DEDICAT ALS MEUS AMICS I ALS MEUS ENEMICS TAMBÉ

A TOTS VOSALTRES, A TOTS VOLTROS

AMICS I ENEMICS, PLENS D'ODI I RÀBIA, TAMBÉ

El bressol del nen, les caricies de la mare, els consells del pare, els companys de la infantesa que amb nosaltres compartiren estudis,jocs,costums; heus aci els accidents materials de la Pàtria.La Pàtria, però és molt més. És com l’ànima que ha anat forjant el sentiment que ens inspiren aquests accidents.No és pas el sentiment patri un impuls de vanaglòria del que és pròpi ni una vulgar enyorança del lloc d’on venim. És pel contrari, la solidaritat sens limits ni miraments de cap mena de tots els que ens són germans per la mateixa acollida dels mateixos ja referits accidents.La Pàtria, la formem nosaltres amb el nostre estil i el nostre comportament. A diferència de la Nació i de l’Estat que tenen factors limitats; la Pàtria ella té essència espiritual. No té pas límits per molt lluny traspassem les fronteres del poblet, de la regió o del país en conjunt. Per dur es tengui el cor, els records del passat de cadascu mai el deixen fred i insensible. Tot aquell que, per tal o qual motiu, es troba fora de casa i del seu entorn acostuma alegrar-se de topar-se amb gent com ell. Que parla com ell i que potser pensa com ell perquè ambdos han begut la mateixa rel i la mateixa cultura.La Pàtria no és pas un mot buid com preten certa teoria materialista i modernista: L’indret circumstancial on has vengut al món o on t’umples la panxa.

La Pàtria és la teva familia i la familia dels teus germans, amics i veïns.La Familia, la teva (la meva) familia, és la pedra fonamental de la Pàtria (de la nostra Pàtria) D’allò que uns anomenarem Catalunya (Mallorca, les Illes). Altres potser l’anomenaràn Espanya , les Espanyes, Hispania o també Iberia. (El nom és el que aquí importa menys sino el sentiment i la emoció que ens provoca aquest nom).Atemptar contra la Familia és atemptar contra un mateix. És el pitjor i el més cinic dels atemptats comesos contra la Pàtria.

Aquest atemptat no potser perdonat ni a vida present ni a vida futura.Amant nostra parla vernacla. Amant, aprofondint i estudiant la història dels nostres majors. Sent solidaris d’aquells i aquelles que l’enraonen o xerren, català, de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó. Obrint- nos un poquet més a les llengues i cultures germanes que conviuen amb nosaltres o són veïnes nostres. Fent tot això ens adonarem que Països catalans, Hispanitat, Iberisme no són conceptes buits de contingut. I que per a nosaltres la Pàtria és tot això o almenys part d’això.

VISCA SEMPRE LA PÀTRIA! VISCA LA TEVA TERRA MARE!

Sóna a fatxa tot això?

La veritat, tu i tu.Me preocupa ben poc la vostra opinió "democràtica" i de critic d'esquerres.

La respecto per educació sempre que respecteu la meva; però menysprec els vostres atacs - sense fonaments molt sovint - a la meva persona i a les meves idees.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal