913, quan son pare – el meu senyoràvi –era encara el batle constitucional i el cap local del Partit Liberal branca del Comte de Romanotes. Compli els seus deures amb l’Exèrcit espanyol com soldat del Regiment d’Infanteria n 61 de Palma quan era coronell Don José Nouvilas Vilar. Prestà jurament a la bandera d’Espanya el primer de març de 1.914.
Després entre 1920 i 1953 explotà diversos negocis de fruites i queviures. Primer a Moulins amb els seus gemans Bartomeu i Bernadi (1901-1956) i a Reims un cop casat amb ma mare Rosa Bisbal Alberti ( 1.897-1979).
Esposat als 43 anys ,fou pare de tres infants.Un nin i una nina que moriren al neixer i jo que vaig que vaig venir al món , en 1939, poc després d’esclatar la segona guerra mundial. Finalment en 1953, degut a les xacres de la seva salud i a altres causes es retirà al seu Fornalutx nadiu tenint cura ,aixi com sabia i podia, del seu hortet i olivaret de Sa Costa.
Encara que mai en fés ostentació, mon pare fou sempre conscient de la seva avior i de correspondre-li ésser, per dret legitim, el representant del llinatge dels Estades de Moncaira.
No podré mai perdonar totes aquelles persones , molt més joves que ell –aprofitant-se de la seva bondat, humiltat i també perquè no dir-ho , manca d’energia fisica - tractant-lo de tú o donant-li un conmiseratiu tractament de l’ amo’n Joan, Ja sé que baldament no es queixàs aquestes coses l’afectaven i altres que me call.
Cert és que mon pare no tingué sort en aquesta vall de llàgrimes si per tal entenem fer o arreplegar una gran fortuna de doblers; però el seu comportament fou, en tot moment, digne d’un fill de senyors de la pagesia mallorquina. De modals distingits,amable amb tothom i sobretot escrupulosament honrat.
Em sento orgullós d’haver tengut un bon pare. Un pare que onsevulla, tant a França com aci a Mallorca, deixà bons records. Un pare que fou respectuós cumplidor dels seus deures conjugals i familiars sense, per això, investir-se en censor de la moral dels altres.
Un pare cristià, devot de la Mare de Déu, profundament pietòs; virtud que li inculcà sa mare,Teresa Solivellas Arbona, de Son Llobera (1867-1937) que ell estimava tant.
Amb motiu del primer centenari del seu neixement, es celebrà, el 1992, una missa a l’església parroquial de Fornalutx – la mateixa església on fou batiat – pel repòs de la seva ànima.
Les despulles de mon pare i ma mare es troben al Cementiri Municipal de Fornalutx a la tomba dels avantpassats de Moncaira.
En pau descansi aquell que, en dret i en justicia, era Don Joan Estades de Moncaira i Solivellas, mon pare.
Ho signava – un dia de Febrer del 1992 - el seu fill
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Cavaller del Sant Sepulcro – Membre de l’Unió de l’Antiga Noblesa de Mallorca, Hidalgo a Fuero de España
.

Sunday, February 07, 2010

XUMET : Metamorfosis d'un cognom-llinatge de Mallorca



El genearca del llinatge Xumet.
Johan Christian Schmidt és un personatge oriund de Suissa que visqué,almanco, vint i un anys a l'illa de Mallorca i que donà naixença a un nou cognom mallorquí.Em vaig adonà de la seva existència gràcies a una carta que, el 12 de juliol de 1968, m'envià un bijuter andritxol afincat a Palma.
Aquest darrer, Joan Bonnin Serra, era aleshores el delegat de "Les Cadets de Mallorca". Una associació establerta,el 1953 a França que arreplagava als mallorquins qui hi havien emigrat i els seus descendents.
Durant molts anys Bonnin havia investigat l'origen del cognom "Xumet" que era de la seva padrina paterna.
La història començava, el 1800,a Sóller. Un dimarts dia 4 de novembre,a l'església de Sant Bartomeu, on el vicari, Mossen Bartomeu Vives, beneïa el matrimoni d'una al.lota del poble- que habitava al carrer de Serra- amb un estranger que tenia un cognom complicadet.
Filla de Joan Forteza i de Jeronia Bonnin- Josepa Forteza Bonnin- descendia de jueus conversos;els seus cognoms eren un d'aquells quinze que un fraret de la Companyia de Jesús, Francesc Garau, havia satanitzat al pamflet La fe triunfante. Ell - el contraent que ben segur devia xerrar defectuosament tant el mallorquí com el castellà - es creia que era suec. Johan Christian Thodolus SCHMiDT ( tal eren els noms i el cognom seu) aviat fou batiat " Joan Xumet" pels sollerics.
I és que pels escrivents d'aquell temps, no gaire avesats a fonètiques estranyes, els era dificil escriure Schmidt correctament. Curiosament, Schmidt - que és un cognom germanic - a l'època de l'Alemanya hitleriana serà tengut per jueu.
En la seva carta, Joan Bonnin, me contava que les seves recerques havien començat en 1930.Per espai de trenta-vuit hauria el tema.
Aquesta l'havia duit a Suissa on,efectivament, havia nascut el primer "Joan Xumet" o sigui Johan Christian Schmidt.Mogut per la curiositat del que el Senyor Bonnin m'havia contat,anys després, vaig tenir ocasió de consultar una partida de matrimoni de Josepa Forteza Bonnin amb Johan Christian Thodolus Schmidt.Sorpresament em vaig topar amb una anotació, del 26 d'abril de 1911 manada pel Vicari General del Bisbat de Mallorca- que corregia la partida i establia que el nom correcte del contraent era Johan Christian Todolus Schmidt era natural de la ciutat de Rotenboden en el cantó dels Valais o Wallis i que els seus pares es deien Johan Christian Schmidt i Anna Guntern.
El cantó dels Valais es troba al Sud oest de Suissa i al mateix cor dels Alpes. La capital és Sion. Aquest cantó tengué una breu "independència", imposada - entre 1802 i 1810 - per l'Emperador Napoleó Bonapart,quan Johan Schmidt havia esdevingut ja Johan Xumet. Després de 1810 el Valais fou annexionat a França i sols a finals de 1813 es reintegrà a la Confederació Helvètica.
Dos terços de la població és de parla francesa i el terç restant és de parla alemana.Wallis és el nom germanic del Cantó.Rotenboden es troba a la zona germanofòna.La majoria dels habitants són de religió católica.
Joan Xumet ( Johan Christian Todolus Schmidt) mori el dijous 7 de juliol de 1821. En el seu testament consta que feia de serraller.Deixà del seu matrimoni amb Josepa Forteza Bonnin quatre al.lots i dues al.lotes.
Ells foren Joan ( 1801-1884), ferrer, casat amb Joana Miró Sureda. Josep (* 1806) - serraller com el pare - casat amb Catalina Llaneras, Miquel i Salvador espòs de Maria Casasnovas.D'ells ixen els actuals Xumet Campomar, Xumet Escales, Xumet Obrador i Xumet Rullan existents a Pollença i Sóller .
Miquel Xumet Miró - nascut a Sóller el 14 d'agost de 1840 - fill de Joan Xumet Forteza i Joana Maria Miró Sureda, era nét per part de pare del Johan Christian Todolus Schmidt i de la seva esposa Josepa Forteza Bonnin.Els avis materns Joan Miró i Joana Sureda eren ells alcudiencs
El 19 d’agost del 1872 – que era un dilluns - moria, a l’Hospital Militar, Salvador Xumet Casasnovas.El finat era mariner.
Divendres 24 de desembre del 1886 moria a Sóller Antònia Xumet Llaneras (nascuda a Pollença) i casada amb l'andritxol Jaume Valls.
Josep Xumet Casasnovas ( germà del mariner) estava casat amb Florentina Pons Magraner. D’ambdos eixí la filla Paula Xumet Pons ( 4 febrer 1889 ´25 març 1953) casada amb el seu parent Joan Magro Pons. Els Magro provenen de Quintana de la Orden a la provincia de Toledo.
Josep. Xumet Pons dia 31 de maig de 1971-que caigué en dilluns - mori als setenta anys. Estava casat amb Catalina Rosselló Crespi.
El 31 d'agost de 1892 es casen a Sóller Joan Xumet Ensenyat,de 29 anys negociant, fill d'Antoni Xumet Miró i de Maria Ensenyat Pons amb la seva cosina Joana Maria Xumet Esteva,filla de Joan Xumet Miró i de Maria Esteva Magraner. Consta a la partida del matrimoni que s'ignora " el paradero" del pare d'ell i la defunció de la mare a més de la dispensa del segon grau de consanguinitat canonic.
Diumenge 23 de març de 1986 mor, als vuitanta anys, a Jarville Nancy França Josep Xumet Rullan, de Sóller on té casa al carrer Alqueria del Comte. L'esquela en castellà esmenta el nom de la filla Nenette Xumet, el gendre Georges Melon, els néts Zelie, Chantal,Veronique i Beatriz.Figuren igualment el nom dels germans del finat Flora,Francisco, Guillem,Joan, Salvador y Miquel Xumet Rullan.
Guillem Xumet Rullan, alies passol ,mor el divendres 19 gener de 1999.Tenia 85 anys i vivia a la barriada de l'Horta.
Florentina Xumet Rullan, viuda de Pere Nadal, mor als 95 anys. Es el 8 de juny de 2004. Es tracta d’una germana de Salvador i Miquel Xumet Rullan.Diumenge 11 de gener de 2009, a Bunyola, ha mort Miquel Xumet Rullan (passol ) Era viduo i pare de Guillem i Margalida Xumet Obrador: sogre de Joana Oliver i Manolo Guerrero. Padri de Silvia i Miquel Xumet Oliver i de Sandra i Salvador Guerrero Xumet. Comptava 83 anys i tenia casa a Sóller al carrer de Sa Mar.
El dimecres 8 d’abril de 2009 ha mort a Sóller el darrer d’aquests germans Xumet Rullan. Salvador Xumet Rullan. Tenia vuitanta-sis anys i habitava al carrer de Santa Teresa.Deixa una vidua Maria Obrador Balaguer i els fills següents: Margalida esposa d’Andreu Castanyer Palou; Guillem casat amb Antònia Raja; Salvador marit de Margalida Frau, Josep espòs de Francisca Calafell i Joan casat amb Catalina Enseñat. Els néts són :
Francesc, Salvador i Andreu Castanyer Xumet; Salvador, Pep i Guillem Xumet Raja; Maria Cristina Xumet Frau;Mireia Xumet Calafell; Salvador i Maria Xumet Enseñat.
Maria Cristina Xumet Frau està casada amb Josep Torres Gili i el seu fill Rafel Torres Xumet - nascut el 20 d'octubre de 2010 - és el més jove de la nissaga sollerica dels Xumets .
Joan Xumet Rullan - germà de Salvador,Guillem, Miquel i Florentina - nasqué el 9 de maig de 1919 i mori el 5 de desembre de 1993.Casat amb Francisca Cañellas Martorell són filles seves Margalida Zumet Cañellas.
El 1971 nasqué al Port de Pollença l'escriptor Antoni Xumet Rosselló. autor de diversos llibres de poesia, com Potser el cor (1994), Memòria dels temps (1996), Biografi a per a l’ús del vent (1996) i Una varietat del mim (1998).
La seva obra ha estat antologada dins 21 poetes del XXI, una antologia dels poetes joves catalans (2001) i Entre dos mil·lennis. 16 poetes de les darreres dècades. Ha traduït del portuguès a José Luís Peixoto, Eugénio de Andrade i Sophia de Mello, i ha tingut cura de l’antologia Els perfi ls d’Odisseu. Antologia de poesia jove a les Illes Balears, en edició bilingüe castellà i català
.
Consultant la guia de telefons hi hem trobat de primer o de segon cognom els seguents Xumet:
Antònia Xumet Campomar, (Juan de la Cosa),- PORT DE POLLENÇA
(MALLORCA) - BALEARES
Joan Xumet Campomar (Lleó, 3) POLLENÇA
Margalida Xumet Campomar (Roser Vell, 17) POLLENÇA
Francisca Xumet Cañellas (Cantallops, 27 SANT JORDI - PALMA)
Margalida Xumet Cañellas CALA BLAVA - LLUCMAJOR
(MALLORCA) – BALEARES
Josep Xumet Llompart (Cala, 2) PORT DE POLLENÇA.
Joan Josep Xumet Mir (Mar, ) POLLENÇA
Guillem Xumet Obrador (Sa Mar, ) SOLLER ,
Guillem Xumet Obrador (Alqueria Comte, SOLLER
Josep Esteve Xumet Obrador (Andreu Coll,) SOLLER
Joan Francesc Xumet Obrador (Poetessa Alcover, 54 B,2º) L´HORTA (SOLLER) - Salvador Xumet Obrador BINIARAIX - SOLLER
Maria Magdalena Xumet Rosselló (Llebeig, 5) PORT DE POLLENÇA .Salvador Xumet Rullan (Santa Teresa, 47) SOLLER
Francesc Castañer Xumet jardiner
Andreu Lluis Castanyer Xumet (Joan XXII), SOLLER Catalina Capó Xumet (Empúries, 14) SOLLER
Margalida Capó Xumet (Rei Jaume I, ) FELANITX
Salvador Castañer Xumet (Isabel II, ) SOLLER
Catalina Cifre Xumet ( Elcano, ) PALMA (MALLORCA) - BALEARES Catalina Ferriol Xumet (Rafael Lluís Blanes i Massanet,) PALMA
Catalina Magro Xumet (Germanes Casesnoves, ) SOLLER
Beatrice Melón Xumet (Alqueria Comte, )SOLLER.
Fotos
: Antoni Xumet Rosselló,del Port de Pollença
Salvador Xumet Rullan
Passol de Sóller

Saturday, December 05, 2009

La dignitat d'un poble amb llengua pròpia



AQUETA ÉS ABANS TOT NOSTRA TERRA NOSTRA LLENGUA I NOSTRA GENT +• Com hi ha món
No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.
L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al•lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

Aquest article editorial fou publicat conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt en data del prop passat 26 de novembre del present any 2009.
Editorial valent i patriotic al meu modest parer.
LA DIGNITAT DE CATALUNYA. DE LA COMUNITAT AUTONOMA ESPANYOLA QUE ES DIU CATALUNYA ÈS LA DIGNITAT DELS QUI PARLAM ENRAONAM O XERRAM UNA MATEIXA LLENGUA DE SALSES A SANTA POLA I DE FRAGA A MAO.
Aquesta dignitat d'afirmar el que un és i vol ser per damunt tal o qual règim politic i situació social i històrica sembla posar neguitosos a aquells que ens consideren espanyols de segona i fins i tot de tercera i quarta categoria ja que per ells Espanya deu ser l'ampla Castella i el sud de les guitarres i les panderetes amb una sola llengua important - la castellana- que nomenen : la lengua del Imperio.
Diuen aquests defensors de la unitat espanyola color unic que amb aquest editorial conjunt volem coaccionar al Tribunal Constitucional de l'Estat del qual ara per ara formam part,
MENTIDA! MENTIDA GROSSA! Els únics que coaccionen avui al Tribunal Constitucional d'Espanya són els qui neguen el fet diferencial de les Comunitats amb llengua propia i posen entrebancs a la construcció d'una Espanya plural cultural i linguisticament parlant.
Independentment del que dirà la sentencia del Tribunal Constitucional d'Espanya sobre el nou estatut d'autonomia de Catalunya tard o prest la Història ens donarà raó

Friday, January 11, 2008

Ha fet setanta anys i com a cap de l'Estat no ho ha fet malament


Don Joan Carles de Borbó i Borbó-Sicilia ha complit enguany setanta-anys. Del mes de novembre del mil nou.cent setanta-cinc ençapà ocupa la prefectura de l'estat a titol de Rei d'Espanya.



Es el legitim rei d'Espanya ? Per uns sí i per altres no. Aquesta discusió no m'interessa ni crec que aqui venguí a compta. Talvolta personalment m'agradaria altre tipus de monarquia, però és la que ara hi ha i punt.



El Rei Joan Carles - apart de nét de l'anterior rei que hi hagué a Espanya Alfons XIII (1886-1941) destronat l'abril de 1931 - descendeix en linia recta de Felip V qui ell per part de pare era nét del Rei de França Lliuis XIV.



L'adveniment de Felip V al tron l'any 1700 - a la mort del Rei Carles II germà de la seva senyoravia la Reina Maria Teresa d'Austria aixi com la seva victòria, el 1715, sobre les hostes de l'arxiduc Carles d'Austria - suposaren una humiliació molt greu per a les llibertats històriques del nostre poble i l'exercici de la seva sobirania nacional, Això no m'ho invent jo. Ho diu la Història mateixa.



Fa uns anys que ho vaig escriure i ara ho torn escriure.



No consider ni mir al Rei Don Joan Carles com el successor d'aquell Felip V qui imbuit de l'imperialisme de la seva França nadiua mos imposà el centralisme "espanyol" de Castella i particularment el de Madrid.



Respectuosament mir al Rei d'Espanya com el successor del nostre gran Rei En Jaume, dit El Conquistador, un dels forjadors de la nostra antiga nacionalitat. Successor d'aquells comtes de Barcelona i reis de la Confederació catalano-aragonesa que precediren el casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel lª de Castella.



Cert que Don Joan Carles, cap actual de l' Estat espanyol, descendeix de Felip V del que n'és nét a la setena generació però també és el descendent dels altres monarques que vos assenyalat.



Ah, ja sé que no mancarà qui ,i trobarà ,que amb una república estariem cent vegades millor i que la prefectura de l'Estat tendria que ser electiva i no una herència de pare a fill.El que digui això potser tengui part de raó. No crec que sigui ara hora, aqui, de discutir-ho. A més ell es molt discutible que una Republica mos convengui més que una Monarquia.



Pel que fa a la prefectura de l'actual cap d'estat aquesta està complint amb moderat encert el paper que la Constitució vigenta i les lleis li assenyalen. Tant de bó poguéssem dir igual dels politics que han governat i governen sota el seu regnat!



Mai parlaré malament del Rei i de la Monarquía. No ho faré. No ho puc fer . No ho vull.



Don Joan Carles de Borbó i Borbó-Sicilia - cap de l' Estat espanyol com a Rei d' Espanya i successor dels que ho eren abans de Castella- Lléo, d'Aragó i altres regnes -ha complit setanta anys de vida.



Déu vos doni llarga vida, Senyor, per bé de tots els nostres pobles !



Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

: .

Tuesday, October 02, 2007

QUÈ VOLEN AQUESTS CABRONS ?






Un poc de respecte a bandera espanyola no fa mal a ningu


No oblidem mai que Joan Carles 1º rei d'Espanya és successor dels reis de Mallorca i dels comtes sobirans de Catalunya. Es el cap de l'Estat i respecte li han de tenirl



Un va de separatista
i altre de republicà.
Ara no és més que un ciutadà
ell de poca vista.

Què volen aquests cabrons ?

Què volen aquests cabrons ?
que cremen banderes de nacions
i els retrats dels Reis Borbons ?

Ho diré doncs ben clar
i en bon i planer català:
posar ell en evidència
la seva total demència.

A qualsevol part del món
aquestes coses castigades són
amb una pena molt contundent
com es de suposar obviament.

No fa honra a cap nació
i tampoc a una regió
aquell Parlament
que obstinadament
no condemna polissonada
greument declarada.

Massa contemplacions
tenen els agents de l'Autoritat
amb un nin ell malcriat
que mereix li assajin cops de bastons.

Diu aquesta colla de delinquents
que volen abolir privilegis de naixements
Pretenen fer no sè quina campanya
per tornar dur la República a Espanya
i a ca nostra la independència nacional
que mos ha d'alliberar de qualsevol mal.

Exigir que el Cap de l'Estat
no sigui del simple soldat
el legitim Capità General
és un disbarat fenomenal.

Genteta de certa esquerra,
enlloc d'endavant, vas endarrera
arreplegant amb molt poca vista
tot un aplec de lo més terrorista.
Joan Antoni Estades de Moncaire i Bisbal

Friday, August 17, 2007

Xirinacs Homenatge al Patriota














































Havia sigut sacerdot católic i mai deixà d'esser creient. No entenc, ni compartesc el seu suicidi. No és al capellà o ex-capellà que criticava al Sant Pare de Roma i a la Santa Seu i encara menys a l'individu que llançava proclames d'"amistat" a E.T.A que rendeixo homenatge. El rendeixo a un patriota català cognomenat Lluis Maria Xirinacs i Damians


I és que ningú negarà que Lluis Maria Xirinacs fou sempre un nacionalista y un patriota de les nostres terres , les terres de parla catalana. .

En honor a la memòria de l'ex mosén Xirinacs repeteixo aqui aquests versos:
Ja està bé de somniar.

Fill de la Catalunya total

cal que despertis del somni

que tant convé als qui et volen ignorant.



Un ignorant de tes arrels familiars.

Un ignorant de ta llengua ancestral.

Un ignorant de la història de nostra terra immortal.



Ja està de posar-se quadrat i saludar banderes i himnes

que no són res teu o ben poca cosa.

Himnes i banderes que t'imposen els colonitzadors,i després quedar-te assegut

amb les mans plegades al passar davant teu la nostra Senyera

o al sentir les notes ardents dels Segadors.

Dempeus català!

Primer morir que esser esclau.

Saluda sempre amb respecte i veneració

l'estandart sagrat dels quatre pals de sang,

i posa't dret cada cop sentis l'himne de la nació.

Aquesta cançó :
El cant gloriós

dels garrids segadors.
Catalunya triomfant tornarà ser lliure i plena,
endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba.



Visca la terra i la gent nostra!




Amunt catalans de raça i de cor!




LLUIS MARIA XIRINACS SEMPRE PRESENT !











DÉU HAGI EMPARAT LA VOSTRA ANIMA !

Thursday, March 29, 2007

Arrels geneològiques d'una familia mallorquina de Son Espanyolet





















" L'obra de Gabriel Lacomba s'ubica en la frontera, en la polèmica del que és o no fotogràfic, per afirmar amb imatges que allò fotogràfic no té fronteres. El que fa és tirar l'àncora en l'essència de la construcció de la imatge fotogràfica precisament per fer esclatar el medi, expandir-lo, ampliar-lo a nous horitzons. Que quedi clar que el seu treball té precedents històrics: cal mirar les primeres avantguardes i, en especial, els capdavanters treballs de Christian Schad, i recordar les experiències de Man Ray, Raoul Hausmann, Laszlo Moholy-Nagy, per citar els artistes més representatius del fotograma i de la fotografia abstracta. . La producció de Lacomba exemplifica una situació peculiar del panorama fotogràfic internacional: el renaixement d'allò obsolet. És a dir, el renéixer de les tècniques fotogràfiques tradicionals, com ara el calotip i el fotograma, i la definició del que és l'essència de la cambra, l'estenopeic". Maria Josepa Mulet comentant l'obra fotogràfica de Gabriel Lacomba Segui


Nascut l’any 1.965, un dilluns del mes de juny – el dia 7- sota el signe dels bessons, a la barriada de “Son Espanyolet”, de Ciutat, Gabriel Jesús Lacomba Segui, llicenciat en Belles (1.989),premi de la Bienal de Barcelona i fotograf especialitzat en cambres estenogràfiques, és una personalitat prou coneguda en el món artitisc tant pictòric com fotogràfic i informàtic.Les exposicions dels seus quadres tant a Mallorca com fora de Mallorca,avalen ja de per si el currículum vitae d’un professional de casta, Fill gran del professor de dibuix Joan Baptista Lacomba Garcia i de Jeannette Segui Moll, Gabriel Lacomba seria batiat a la parroquia de la seva barriada nadiva – La Mare de Déu de l’Assompció- coneguda també per Sant Gaetano el diumenge 13 del mateix mes i any ;tenint per padrins a un germà de la seva mare Pere Segui Moll i a una germana del seu pare Sebastiana Lacomba Garcia. Amb posterioritat neixerien els seus germans: Joan Andreu (*1.969) casat, el 1996. amb Jeronima Moreno del Cueto; Miquel Angel ( * 1971 ) arquitecte. Com a tal ha realitzat treballs damunt medi ambient i Pere Ramon ( * Ciutat / dijous: 12 setembre 1.974) que al igual que Gabriel, és llicenciat en Belles Arts. Abans de nèixer Gabriel, els seus pares tenguéren, el maig de 1.964, un altre nin Andreu Lacomba Segui que mori, als dos mesos i devuit dies, un dijous 23 de juliol d'aquell mateix any. La familia Lacomba, a la qual ell pertanyen els germans Lacomba Segui, procedeix de la regió valenciana, si bé hem de dir que aquest cognom,sota les formes Lacomba,Lacombe o fins i tot Lacumba,l’hem trobat arreu dels països de parla catalana i occitana. Aixi, per un exemple, Raymond Lacomba a Boullargues, Marie Lacomba a Montpellier, Christian Lacombe (Village catalan) a Banyuls sur mèr, Jean Lacombe a Argiles sur mer o André Lacombe andrelacombe@wanadoo.fr . L'escut d'uns Lacombas navarresos consisteix en una torre d'argent en camper de sinople (verd). A l'entrada de la torre, un pont llevadis damunt ones d'argent i atzur. Altre escut, corresponent a una familia Lacomba italiana consistiria en una ploma d'argent en camper atzur (blau), La proximitat geogràfica entre Italia i el llevant de la peninsula ibèrica em fa creure i pensar que els llunyans avantpassats dels nostres Lacombas, arribats de Valéncia a finals del XIX, puguin ser italians. La història universal ens parla d'un missioner católic de la Congregació dels Pares Oblats de Maria Immaculada - " le Père Albert Lacombe ( 1.827-1.916) - de qui molt possiblement prenguéren el nom una provincia i una localitat canadenques: Aberta i Lacombe Town. Aquest sacerdot de parla francesa era conegut, pels indigènis amerindis , com l''home de bon cor". Té un monument dedicat a ell a Edomton, la capital de l'Alberta. El dia de la Purissima de l'any 2.003 es creà la provincia de Lacombe dintre la Congregació dels Oblats de Maria Inmaculada. L’avi patern de Gabriel Lacomba es deia Andreu Lacomba Ferragut i nasqué, aqui a la Ciutat de Mallorca ,diumenge 18 de juliol de 1.909; essent batiat,pel prevere Josep Morei, el dijous 22 seguent a la Seu, on tengué per padrins al seu avi patern Andreu Lacomba Dolç, natural de València però veí de "S’Arraval de Santa Catalina" de Ciutat,i l’àvia materna nomenada Catalina Bordoy Canet. Els primers Lacomba que arriben a Mallorca per establir-se a Sant Matgi i a Son Espanyolet són pescadors d’ofici i oriunds - com abans hem senyalat - del Pais valencià. El diumenge 30 d’octubre de 1.932 Andreu Lacomba Ferragut es casaria, a la parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi), amb Joana Garcia Gonzalez (*Ciutat/ dimecres 30 XII 1.903) filla de Gaspar García González i de Juana González Aroca . Andreu Lacomba Ferragut era,ell, fill de Joan Lacomba Almacip,nascut l’any 1.879 a la ciutat comtal de Barcelona (Parroquia de Santa Maria del Mar) i mort aqui a la Ciutat de Mallorca,el divendres 23 de febrer de 1.934,als 55 anys i de Sebastiana Ferragut Bordoi. Andreu Lacomba Ferragut mori, l’any 1.945, a Ciutat. El primer infant d’Andreu Lacomba Ferragut i Joana Garcia González, seria el pare de Gabriel Lacomba Segui i dels seus germans o sigui el ja esmentat Joan Baptista Lacomba Garcia que nasqué a Ciutat,prop de la mitjanit, del dimarts dia set d’agost del mil nou cent trenta quatre. Després neixerien altres infants. En la actualitat,aquest darrer, és veí del municipi de Selva i excerceix, o ha exèrcit com a professor de dibuix a la" Universitat de les Illes Balears".Entre els anys 1.957 i 1.962 estudià, a Barcelona, a l"’Escola de Belles Arts de Sant Jordi". El seu nom i cognoms figuraven,el 2003,a una de les candidatures del " Partit Socialista de Mallorca" amb ocasió de les eleccions autonòmiques i municipals. Altra branca de la familia Lacomba, establerta a les barriades de" Santa Catalina" i "Son Espanyolet", és la del germà de Joan Baptista Lacomba Almacip, Ramon que mori,el dijous, 23 de gener de 1.947,a Son Espanyolet i que estava casat amb una mallorquina Esperança Esteva Barceló amb qui tengué cinc infants. Els llibres sacramentals de les parroquies de l’Inmaculada (Sant Matgi) i de l’Assompció (Son Espanyolet) registren cualque baptisme,casament o defunció de membres masculins i femenins cognomenats LACOMBA. Jaume Lacomba Esteva nasqué el dijous 3 de desembre de 1.908 i el diumenge seguent, dia 6, fou batiat a Sant Matgi tenint `per padri de fonts al seu oncle Jaume Lacomba Almacip, El dimarts, 26 d’abril de 1.949, es casà, a Alaró, amb Margalida Joan i Mas. Mori a Son Espanyolet el divendres 8 de gener de 1.965. Andreu Lacomba Esteva neix el diumenge 18 de desembre de 1.898 i morirà de ,meningitis el dilluns dia 25 de juliol de 1.904. Un dimecres, 23 de novembre del mateix bixest 1.904, la muller de Ramon Lacomba Almacip – la ja assenyalada Esperança Esteva Barceló - parirà un altre nin que es dirà,com el difunt, Andreu..Aquest darrer morirà, repentinament, a la barriada de Son Espanyolet un dissabte de l'’any 1.963,el 27 d’abril,comptant cinquanta-nou anys. a Joan B Lacomba Garcia.Ramon Lacomba Esteva neix el dimecres 3 d’agost de 1.910.Ell o el pare haurien estat represaliats per raons politiques durant la guerra civil espanyola,segpm es despren d'una entrevista que Margalida Capellà Fornés del periodic Ultima Hora feu,en certa ocasió a Joan Baptista Lacomba Garcia. Francisca Lacomba Esteva nasqué, en mil nou-cents catorze, el diumenge 12 de juliol. Vicenta Lacomba Esteva, ella, nasqué el dimecres 14 d’abril de 1.897 i l’endemà fou duita a l’església de Sant Matgi per ser-hi feta cristiana. En 1.917,el dissabte 26 de maig,es casa amb Miquel Pujol Covas nascut un dimarts 28 de juny de 1.898. Desduim que aquesta senyora era l major dels Lacomba Esteva. La seva germana,Margalida, ella mori fadrina als 71 anys, un dimecres 1 de setembre de 1.971.Habitava al carrer Mas numero 56. Fills de Jaume Lacomba Esteva i de Margalida Juan Mas fóren: Ramon, que visqué del dissabte, 24 de gener de 1.953,al diumrenge, 6 de març de 1.955; Maria Esperança nascuda el 1 de juliol de 1.950 i casada, amb Eduardo Benito Sánchez Muñoz, el dilluns 30 de setembre de 1.974; Antònia nascuda el dia de Santa Eulalia de l’any 1.955 i casada, un dimarts,14 de desembre de 1.976,amb Manuel Muñoz Repiso. En quant a germans o germanes de l’avi patern dels germans Lacomba Segui esmentarem : Vicenta Lacomba Ferragut la qual habitava al carrer d’Espartero prop de la Plaça del Progrés. Quan mori el dilluns 14 de maig de 1.979 tenia setanta quatre anys i era vidua de Manuel Lazaro. Catalina Lacomba Ferragut vivia a "Son Espanyolet" al carrer Antoni Maria Alcover. En 1.934 es casà, per primera vegada a Ciutat amb José Quiroga Arias. I el dijous 14 de febrer de 1.974,- havent enviudat - es tornà casar, a la vila de Valldemossa, amb Plàcido Vera Muñoz. Catalina Lacomba Ferragut mori, a Ciutat un divendres 26 de març de 1.993. Havia nascuda el dia de Sant Bernat de l'any 1.918. Ara ha fet cosa quatre anys, el dos mil tres ,mori, un dijous 27 de març, Sebastià Lacomba Ferragut que havia nascut el dimarts 11 de gener de 1.921.En 1.945 es casà, per volta primera, a Son Espanyolet, amb Teresa Ruiz Mijonjez, aquell diumenge 14 del primer mes de l’any . El dia de Sant de Bartomeu de l’any 1.956 - que fou en divendres - es casà per segona vegada, a l’església del Santo Ángel de la Guardia de la ciutat de Malaga, amb Francisca Fonseca Ródríguez. Els fills d’aquest segon matrimoni són: Andreu, Iluminada i Pere Lacomba Fonseca. Del primer matrimoni ens consta l’existència de Joan Baptista Lacomba Ruiz. Pel mes de setembre del 2003, Francisca Fonseca i els seus fills, Andreu Lacomba Fonseca. Iluminada Calomba (sic) Fonseca, Pere Lacomba Fonseca i Joan Bautista Lacomba Ruiz, el seu fillastre, tenien un plet ( procediment ordinari 761/2003) al Jutjat de 1º Instancia nº 15 de Palma de Mallorca tal com consta a la pàgina 135 del número 135 del BOIB on figuren, auto dictat pel Magistrat-Jutge Don Carlos Augusto de la Fuente de Iracheta. Pel que fa a la mare de Gabriel Lacomba Segui, Jeannette Segui Moll és tracta de la filla d’uns emigrants mallorquins que, per la decada dels anys vint i trenta, regentaven un bótiga de queviures als voltants de la Place de l’Etoile de Paris.Sembla igualment que haurien passat una temporada al municipi de Clichy la Garenne.en el departament de la Haute Seine. dintre la nomenada regió de "L'Ile de France", Codi postal F 92110 .Localitat - actualment d'una cinquentena de mils de veïns . on Sant Vicenç de Paul fou rector de la seva església de Saint Médard entre els anys 1612 i 1620. Del 1.925 ençà el batle del municipi és Monsieur Charles Auffray. Ho fou fins el 1.941. L'actual es diu Gilles Catoire i ho és de l'any 1.985 ençà. Està al Partit Socialista Francés i és enginyer Quart infant de cinc i segona nina,Jeannette Segui nasqué el primer dissabte del mes de juny del 1.938 -concretament el dia 4 - a Clichy,poc abans del retorn, de la familia, a Mallorca per raons de la Segona Guerra Mondial. Els seus germans Paquita (1.929-1.965), Pere (*1.930) i Bartomeu (1.931-2002) sembla que nasquéren a París mateix. En 1.946 neixerà, aqui a Mallorca i a Son Espanyolet, el darrer infant de Gabriel Segui Rigo i de Jeronia Moll Huguet nomenat Gabriel Segui Moll.
Tenim entés que aquesta persona és o ha sigut delineant o aparellador.
* En el mateix departament de la Haute Seine es troba un altre municipi d'uns vint-i-cinc mil habitants, Es diu La Garennes- Colombes i es constituí com a tal municipi. l'any 1.910 a rel d'unes eleccions municpials celebrades el 5 de juny d'aquell amy.En 1,938 era batle de La Garenne el doctor Charles Jubert qui cinc anys abans havia sucedit a Jean Bonal el primer batle de la història contemporània de la localitat.Avui ho és el Docteur Philippe Juvin * 1964 metge anestesista,cap de serveis de l'hospital Baujoin de Clichy. Pertany al partit U M P de tendencia conservadora i és vice president del Conseil General de la Haute Seine ( equivalent del que és a Espanya la Diputaciò Provincial) aixi com a President de la Conferència Sanitaria del Departament de la Haute Seine. Podria ser La Garenne-Colombes i no Clichy-La Garenne l'indret on el matrimoni Segui- Moll s'hauria establert una temporada? O potser un lloc i altre? Consultada la guia telefònica no hem trobat a cap dels dos municipis ningu que actualment es cognomeni Segui; però si a altres indrets del departament esmentat de la Haute Seine. Molt probablement siguin descendents de mallorquins o catalans. Exemple : Benoît Segui rue Thiers 92100 BOULOGNE BILLANCOURT - Françoise Segui rue Galons 92190 MEUDON o Jacques Segui r Trosy 92140 CLAMART Durant la Segona Guerra Mondial La Garenne-Colombes fou victima d'incruents bombardejos. Notori fou el de dia 15 de setembre de 1.943 el qual ocasionà 80 morts, 230 ferits,66 vivendes totalment destruides i quasi prop de 300 fortament mutilades..El dissabte 28 setembre del 2002, enfront del 34,del carrer del Château, l'ajuntament de La Garenne-Colombes - amb el coronell Jackson, representant de l’US Air Force, dels soldats del cos des marines, eñ coronell André Blanchard, delegat militar departemental dels Hauts-de-Seine, Théo Graber, directeur departemental dels ex -combatents dels Hauts-de-Seine, el comissari de policia Olivier Haussaire aixi com els batles veins de Colombes i de Bois-Colombes, Senyora Nicole Goueta i Senyor Yves Révillon, regidors de La Garenne i dels municips limitrofs, les families de les victimes, les associacions patriòtiques -rendi un homenatge molt emotiu a aquests herois nordaméricans morts pour la França. Una làpida recorda ara llur sacrifici. A aquests aviadors, com el tinent nordamericà Kenneth E. Murphy,morts per la Llibertat, s`hi troba associat el record dels Garennois, morts o desapareguts al llarg d'aquests bombardements, notamment el d' Émile Delsol, del cós de bombers, mort durant les opéracions de socòrr. Al llarg d'aquella cerimònia el sacerdot catòlic Pare Patrick Hardouin, el Pasteur protestant André Lazérus i Salomon Sebbag, president de l’associació israélita de La Garenne, es repartíren la lectura d’un psalm.
Gabriel Segui Rigo, l’avi matern dels germans Lacomba Segui ,era natural d’Inca. Hi nasqué el 1.903 o sigui dos anys després de que la Reina Regenta Donya Maria Cristina atorgàs a aqueixa població el titol de Ciutat . Emigrà com ja hem dit a França.Primer de nin amb uns dotze anys,fent de mosso a una bótiga regentada per uns sollerics i després de casar-se.Ell i la seva familia romanguéren a Paris fins la nit mateixa que els alemanys entraren a Paris (divendres 14 de juny de 1940).
Retornat a Son Espanyolet. Gabriel Segui Rigo treballà a Establecimientos y Vidrieras Llofriu S.A, segons indicis del seu fill Gabriel. Morirà, el 1989, a Ciutat en el sí de la Fe Evangélica (Assemblea de Germans) que havia abraçat a l'entor dels anys trenta. Les seves despulles reposen al cementiri d’Inca, la ciutat on nasqué i a on vulgué ser enterrat.Aquesta era la seva voluntat.Oficià la cerimonia religiosa el pastor de l'Església Evangèlica del carrer de Murillo Sr.Panete .
El fill de Gabriel Segui Rigo em contava que a l'Espanya nacional catòlica de la post guerra, el seu pare soportà pressions diferentes tant de part de la societat d'aquella època com de la familia mateixa.

Havia casat aqui,a Ciutat i a l’església de la Concepció del carrer del mateix nom, amb Jeronia Moll Huguet de la barriada de "Son Espanyolet" i feligresa,aleshores,de la Parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi) Era l'any 1927 poc abans d’emigrar cap a França.
Gabriel Segui Rigo, ens han contat que,era fill del Procurador de Tribunals Pere Segui Beltrán alies Batliu..En quant a sa mare, Francisca de Jesús Rigo Llanes – la qual, al enviudar del pare dels seus fills i filla, casaria en segones noces amb Don Paco Miret fundador “ Miret SL”” empresa de begudes carbòniques i xarops establerts primer a La Rambla i posteriorment al carrer d'Aragó – havia nascuda,a" Puerto Principe" (avui dia provincia de Camaguey),cap el 1.875, a l’Illa de Cuba de pare mallorqui (Antoni) i mare cubana (Isabel Llanes Serrano) i era mestra de primera ensenyança superior.( Titulació obtenguda davant l'Escola Normal de Palma de Mallorca el vint de juny de 1896 lliurat el diploma pel Ministeri de Foment en nom de Sa Majestat la Reina Regenta Maria Cristina mare del Rei Alfons XIII el 19 d'abril de 1897.Registre general de Negociats de Titols fol 141 número 862.Registre especial del Negociat corresponent fol 38 numero il.ligible)
L’industrial Francesc Miret i Carbonell, el segon marit de Francisca Rigo,mori – ell- la matinada, del dilluns 13 de novembre de 1.939,a la seva casa del número 32 del carrer del Marquès de la Sènia.Tenia 71 anys i havia sigut regidor i tinent batle de l’Ajuntament de Ciutat i segons les notes de societat de l’època, conceptuat com a home obert i inteligent. El funeral es celebrà amb gran concurrència a l’església de la barriada de Sant Matgi l’endemà dimarts dia 14.Almanco aixi ho assenyalaven les ressenyes dels quatre periodics de l’època :Almudaina, Baleares, Correo de Mallorca i L’Ultima Hora que reproduïen,totes quatre, una esquela de mija pàgina. Comptava setanta-u anys;per la qual cosa cal situar el seu neixement vers el 1868. Una germana de Don Paco Miret, Rosa Miret Carbonell era la mare del comerciant de teixits i promotor d’arts Carles Alabern Miret (1.899-1981) emparentat amb una branca de la familia Montis dels marquesos de la Bastida.. Tornant a l’avi matern de Gabriel Lacomba Segui o sigui en Gabriel Segui Rigo – fillastre de Don Paco Miret – aquest tenia una germana,nomenada Magdalena, casada amb Emili Rullan Roca ,de Sóller (de la familia de Can Moana) i un germà Pere Segui Rigo ( 4 agost 1.908-3 març 1964 casat amb Coloma Mas Vives (9 novembre 1911- 30 desembre 2003). Fills d’aquests darrers són: Paquita Segui Mas vidua de Francesc Vives;Pere casat amb Felisa Mártinez; Francesc espòs de Marisol Domínguez y Marisa muller de Jaume Mulet. Una de les filles de Margalida Rullan Segui i d’Emili Rullan Roca era la muller del Doctor Carlos Mártinez- Almoyna, de Palma de Mallorca, pare i àvi dels actuals Mártinez- Almoyna Rullan i Martinez-Almoyna Rifa (metges especialitzats en diverses branques i obviament ben coneguts, a Mallorca, a l’hora d’ara). Pere Segui Beltrán – besavi matern patern del germans Lacomba Segui – era, ell, fill de Gabriel Segui Brunet i de Magdalena Beltrán Ferrer.Tenia uns vint i sis anys quan es casà, l’any 1.901, i la seva esposa vint i set; per tant calculam que haurien nascut el 1.875 i 1.874. Pere Segui Beltrán mori cap al 1.911 o 1.912. La mort de la que fou la seva esposa – Francisca Rigo Llanes entre 1950 i el 1.955. Vivia atesa per la seva serventa -Joana o Trini - no gaire lluny de les Avingudes – Porta de Sant Antoni. Facem-nos un poquet més endins de l’arbre d’aquesta familia inquera dels Segui, petits fabricants de licors. El dimarts , 29 de març de 1842, el prevere, Joan Comas, batia a Inca la nina Maria Magdalena Pasquala Beltrán Ferrer nascuda, el dijous abans ,al carrer major la qual era filla de Bartomeu Beltrán Coll i de Paula Ferrer Ferrer. Per part de pare era néta de Miquel Beltrán i Catalina Ferrer i pel de la mare de Abdó Ferrer i Joana Aina Frau.Tengué per padrins de font, a Vicenç Ferrer i a Magdalena Beltrán. El divendres, 27 de maig d’aquell mateix 1842, també a Inca, el prevere Mosen Francesc Brunet batiava al nin Gabriel Josep Mariano Segui Brunet que havia nascut, aquell dia, al carrer Don Sanxo. Era fill del llaurador Pere Miquel Segui Vallespir i de la seva esposa Catalina Brunet Corró. Els avis paterns es deien Gabriel Segui i Magdalena Vallespir i els materns Francesc Brunet natural de Santa Maria del Cami i Antònia Corró natural d’Inca. Gabriel Segui Brunet tengué per padrins de fonts a l’avi matern i a l’avia materna. Gabriel Segui Brunet i Magdalena Beltrán Ferrer eren els pares de Pere Segui Beltrán .Es casaren, als vint i sis i vint i vuit anys respectivament,el divendres 7 d’agost de 1.868.Beneí, el casament, el sacerdot Francesc Bonet. Fou a Inca que mori de “mal de gota” – segons consta en el corresponent llibre de difunts - la mare de Magdalena Beltrán Ferrer, Paula Ferrer i Ferrer;esposa de l’honor Bartomeu Beltrán i filla de l’honor Abdó i de Catalina sa muller. Era el dia dels Reis de 1.863 i la difunta, Paula, comptava seixanta-dos anys. Hauria nascuda vers el 1.808. En quant al pare de Gabriel Segui Brunet nomenat Pere Miquel Segui Vallespir, aquest hauria nascut també, a Inca, dia 10 de febrer de 1.814.El batià a la parroquia de Santa Maria la major el vicari Gabriel Ramis. Pere Miquel Segui Vallespir era fill de Gabriel Segui Janer i de Magdalena Vallespir Fiol; nét per part de pare de Gabriel Segui i Joana Aina Janer i pel de la mare de Pere Vallespir i Joana Aina Fiol Busquets .Tengué per padrins de font a Bartomeu Segui i a Antònia Busquets. Consta als llibre de difunts de la parroquia d’Inca – conservats a l’arxiu diocesà – que un diumenge - el 20 de juny de 1.824 - mori Gabriel Segui Janer marit de Magdalena Vallespir; el qual feu testament, el 2 del mateix mes,amb el notari Pere Francesc Amer. El pare de Gabriel Segui Janer també es deia Gabriel i nasqué, igualment a Inca, el 1744. En quant a la mare,Joana Aina Janer, ella era filla de Bernat Janer i de Catalina Martorell. Avi patern de Gabriel Segui Janer era un altre inquer ,nomenat Bartomeu Segui Solivelles:l’esposa del qual es deia Antònia Garau. Fou el primer d’aquest llinatge,Segui,que trobam nascut a Inca. Pere Segui i Elisabet Solivelles, ells, eren pollencins. En quant a l’àvia materna dels germans Lacomba Segui, ella, al igual que els seus germans Bartomeu, Maria i Joana Moll Huguet, era de la barriada mateixa de Son E spanyolet . Jeronia Moll Huguet nasqué l’any 1905 i fou batiada a l’església parroquia de l’Immaculada Concepció Sant Matgi. Una de les seves germanes, Maria Moll Huguet (1.909- 1.993) era una excel-lent glosadora i bona cuinera que el novembre de 1.944 seria premiada pel departament d’artesania de la Delegació Provincial del Sindicat d’aquell temps pels seus coneixements sobre cuina mallorquina. Es una vertadera llastima el que s’hagin pogut perdre les gloses que pogué deixar escrites aquesta senyora ja que, per una nota adreçada,al voltant dels anys setanta o vuitanta, a una nebodeta a la que, entre altres coses, li diu: “Vull que llegesquis molts de pics aquestes lletres de la tia Maria...Et deman de veritat que te comportis bé .Menja a ses hores com ses altres persones i veuràs que aviat estaràs bé com abans. Quan t’avisen, ton pare i ta mare, és per bé teu perquè saben més que tu. No escoltis nines beneites que si estan primes,són lletges i ben lletges.”. Demostrava Maria Moll Huguet, almenys , esser una dona de seny, doncs assenyada i de bons sentiments. L’àvia materna dels germans Lacomba Seguí,aixi com les seves germanes, l’esmentada Maria i la Joana, foren conegudes, en els anys de llur jovenesa, com Les Misses de Son Espanyolet per la seva belleza notòria. El seu germà gran - Bartomeu Moll Huguet (1.903-1.979) - prengué part a la guerra civil del 1.936 a 1.939 com a mariner i fou greument ferit per una explosió del vaixell on estava destinat. Estava en possessió d’una pensió de gran invàlid de guerra. Jeronia Moll Huguet – l’àvia materna dels Lacomba Seguí- mori en la seva casa del Barrancar, avui dia “Avinguda Picasso”, el 19 de setembre de 1.977.Fou la primera dels quatre germans en acomiadar-se cap a l’Eternitat. La darrera seria la seva germana,Joana, el 5 de març de 1.999 ; havia nascuda el 1.911. Els funerals de Jeronia ,Bartomeu,Maria i Joana Moll Huguet foren celebrats a l’església de llur barriada – l’església de l’Assompció - esdevinguda parroquia en 1.939. Els germans Moll Huguet eren,ells, eixits del matrimoni celebrat,aquell diumenge ,l 17 de setembre del 1.902, a Sant Matgi davant el prevere Mosen Claudi Fuster entre el mestre de paleta Bartomeu Moll Bergas – fill de Bartomeu Moll Garcia (difunt) i de Jeronia Bergas Mandilego (vivent) - i Joana Aina Huguet Moll filla dels campaners domiciliats a la barriada Damià Huguet Ballester i Maria Moll Fullana.Casament del que signaren, l’acta, com testimonis Bartomeu Oliver Amengual i Guillem Vidal Vicens. Bartomeu Moll Bergas – besavi matern matern dels germans Lacomba Segui – mori comptant, només cinquanta-vuit anys, el 3 de abril de l’any 1.930. Joana Huguet Moll,la seva vidua, el sobreviuria una vintena d’anys més. L’any seguent - 1.931 - moriria el sogre de Bartomeu Moll Bergas i pare,per tant, de Joana Huguet Moll. Damià Huguet Ballester era de Campos del Port, fill dels esposos Gabriel i Miquela.Comptava 84 anys i deduim que nasqué cap el 1841. En el Cementeri Municipal de Palma de Mallorca i a la zona antiga del mateix, entrant per la part dreta, es pot trobar la sepultura de la Familia Moll Huguet on està enterrada l’àvia materna dels germans Lacomba Segui .A pocs metres d’aquesta tomba se'n `pes pot trobar una altra – la de la seva besavia Francisca Rigo Llanes – on reposen el seu marit Francesc Miret Carbonell aixi com el seu fill Pere Segui Rigo i la seva nora Coloma Mas Vives. REPOSIN TOTS ELLS EN LA PAU DE DÈU.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Corresponent de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Geneòlogics, Heraldics i Històrics.

FOTOGRÀFIES.
A Un escut de Lacomba a Italia. B Sepultura de la Familia Moll Huguet al Cementiri de Palma de Mallorca. C Retrats de Gabriel Lacomba Seguí i Pere Ramón Lacomba Seguí.